Aparen?a sense fonament

E l terme instal¡¤laci¨® s'ha convertit en lloc com¨² dins del sistema de l'art. Ja els surrealistes es van dedicar a reunir objectes d'all¨° m¨¦s estrafolari que col¡¤locaven de la manera m¨¦s in¨¨dita en museus i galeries. Aquests muntatges -recordem els revolucionaris displaysde Kiesler i Duchamp- exigien un espectador participatiu i estaven plens de sorpreses. Res no tenien a veure amb la t¨ªpica museologia de la modernitat, que exhibia les t¨¨cniques adequades de "judici, presentaci¨® i protecci¨® del patrimoni", en sales silencioses amb il¡¤luminaci¨® uniforme, etiquetes normalitzades i un efusiu text mural amb el curr¨ªculum de l'artista. En un marc tan previsible, a l'espectador li asseguraven que el que hi havia era neutral: l'obra d'art aut¨°noma, l'apreciaci¨® est¨¨tica m¨¦s enll¨¤ de qualsevol plantejament ideol¨°gic.

Els artistes del happening -hereus de l'expressionisme de Pollock i del ready made - i els minimalistes tamb¨¦ van valoritzar el dispositiu: redefinir l'escultura, primer com a acci¨® i despr¨¦s com a "empla?ament", a la manera d'una icona bizantina, amb una potent pres¨¨ncia m¨¤gica. L'escultura-instal¡¤laci¨® esdev¨¦ en una estructura sense composici¨®, capa? de crear un espai desprove?t de qualsevol indici figuratiu. La connexi¨® de l'obra amb l'entorn (incl¨°s el temps real necessari per gaudir-ne) ¨¦s l'efecte essencial, com un actor que produeix reaccions en el p¨²blic: la teatralitat. Ara b¨¦, quan el treball de l'artista es redueix nom¨¦s a aix¨°, a display , quan el fonament de l'obra ¨¦s simplement l'aparen?a, estem davant d'un nou model de significat (art¨ªstic), vacu i solipsista. Teatre sense actors.

L'obra de Bruno Oll¨¦ (1983), que es pot visitar al Nivell Zero de la Fundaci¨® Su?ol, ¨¦s fruit d'un error, en el doble sentit: l'artista sost¨¦ seu treball sobre la po¨¨tica de la inutilitat (com va voler Samuel Beckett), per¨° tamb¨¦ ¨¦s una obra desconnectada de l'espectador, incl¨°s el temps en qu¨¨ la mateixa obra es desplega: no hi ha "presencialitat", nom¨¦s objectes pobres i materials (fustes, trossos de pl¨¤stic, miralls, dibuixos) col¡¤locats, aix¨° s¨ª, amb un impecable sentit est¨¨tic. El t¨ªtol de la instal¡¤laci¨®, Hoy es siempre todav¨ªa , al¡¤ludeix a la possibilitat perp¨¨tua del temps, cosa que obliga l'espectador a una mirada "preobjectual", abstracta.

Davant l'obra d'Oll¨¦, imaginem un entorn que ¨¦s naturalesa i llar, alhora recer d'un habitacle fr¨¤gil i precari, una estructura de trossos de fusta semblant a les cabanes ¨ªndies del salvatge Oest americ¨¤ i que est¨¤ gaireb¨¦ literalment calcada de l'escena final del film de Lars von Trier Malenconia , aquella on es refugien les dues germanes protagonistes amb el fill d'una d'elles davant l'amena?a de l'astre planeticida que fulminar¨¤ la Terra. A mesura que avancem, intu?m el m¨®n secret de l'artista, en acoblaments, escriptures i dibuixos que representen n¨²vols, banderes o gargots. El treball d'Oll¨¦ fa gala del concepte de collage espacial en un escenari que mira de connectar el cos amb el seu horitz¨® natural. Per¨° ¨¦s nom¨¦s aparen?a el que certifica la intenci¨® inicial de la seva obra: el frac¨¤s.

Radicalment diferent ¨¦s la proposta del petit espai de Nogueras & Blanchard. Typing ( Mecanografiar ) ¨¦s el t¨ªtol sota el qual es reuneixen les obres de Christopher Knowles (1959), artista preco? -diagnosticat amb un trastorn autista-, clau en l'avantguarda novaiorquesa dels setanta al costat d'escen¨°grafs de la talla de Robert Wilson. L'artista nord-americ¨¤ signa una s¨¨rie d'intricats dibuixos en tres colors fets amb una m¨¤quina d'escriure el¨¨ctrica, que representen episodis de la seva vida ¨ªntima a trav¨¦s de frases i paraules que formen patrons geom¨¨trics -a base de repetir la lletra inicial del seu nom-, publicats al seu dia en revistes i cat¨¤legs. Un altre aspecte de la seva feina s¨®n els enregistraments, que revelen el seu vast univers d'obsessions, com repetir durant deu minuts el nom d'un president nord-americ¨¤ i altres detalls banals de la seva vida. L'artista ho recita amb un to cerimonial i obsessiu.

A difer¨¨ncia de l'obra d'Oll¨¦, en Knowles no hi ha empatia. No obstant aix¨°, en abandonar la galeria descobrim que, malgrat la seva parca posada en escena, el sentit i el candor de la seva obra estan fonamentats, que el significat de les seves paraules no est¨¤ assegurat per la intenci¨® que ha portat l'artista a pronunciar-les, sin¨® pel que adquireix en l'espai dels nostres intercanvis amb ella.