115 dies de mort i destrucci¨®

A les 4.30 hores de la matinada del 16 de novembre de 1938, emparant-se en la boira i la fosc¨²ria, els darrers homes de la 35a divisi¨® republicana, una de les primeres unitats de travessar l¡¯Ebre el 25 de juliol d¡¯aquell any, repassen el pont de ferro de Flix en direcci¨® a la riba esquerra. 15 minuts despr¨¦s, el tinent coronel Manuel Tag¨¹e?a, cap del XV Cos d¡¯Ex¨¨rcit, ordena als seus sapadors que volin el pas. Una potent¨ªssima explosi¨® i una fenomenal llumin¨¤ria en mig de la boira posen fi a la Batalla de l¡¯Ebre, la m¨¦s llarga i cruenta de la Guerra Civil, 115 dies de sagnants combats que van fer 100.000 baixes, entre elles, 30.000 morts dels dos b¨¤ndols, molts m¨¦s del republic¨¤ que del franquista, que aqu¨ª tampoc hi ha consens entre els historiadors. De tot aix¨°, aquest dissabte en far¨¤ 75 anys. S¡¯havia acabat el que molts especialistes consideren la primera batalla de la Segona Guerra Mundial. Un mes m¨¦s tard ¡ªel 23 de desembre¡ª l¡¯ex¨¨rcit franquista comen?¨¤ la conquesta de Catalunya, i el dia 1 d¡¯abril de 1939 s¡¯acab¨¤ la guerra amb la derrota de la Rep¨²blica.

Als ressecs camps de la Terra Alta, entre ceps, ametllers, avellaners i oliveres, als polsosos boscos de pins, a les fond¨¤ries de les estretes valls i als cims pedrencs de les serres de la Vall, Cavalls i P¨¤ndols, es van quedar els morts. Restes d¡¯aquells cossos ¡ªla majoria probablement republicans, perqu¨¨ el b¨¤ndol vencedor va poder retirar els seus morts del camp de batalla i enterrar-los al Valle de los Ca¨ªdos, mentre que els perdedors nom¨¦s podien fugir¡ª encara avui es poden veure als boscos de la Fatarella, Vilalba dels Arcs, Corbera d¡¯Ebre o Gandesa. Enterrats de pressa, sota una prima capa de terra, a les mateixes trinxeres i als clots que deixaven els projectils de l¡¯artilleria i les bombes de l¡¯aviaci¨®, el pas del temps i la pluja, dia a dia, lentament, els van posant al descobert.

Manuel Tag¨¹e?a, un brillant llicenciat en matem¨¤tiques i f¨ªsica de 25 anys, tinent coronel de mil¨ªcies ¡ªcom tots els comandaments de l¡¯ex¨¨rcit de l¡¯Ebre, i comunista, tamb¨¦ com tots¡ª, va ser aquell a qui les circumst¨¤ncies, i no els seus superiors, que el van deixar sol a la dreta de l¡¯Ebre mentre ells ja estaven segurs a l¡¯altre costat del riu, van portar a planificar i executar la retirada, una magn¨ªfica maniobra militar que va suposar que el XV Cos d¡¯Ex¨¨rcit, que ell manava, i les restes del V Cos, el d¡¯Enrique L¨ªster, poguessin passar a la riba esquerra salvant homes i impedimenta.

Per aconseguir-ho, per fer que el que quedava de l¡¯ex¨¨rcit de l¡¯Ebre es pogu¨¦s retirar amb seguretat, Tag¨¹e?a va pensar un seguit d¡¯accions que van permetre salvar milers i milers de vides. Ajudat per la boira d¡¯aquells dies, que impedia el combat als matins i, el que era m¨¦s important, no permetia veure qu¨¨ feia l¡¯enemic, el militar republic¨¤ es va recolzar en la l¨ªnia fortificada de la serra de la Fatarella, a la partida dels Ra?mats, que tenia el riu a l¡¯esquena, 500 metres m¨¦s avall i a uns sis quil¨°metres de dist¨¤ncia, i en el sacrifici de les vides d¡¯un miler llarg de soldats de la XV Brigada.

Aquests minvats efectius van haver de fer front a l¡¯embranzida de tres divisions de Franco, entre elles la 4a de Navarra, la millor i m¨¦s potent de les unitats de xoc de l¡¯ex¨¨rcit nacional. Els franquistes volien copar el que quedava de l¡¯ex¨¨rcit de l¡¯Ebre entre el riu i la serralada de la Fatarella. Mentrestant, els darrers soldats republicans tenien l¡¯ordre de defensar la retirada dels seus companys cap als ponts sobre l¡¯Ebre de Flix i Riba-roja ¡ªAsc¨® ja havia caigut en mans dels franquistes¡ª i per aix¨° necessitaven guanyar temps.

Les tres divisions franquistes atacaven el 14 i 15 de novembre del 1938 la darrera bossa de resist¨¨ncia. Entre els soldats que van morir a la serra de la Fatarella perqu¨¨ els seus companys poguessin repassar el riu i posar-se a resguard, hi havia Xarli, el soldat desconegut, les restes del qual van ser trobades fa dos anys i desenterrades en una trinxera dels Ra?mats per un equip d¡¯arque¨°legs i historiadors del CSIC i la Universitat de Barcelona, ajudats per membres de l¡¯Associaci¨® Lo Riu de la Fatarella, entitat que ha recuperat bona part de la l¨ªnia defensiva que va contenir els nacionals. Com Xarli, la immensa majoria dels seus companys van morir per frenar els soldats de Franco.

A un tret de fusell de la trinxera de Xarli, el dia 14 de novembre d¡¯aquell any, hores abans de la fi de la Batalla de l¡¯Ebre, va morir als 29 anys Gustav Trippe, un alemany nascut a Dormunt-Dosrtfeld i cap d¡¯un tanc de la Legi¨® C¨®ndor. Aix¨ª, perfectament identificat, i amb el distintiu de les unitats cuirassades Panzer ¡ªuna calavera amb les t¨ªbies creuades, semblant al sinistre emblema de les SS¡ª, consta a l¡¯estela funer¨¤ria col¡¤locada pel seu ex¨¨rcit just al davant de la l¨ªnia fortificada on es van trobar les despulles de Xarli. Una figura de la injust¨ªcia de totes les guerres: els vencedors poden, gaireb¨¦ sempre, identificar i honorar els seus morts; els perdedors s¨®n, per sempre, soldats desconeguts.

Xarli ¡ªnom que van posar els arque¨°legs i historiadors que van desenterrar els seus ossos el setembre del 2011¡ª i Trippe s¨®n dos dels darrers morts de la Batalla de l¡¯Ebre. Xarli, un republic¨¤ desconegut del b¨¤ndol perdedor, i Trippe, un voluntari nazi plenament identificat del b¨¤ndol guanyador: el primer va donar la vida perqu¨¨ els seus companys se salvessin; el segon va morir per unes idees perverses que van acabar costant al m¨®n desenes de milions de morts.

Qu¨¨ va suposar la Batalla de l¡¯Ebre per al territori que la va patir? Josep S¨¢nchez Cervell¨®, catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia, deg¨¤ de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili i autoritat sobre la mat¨¨ria, t¨¦ clar que la gent del territori hauria de fer seva la Batalla de l¡¯Ebre. Les ferides, ara, 75 anys despr¨¦s, encara no han cicatritzat del tot perqu¨¨ no s¡¯ha fet un debat a fons sobre el tema, creu S¨¢nchez Cervell¨®.

La Terra Alta i la Ribera d¡¯Ebre ¡ªm¨¦s la primera comarca, en la qual es van produir els combats m¨¦s ferotges¡ª van ser les zones m¨¦s perjudicades i van trigar anys, molts anys, a recuperar-se des del punt de vista econ¨°mic, ja que l¡¯aparell productiu, fonamentalment el sector primari, l¡¯¨²nic que tenia pes a la zona, va trobar els camps i les hisendes destrossats.

S¨¢nchez Cervell¨® explica que les poques elits intel¡¤lectuals i tot el teixit associatiu van desapar¨¨ixer; la poblaci¨®, entre els morts i l¡¯emigraci¨® for?osa, va perdre el 15% dels habitants; la mis¨¨ria va ser tan gran que durant molts anys la gent va tornar a l¡¯economia d¡¯intercanvi, l¡¯ancestral sistema de comer? sense moneda, i a l¡¯estraperlo per sobreviure. S¨¢nchez Cervell¨® t¨¦ documentat un cas al seu poble, Flix, de dues germanes, Maria i Josefina Galcer¨¤ Llurba, de 4 i 11 anys, que van morir de gana a la immediata postguerra. Les nenes, amb la mare desterrada, vivien amb una ¨¤via gran.

El tamb¨¦ historiador David Tormo, director del Comebe (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l¡¯Ebre, de titularitat p¨²blica), que gestiona cinc centres d¡¯interpretaci¨® ubicats a Corbera d¡¯Ebre, el Pinell de Brai, Batea, la Fatarella i Vilalba dels Arcs i una vintena d¡¯espais hist¨°rics de la batalla recuperats, creu tamb¨¦ que, 75 anys despr¨¦s d¡¯aquell episodi de la Guerra Civil, encara queden molts traumes. ¡°Les ferides ideol¨°giques no s¡¯han esva?t i les sentimentals s¨®n ben presents: hi ha milers i milers de soldats desapareguts i els seus familiars voldrien saber on est¨¤ enterrat el pare, l¡¯avi o l¡¯oncle¡±, explica Tormo, que, a m¨¦s, ¨¦s regidor per CiU a Vilalba dels Arcs, un altre dels pobles de la Terra Alta que va patir fortament les conseq¨¹¨¨ncies de la guerra. Per Tormo, el fet d¡¯estar a primera l¨ªnia de foc de la Batalla de l¡¯Ebre provoca que el territori visqui tot el que envolta la Guerra Civil i la mateixa batalla amb una mena de sentiment contradictori. Per una banda es veu com una cosa llunyana en el temps, i per l¡¯altra, com una cosa molt present perqu¨¨ la gent s¡¯ha criat amb la hist¨°ria del que va passar i amb els espais on va passar. Confirma que, passada la guerra, al territori no hi va quedar res, nom¨¦s mort i destrucci¨®.

La mort i la destrucci¨® ¨¦s el que Franco havia buscat des del principi de la batalla, explica l¡¯historiador i hispan¨°fil angl¨¨s Paul Preston al llibre Franco, Caudillo de Espa?a (Grijalbo-Mondadori 1994): ¡°El darrer i desesperat esfor? de l¡¯Ebre li havia donat el prototipus de vict¨°ria definitiva, per a ell, de molta m¨¦s import¨¤ncia que una d¡¯estrat¨¨gica que garant¨ªs una soluci¨® r¨¤pida del conflicte. Havia aconseguit l¡¯anihilaci¨® f¨ªsica del seu enemic. Ho hi hauria armistici [proposat t¨ªmidament per les pot¨¨ncies democr¨¤tiques i buscat en secret pel mateix Juan Negr¨ªn], ni condicions per a la rendici¨®, ni pau amb honor [per als ven?uts]¡±.

Parafrasejant en sentit contrari el discurs, discutit per derrotista, per¨° impagable com a joia de la literatura pol¨ªtica, del president de la Rep¨²blica, Manuel Aza?a, el 18 de juliol de 1938 al Sal¨® de Cent de l¡¯Ajuntament de Barcelona, titulat Paz, piedad y perd¨®n, Franco no va buscar la pau, no va tenir pietat, no va voler perdonar: va triar la sang com a f¨®rmula redemptora del que ells i els seus consideraven els mals d¡¯Espanya.