Xarxes subtils

Moltes vegades l¡¯art no significa res, ¨¦s pura contemplaci¨® passiva o reflexiva, una icona de caire sagrat o metaf¨ªsic, hipn¨°tica i benefactora. Aix¨° passa, sobretot, en l¡¯obra abstracta, perqu¨¨ no estableix un pont directe amb la representaci¨®. Per¨° expressar sentiments i experi¨¨ncies sensorials concrets tamb¨¦ ¨¦s un dels camins de l¡¯art, malgrat que aquest anhel, que ¨¦s individual, a vegades es quedi a mig cam¨ª quan ha de connectar amb els altres i, sovint, l¡¯obra pl¨¤stica comuniqui menys del que pret¨¦n l¡¯autor, o b¨¦ l¡¯hagi de vestir amb massa literatura per fer-la comprensible i, per tant, quedi velada a un segon terme a partir de la interrelaci¨® amb altres disciplines.

L¡¯obra de Soledad Sevilla (Val¨¨ncia, 1944) se situa entre l¡¯abstracci¨® i la representaci¨®, sense excloure tampoc el m¨®n de les sensacions, i ho uneix tot de manera poli¨¨drica en una sola cosa. Una part fonamental de la seva producci¨® se centra en espais concrets amb una forta c¨¤rrega simb¨°lica com la Alhambra, el castell de V¨¦lez Blanco ¡ªsense el fabul¨®s pati renaixentista, que va ser venut i traslladat als EUA i ara forma part del Metropolian Museum de Nova York¡ª, o, m¨¦s recentment, els assecadors de tabac de la Vega de Granada, la visi¨® dels quals conforma el corpus central de l¡¯exposici¨® que t¨¦ ara a R+, nom resultant de la fusi¨® de les galeries Raina Lupa i Mas Art.

A Arquitectura agr¨ªcola, les barraques de fusta, fent gelosia perqu¨¨ passi l¡¯aire, i les xarxes negres industrials de fil de pl¨¤stic, situades en un paratge desolat i estrany, creen una atmosfera fantasmag¨°rica i alhora sensual. L¡¯artista s¡¯hi imbueix al bell mig, hi flota i n¡¯extreu les sensacions que li produeixen per passar-les a la pintura i l¡¯escultura amb un resultat reeixit i, de passada, ben entenedor. Les malles ondulants es converteixen en geometries sensibles que al final ja no volen dir res, m¨¦s enll¨¤ del pur goig de la mirada sobre un llen? tatuat. Per la seva banda, les llenques de fusta de les casetes es transformen en estructures flonges i acollidores de paper, cartr¨® o metall en tres dimensions. Complementen l¡¯exposici¨®, en espais separats tal com fa de manera habitual R+, el quadre instal¡¤laci¨® No todo es azar, en el qual una s¨¨rie de nombres capicua, recollits per l¡¯autora al llarg dels anys, adquireixen calidesa per mitj¨¤ de la llum canviant, i tamb¨¦ Mylayne ¡ªen homenatge al fot¨°graf franc¨¨s Jean-Luc Mylayne, especialitzat en ocells¡ª, en la qual fa un exercici subtil sobre la representaci¨® i el di¨¤leg entre la pintura i la fotografia.

Joan Hern¨¢ndez Pijuan era un guaperes sensible, de cabells platejats i ulls blau mediterrani, que s¡¯emmirallava en els altres. L¡¯obra, elegant i complaent, li reflectia a la perfecci¨® aquesta depurada coqueteria de Narc¨ªs. Igual que Joan Vilacasas, ell va establir una relaci¨® directa entre el gravat i la pintura en una simbiosi perfecta. I, com Soledad Sevilla, transfigura el paisatge en geometries el¨¤stiques, sensibles i elegants. Eude, amb l¡¯encert que la caracteritza quan fa exposicions de gravats, fa un rep¨¤s als aiguaforts i aiguatintes d¡¯Hern¨¢ndez Pijuan, des dels anys seixanta fins a les darreres produccions del nou segle.

Per a Antoni T¨¤pies, en canvi, la relaci¨® amb l¡¯obra gr¨¤fica li seria m¨¦s dificultosa fins que no va trobar tallers tan bons i primmirats, com ¨¦s el cas de Joan Roma, que assolirien al t¨°rcul la qualitat d¡¯originals de gran volada. En l¡¯obra gravada de T¨¤pies s¡¯hi troba el millor i el pitjor de la seva traject¨°ria. I aix¨° es pot comprovar a la galeria Joan Gaspar. A la planta baixa hi ha la superba s¨¨rie de xilografies de la Suite Erker, cinc papers de gran format i curta tirada, del 1992. En canvi, al primer pis hi ha un conjunt indiscriminat de gravats i litografies dels anys seixanta i setanta amb moltes imatges reivindicatives d¡¯una Catalunya emergent enmig de la negror del darrer franquisme; hi planeja tothora el groc, un color que, tractat per Vermeer, ¨¦s sublim, o arrabassador en Van Gogh, per¨° que en el cas que ens ocupa resulta demolidor.

Las lunas oscuras. Noche, de Soledad Sevilla (esquerra), i una obra d¡¯Hern¨¢ndez Pijuan de la s¨¨rie Del jard¨ª.