El naufragi en directe

Dimarts 5 de setembre, quan feia una estona que havia enviat un altre dels articles que els infligesc cada setmana, em vaig assabentar de la not¨ªcia: l¡¯anunci del tancament de Canal 9. Em vaig quedar parat, com tanta gent. No ¨¦s que no se sabera que una cosa aix¨ª podia passar, per¨° la celeritat i la contund¨¨ncia de la decisi¨® eren inaudites. Al mat¨ª, es coneixia que els tribunals havien tombat l¡¯ero promogut per la Generalitat que enviava al carrer uns mil treballadors de l¡¯ens; set hores despr¨¦s, quan la gent de Canal 9 encara celebrava la resoluci¨® judicial, el govern anunciava el final per a tots.

Al cap d¡¯una setmana, es pot dir que la premsa ha cobert molt b¨¦ tant la not¨ªcia com les seues espinoses implicacions. En EL PA?S, sense anar m¨¦s lluny, ens hem pogut assabentar de les reaccions dels treballadors i de la societat, de les causes que han provocat aquest trist desenlla? i de les seues probables conseq¨¹¨¨ncies, en un grapat d¡¯articles que han fet gala de notable ponderaci¨®. Pel seu costat, els diaris catalans tamb¨¦ han seguit el tema amb atenci¨®. No debades les redaccions catalanes estan plenes de periodistes valencians, que saben b¨¦ qu¨¨ ha passat i per qu¨¨, i que se senten solidaris ¨Ccom jo mateix, per descomptat- amb una plantilla de companys on hi ha molts amics i coneguts. D¡¯altra banda, hi ha molta gent a Espanya que voldria veure tancada TV3, i encara que tant la gesti¨® com l¡¯audi¨¨ncia de les dues cadenes eren molt diferents, la supressi¨® del canal auton¨°mic d¡¯una comunitat amb llengua pr¨°pia ¨¦s un signe omin¨®s prou inquietant.

Com vost¨¦s saben, la de Canal 9 ¨¦s una hist¨°ria desastrada. Ja va comen?ar malament, a les ordres de Joan Lerma, amb aquell director inexcusablement atrabiliari que es deia Amadeu Fabregat (Toni Moll¨¤ ha contat aquesta hist¨°ria, i no cal m¨¦s que llegir-la). Per¨° amb el PP va ser molt pitjor. L¡¯etapa de Jes¨²s S¨¢nchez Carrascosa mereixeria un cap¨ªtol d¡¯una hist¨°ria de la inf¨¤mia que encara no ha trobat el Borges que l¡¯escriga, i sobre aquest model es va continuar. Canal 9 es va convertir en un instrument de propaganda francament pat¨¨tic, de tan servil, i tamb¨¦ en una m¨¤quina de malgastar diners en una escala que costa d¡¯imaginar. La manera que t¨¦ el PP valenci¨¤ de fer mals negocis amb els diners de tots s¡¯hauria d¡¯estudiar en les escoles d¡¯economia, perqu¨¨ em pense que ¨¦s ¨²nica en el m¨®n. Miquel Alberola en detallava alguns exemples en un article publicat el 10 de novembre que un servidor no pot m¨¦s que subscriure de cap a cap. Si recordem que en poc de temps ses senyories han liquidat tot el sistema bancari valenci¨¤ i ens han deixat amb una m¨¤ davant i una darrere, ja est¨¤ tot dit. Canal 9 va ser una pe?a, i no menor, d¡¯aquest espoli. I aix¨° ¨¦s el que ten¨ªem: una m¨¤quina de rebentar els diners del pobre contribuent, amb una gesti¨® sect¨¤ria i vergonyosa, com a aparell de propaganda d¡¯uns pol¨ªtics engallats en una sobergueria molt passada de voltes que s¡¯havien fabricat un m¨®n de fantasia a la seua mida. La televisi¨® de terra m¨ªtica: un mitj¨¤ manipulat i manipulador on el valenci¨¤ no era m¨¦s que una excusa, perqu¨¨ s¡¯hi veia quasi tan arraconat com la veritat. I tot fet amb tan poca tra?a que la gent va acabar desertant del desficaci. El 1992, veia Canal 9 un 22% de l¡¯audi¨¨ncia valenciana; el 2007 ja era un 12%, i el 2013 havia reculat a un impossible 4%. Al final, Canal 9 no solament era car, sobretot era in¨²til per als seus amos. Ara, els mateixos que l¡¯han convertit en un artefacte absurd es desfan d¡¯ell.

Per¨° Canal 9 no era nom¨¦s aix¨°. Encara recorde b¨¦ la il¡¤lusi¨® que provoc¨¤ el seu naixement, el 1989; la mera idea que una televisi¨® p¨²blica, en valenci¨¤ i de qualitat era possible. La quantitat de bons professionals, periodistes, documentalistes, c¨¤meres, correctors, actors, dobladors que s¡¯ho van creure i s¡¯hi van apuntar. Cada vegada que pense en el que han hagut d¡¯aguantar ¨Cels que ho han aguantat-, em v¨¦nen ois. Ara, les v¨ªctimes en parlen. I encara en parlaran m¨¦s. Amb tots els seus defectes, la r¨¤dio i la televisi¨® valenciana han treballat per la dignificaci¨® social de la llengua, han oferit programes competents i, com ha dit alg¨², han posat davant dels valencians un espill, per deformat que f¨®ra, en qu¨¨ podien reflectir-se, de Vinar¨°s a Oriola. Sempre hi havia l¡¯esperan?a que Canal 9 podia millorar, podia arribar a ser una televisi¨® digna, perqu¨¨ la gent que hi treballava era molt capa? de fer bona televisi¨®, si els deixaven (ho han demostrat a ¨²ltima hora). El tancament trenca l¡¯espill i ens deixa orfes de l¡¯esperan?a. Per aix¨°, tant els valencians que encara la veien com els que havien deixat de veure-la ens sentim ferits per la mesura. La r¨¤dio i la televisi¨® valenciana i en valenci¨¤ podien gestionar-se b¨¦, podien informar b¨¦, podien valdre la pena. Aquest, i no la seua penosa realitat, era el valor de Canal 9: que podia ser. I aix¨° ¨¦s el que han destru?t. Els culpables no poden quedar impunes.