El manga fet a casa

Si b¨¦ l¡¯edici¨® de material japon¨¨s ja havia comen?at a Espanya als vuitanta amb algunes obres de Yoshihiro Tatsumi (Qu¨¦ triste es la vida y otras historias), entre d¡¯altres autors underground en revistes del g¨¨nere com El V¨ªbora, es pot considerar que la primera gran obra de masses editada aqu¨ª va ser la sorprenent Akira, de Katsuhiro Otomo.

Akira va suposar una sorpresa per a molta gent, ja que per primera vegada molts van descobrir que el c¨°mic i l¡¯animaci¨® podien ser perfectament mitjans per narrar obres no necess¨¤riament infantils. La complexitat, la viol¨¨ncia i el detallisme gr¨¤fic de l¡¯obra van representar tamb¨¦ un gran obridor d¡¯ulls per a molts adolescents, cansats dels c¨°mics de tota la vida, com Mortadelo y Filem¨®n, els Tint¨ªn o els Ast¨¨rix. De fet, Akira va ser l¡¯obra que entreobr¨ª la porta del manga i l¡¯anime a Occident, mentre que Bola de drac va destrossar aquesta porta d¡¯una puntada de peu.

L¡¯¨¨xit de les s¨¨ries d¡¯anime a la televisi¨®, i la brutal expectaci¨® de Bola de drac, va permetre que es comenc¨¦s a editar manga, doncs, de forma m¨¦s regular. S¨¨ries com El pu?o de la estrella del norte, Alita ¨¢ngel de combate, Video Girl Ai o Crying Freeman, a part dels mangues originals de s¨¨ries televisives com Ranma ?, Caballeros del Zod¨ªaco o Bateadores (Touch) van contribuir a una primera onada de manga editada en castell¨¤ que, a poc a poc, va anar minvant perqu¨¨ les vendes d¡¯aquestes s¨¨ries no eren ni de bon tros comparables a les de Bola de drac.

A partir del 2001, per¨°, la tend¨¨ncia va canviar de nou gr¨¤cies a la bona acollida de la iniciativa de l¡¯editorial Gl¨¦nat d¡¯editar el manga en el mateix format que el japon¨¨s, ¨¦s a dir, col¡¤leccions de volums d¡¯unes 200 p¨¤gines, amb bona impressi¨®, bon paper, sobrecobertes i sentit de lectura japon¨¨s sense alterar (¨¦s a dir, de dreta a esquerra). La primera generaci¨® de fans ja havia crescut i el manga s¡¯havia normalitzat, cosa que va portar a un boom incessant d¡¯edici¨® que va dur de 106 novetats de manga editades el 2001 fins a 741 el 2008. La crisi econ¨°mica, la pirateria i altres factors han contribu?t, per¨°, que aquestes xifres hagin anat minvant, fins al punt que avui s¡¯han estabilitzat entre unes 350 i 400 novetats a l¡¯any, l¡¯equivalent a una tercera part de tot el c¨°mic que es publica a Espanya.

Paral¡¤lelament, el fet que tota una generaci¨® hagi crescut amb una relaci¨® tan propera amb l¡¯anime i el manga ha provocat que hagin sorgit una bona colla d¡¯autors de c¨°mic que treballen amb un estil que aqu¨ª identifiquem com a manga. Malgrat que al Jap¨® s¡¯edita c¨°mic per a tots els p¨²blics i estils, i que per tant ¨¦s impossible parlar d¡¯un estil manga, ¨¦s cert que les obres m¨¦s conegudes internacionalment s¨®n les sh?nen (per a nois joves), que tenen un estil for?a determinat: ¨¦s, doncs, d¡¯aquest estil sh?nen manga al qual ens referim quan parlem de dibuixants que fan servir dibuix manga.

Hi ha tota una mir¨ªada de petites editorials independents que editen obres d¡¯autors espanyols amb aquest estil manga, com ara Nowevolution, Letrablanka o Babylon, per¨° es poden destacar dues grans iniciatives d¡¯editorials importants: la L¨ªnia Gaijin d¡¯Editores de Tebeos (abans Gl¨¦nat) i la col¡¤lecci¨® d¡¯obres guanyadores del Concurs Manga de Norma Editorial. La primera va ser concebuda com una veritable col¡¤lecci¨® d¡¯obres creades per autors espanyols d¡¯estil manga, amb format id¨¨ntic al japon¨¨s, i ha perm¨¨s que hagin vist la llum obres tan destacades com Dos espadas (Kenny Ruiz), Bakemono (Xian Nu Studio), Saih?shi, Daemonium i L¨ºttera (Studio K?sen), Gears (Angye Fern¨¢ndez i Simon Brand) o Sleepers (Luis NTC); mentre que la segona publica les obres que cada any s¡¯imposen en un disputad¨ªssim concurs organitzat per Norma Editorial que ja va per la vuitena edici¨® i que ha perm¨¨s descobrir el talent de m nous autors amb obres com Pechanko! (Skizocrilian Studio), Baba (Luis Moreno), El s¨ªndrome del hilo enredado (Lolita Aldea i Miguel G¨®mez-Cabrero) o Dae-hyun y el caldero de monedas de oro (de Ero Pinku y Sagakuroi), guanyadora del concurs d¡¯enguany.

Si hi ha un autor que destaca realment per la innovaci¨®, aquest ¨¦s l¡¯hispanojapon¨¨s Jos¨¦ Mar¨ªa Ken Niimura. De pare japon¨¨s i mare madrilenya, nascut i criat a Madrid (1981), l¨°gicament la seva primera gran influ¨¨ncia va ser el manga i, en menor grau, el c¨°mic espanyol i europeu, per¨° m¨¦s endavant ha firmat una traject¨°ria que l¡¯ha dut a rebre forta influ¨¨ncia francobelga i americana, fins al punt que ha desenvolupat un estil mest¨ªs i ¨²nic que li va permetre arribar a ser nominat als premis Eisner per la seva obra Soy una matagigantes, guionitzada per Joe Kelly. Ara, Niimura est¨¤ instal¡¤lat al Jap¨®, on s¡¯intenta obrir pas en la competitiva ind¨²stria del manga i publica a la revista online Ikki Para, de l¡¯editorial Sh?gakukan, l¡¯obra Henshin, que es publicar¨¤ en paper l¡¯any que ve.