Axololt

Un home obre els ulls i veu una paret de totxanes mal arrebossada. No pot moure el cap, ni el cos. Alg¨², no sap qui ni per qu¨¨, l¡¯ha segrestat, l¡¯ha drogat, l¡¯ha lligat i est¨¤ disposat a torturar-lo. I durant gaireb¨¦ cent p¨¤gines, aix¨° ¨¦s tot, m¨¦s enll¨¤ d¡¯alguns companys de captiveri, tots estrangers, i uns dubtes i una angoixa desfermats... Aix¨° ¨¦s tot, ¨¦s clar, si oblidem el Hamlet de Shakespeare i El proc¨¦s de Franz Kafka, referents ineludibles de la hist¨°ria. I aix¨° ¨¦s tot si no afegim que aquestes p¨¤gines s¨®n suficients perqu¨¨ el lector entengui que ha descobert un bon, potser un molt bon escriptor. Vet aqu¨ª l¡¯arrencada de La peixera, l¡¯opera prima de Maiol de Gr¨¤cia Clotet (Barcelona, 1972). I vet aqu¨ª tamb¨¦ una nova troballa, i ja comen?a a ser freq¨¹ent, de la jove Edicions del Periscopi.

Queden dues-centes p¨¤gines, que potser no s¨®n tan fermes per¨° ajuden a mantenir el judici. Dues-centes p¨¤gines que semblen dist¨°piques malgrat no ser-ho, dues-centes p¨¤gines que obliguen a mencionar sense afany hiperb¨°lic George Orwell, Aldous Huxley, John Steinbeck, Stefan Zweig, Agota Kristof, Paul Auster i Cormac McCarthy. No ¨¦s tot: en aquests dos ter?os finals, la societat catalana, per no dir Barcelona, per no dir Gr¨¤cia, esdev¨¦ un perfecte camp de proves per a la resist¨¨ncia com a met¨¤fora. ?s el detall per entendre que La peixera no neda en solitari, sin¨® que comparteix arrels socials i pol¨ªtiques amb narradors com el Sebasti¨¤ Jovanni d¡¯Emulsi¨® de ferro, el Marc Pastor de L¡¯any de la plaga, el Max Basora de Vulcano, la Marina Espasa de La dona que es va perdre o el Jordi Sanglas de 10.000 candeles, per no citar una Dolors Millat que, tamb¨¦ a Periscopi, s¡¯hi ha afegit amb Terra inh¨°spita. Barcelona 2048. Potser alg¨² sense prejudicis, algun dia, sabr¨¤ veure en tant recurs de g¨¨nere un interessant tret generacional...

Que ning¨² no s¡¯enganyi, per¨°: els elements dist¨°pics, de fantasia o ci¨¨ncia-ficci¨® anticipat¨°ria, s¨®n tan secundaris ¡ªque no irrellevants¡ª a la majoria d¡¯aquests llibres com a La peixera. En el cas de De Gr¨¤cia, de fet, el r¨¨gim secret que es troba rere el captiveri del protagonista no s¡¯explica mai, i la resist¨¨ncia rebel ¨¦s tan subtil al tram final que nom¨¦s es pot admetre com a mcguffin per desviar l¡¯atenci¨® d¡¯all¨° que veritablement importa: el dubte, l¡¯atmosfera, el joc de poder; i al costat d¡¯aix¨°, la capacitat humana d¡¯acostumar-se a tot, de trair-ho tot, de conviure amb l¡¯absurd. Literatura en estat de gr¨¤cia, De Gr¨¤cia.

D¡¯aqu¨ª, per tant, Shakespeare i Kafka, m¨¦s influents a La peixera malgrat les aparences de l¡¯orwelli¨¤ 1984. D¡¯aqu¨ª Hamlet, el pr¨ªncep entre l¡¯acci¨® i la bogeria, utilitzat per l¡¯autor ¡ªllicenciat en filologia anglesa i professor¡ª com a vincle pedag¨°gic entre el protagonista i un detingut, el Chen, que nom¨¦s parla xin¨¨s. I d¡¯aqu¨ª, via El proc¨¦s, que el protagonista es digui Josep E., que trobi delirant la seva feina per¨° no pugui deixar-la, que es dediqui a fer traduccions sense objectiu i a respondre a judicis impossibles, i en canvi al final pugui jugar a ser un rebel. D¡¯aqu¨ª, en fi, la hist¨°ria d¡¯amor de la novel¡¤la, i d¡¯aqu¨ª la recurr¨¨ncia als escacs com a escenari, com a batalla simb¨°lica, com a espai per a l¡¯engany i la venjan?a. Podria ser Zweig, sens dubte, un tercer gran referent de la novel¡¤la.

En ella, ¨¦s cert, De Gr¨¤cia palesa que encara ha de millorar, per exemple en la p¨¨rdua de sentit dels marrons (els ciutadans sotmesos), en l¡¯exc¨¦s de buits en un desenlla? d¡¯altra banda previsible, o en el contrast entre la concisi¨® estil¨ªstica, espl¨¨ndida, i certs abusos, sobretot psicotr¨°pics. El t¨ªtol de l¡¯obra, en canvi, ¨¦s un encert que podria passar desapercebut. Com al fam¨®s conte Axolotl, de Julio Cort¨¢zar, qui habita la peixera no ¨¦s tan diferent de qui l¡¯observa. Dit d¡¯una altra manera: la veritable metamorfosi no prov¨¦ d¡¯evitar el corrent, sin¨® d¡¯acostumar-s¡¯hi. Quina ll¨¤stima, per no llegir Cort¨¢zar ni De Gr¨¤cia, que tanta gent oblidi els vidres que ens envolten. Quina ll¨¤stima que a totes dues bandes poder i rebel¡¤li¨® es puguin confondre. Quina ll¨¤stima boquejar fins a l¡¯absurd, no rellegir l¡¯inici d¡¯aquest text i perdre¡¯s els reflexos de novel¡¤les tan recomanables com aquesta.