Val¨¨ncia, amb uns altres ulls

Al comen?ament del segle XVII, el pare Francisco Jer¨®nimo Sim¨®n, rector de la parr¨°quia de Sant Andreu de Val¨¨ncia (actualment de Sant Joan), anava cada dijous de vesprada des de les Torres de Serrans, on estava la pres¨® dels condemnats a mort, fins a la pla?a del Mercat, on els penats eren executats en la forca. Durant el trajecte, una multitud de gent l¡¯acompanyava per presenciar les seues al¡¤lucinacions i visions beat¨ªfiques.

Aquesta ¡®volta dels condemnats¡¯, com era coneguda, ¨¦s una de les an¨¨cdotes que protagonitza la ruta Crim i c¨¤stig organitzada per l¡¯associaci¨® cultural Tornatemps. ¡°La ciutat est¨¤ plena d¡¯hist¨°ries que els mateixos ve?ns desconeixen¡±, explica Manolo del ?lamo, un llicenciat en Hist¨°ria que amb altres companys decidiren ara fa un any organitzar visites no convencionals per Val¨¨ncia. ¡°El que pretenem¡±, diu Del ?lamo, ¡°¨¦s recuperar el passeig, mirar la ciutat de manera tranquil¡¤la, perqu¨¨ hui en dia tenim una mirada molt limitada¡±.

Cada diumenge convoquen rutes tem¨¤tiques amb un fil conductor que permet descobrir els carrers de Val¨¨ncia i la hist¨°ria dels seus habitants: la ciutat musulmana, el barri jueu, el primer eixample modernista, la Val¨¨ncia durant l¡¯ocupaci¨® francesa, o la que fou capital de la II Rep¨²blica. ¡°?s curi¨®s que, quan viatgem fora, ens armem de tot tipus d¡¯informaci¨®¡±, comenta Del ?lamo, ¡°per¨° desconeguem completament la ciutat en qu¨¨ vivim¡±. I posa com a exemple ¡°que la gent ignora que la font de la pla?a del Negret va ser el primer brollador d¡¯aigua potable de la ciutat, gr¨¤cies al mig mili¨® de reials donats en testament pel canonge Mariano Li?¨¢n [Grau de Val¨¨ncia, 1769, Madrid-1844] per a crear la Nueva Sociedad Valenciana de Aguas Potables¡±.

El professor Jos¨¦ Mar¨ªa Azk¨¢rraga tamb¨¦ congrega els diumenges molts ve?ns curiosos pels carrers de la ciutat. Coautor del llibre Valencia, 1931-1939. Gu¨ªa urbana, organitza rutes pels vestigis de la II Rep¨²blica. ¡°All¨° que m¨¦s sorpr¨¦n els visitants s¨®n els refugis de la Guerra Civil¡±, conta, ¡°i no solament per desconeguts, sin¨® pel bon estat de conservaci¨® i pel poc inter¨¦s que t¨¦ l¡¯Ajuntament de conservar-los i donar-los a con¨¦ixer¡±. ¡°I hi ha molts ve?ns¡±, afig, ¡°que no sabien que Val¨¨ncia va ser capital de l¡¯Estat des del novembre del 1936¡±. La publicaci¨® de la guia el 2007, en qu¨¨ es proposen rutes pels edificis testimonials d¡¯aquella etapa, el va animar a eixir al carrer per a divulgar desinteressadament una part de la hist¨°ria de Val¨¨ncia que no figura en les rutes oficials de les oficines de turisme ¡°i que l¡¯Administraci¨® ens t¨¦ segrestada¡±. Durant les passejades, Azk¨¢rraga explica, per exemple, ¡°que l¡¯actual Capitania era on tenia la seu el president Aza?a, que en la Casa del Xavo hi havia el Ministeri de Treball o que l¡¯actual palau de les Corts era la seu del Govern de la II Rep¨²blica¡±.

Azk¨¢rraga no dubta a usar les noves tecnologies per a fer front a la mancan?a d¡¯informaci¨® sobre els refugis de la Guerra Civil: ¡°Posem als murs codis QR perqu¨¨, amb els tel¨¨fons m¨°bils, qui vulga puga obtenir informaci¨® a l¡¯instant, ja que l¡¯Ajuntament, immers en la des¨ªdia, no ¨¦s capa? de posar-hi una m¨ªsera plaqueta que senyalitze aquests elements del nostre patrimoni¡±.

La resist¨¨ncia ciutadana a les pol¨ªtiques municipals i auton¨°miques en mat¨¨ria de turisme i urbanisme tamb¨¦ es fa palesa en altres rutes m¨¦s conegudes, com ara La ruta dels despilfarro (una visita als emblemes del balafiament dels darrers anys a la ciutat) o Desayuno con viandantes (proposta de regeneraci¨® urban¨ªstica i ve?nal) de les quals s¡¯han fet ress¨° nombrosos mitjans de comunicaci¨®. L¡¯associaci¨® Cercle per la Defensa i Difusi¨® del Patrimoni Cultural organitza, a trav¨¦s de la cooperativa Caminart, passejades sota lemes com ara Camins de l¡¯aigua (amb el Tribunal de les Aig¨¹es com a reclam principal), Camins gremials (un recorregut per la Val¨¨ncia dels gremis medievals) o Camins b¨¨l¡¤lics (amb la Guerra Civil com a protagonista). ¡°Nosaltres som historiadors¡±, explica C¨¦sar Guarde?o, ¡°que a m¨¦s tenim l¡¯acreditaci¨® oficial com a guies tur¨ªstics¡±. ¡°?s sorprenent¡±, afig com a an¨¨cdota, ¡°que molta gent desconeix que l¡¯origen de Val¨¨ncia est¨¤ darrere de la Catedral, a les ru?nes romanes de la pla?a de l¡¯Almoina¡±.

L¡¯Associaci¨® d¡¯Amics i Exalumnes de la Universitat de Val¨¨ncia tamb¨¦ promou rutes per la ciutat romana, isl¨¤mica, jueva, modernista, pel barri de Russafa¡­ i ho fa mitjan?ant l¡¯empresa o club de viatges Fil-per-Randa, que enguany celebra el vint¨¦ aniversari. ¡°Preparem dos cat¨¤legs l¡¯any per als nostres clients¡±, conta Imma Rodilla, ¡°en qu¨¨, a m¨¦s dels viatges culturals arreu del m¨®n, incloguem rutes per Val¨¨ncia¡±. Els arbres monumentals, les escultures, la Val¨¨ncia de Mariano Benlliure i Sorolla o la Valentia romana s¨®n algunes de les pr¨°ximes eixides. L¡¯empresa es caracteritza per fer totes les rutes en valenci¨¤ i perqu¨¨ els guies s¨®n experts en els llocs visitats: historiadors, bi¨°legs, arque¨°legs, muntanyencs experimentats, escriptors¡­ Tots ¡°amb vocaci¨® divulgadora, o que donen una informaci¨® que els guies tur¨ªstics no sabrien oferir¡±. ¡°Per exemple¡±, diu, ¡°la visita al Micalet estar¨¤ guiada pel campaner Francesc Llop¡±. ¡°Molta gent s¡¯apunta a les nostres eixides perqu¨¨ s¨®n seguidors d¡¯aquests experts¡±, conclou Rodilla.

M¨¦s especialitzat ¨¦s el col¡¤lectiu Guiding Architects de Val¨¨ncia, integrat en una xarxa europea del mateix nom i format per arquitectes que treballen a la ciutat i que organitzen diverses rutes sobre l¡¯evoluci¨® urban¨ªstica i arquitect¨°nica.

Per con¨¦ixer la fa?ana mar¨ªtima a peu de carrer i lluny dels estereotips, l¡¯empresa Paseando-Poblados de la Mar fa visites guiades pel Cabanyal i el Grau. La responsable, Marga Alcal¨¢, una guia tur¨ªstica molt vinculada a la Plataforma Salvem el Cabanyal, mostra durant les passejades de divendres i dissabtes l¡¯arquitectura i la hist¨°ria dels pobles mariners annexionats a la capital, a hores d¡¯ara encara en perill per la intenci¨® municipal de perllongar l¡¯avinguda de Blasco Ib¨¢?ez fins a la mar. ¡°Molts dels visitants s¨®n ve?ns de Val¨¨ncia que encara no coneixien aquests barris¡±, diu Alcal¨¢, que en les rutes narra hist¨°ries com la del gran incendi del 1875, en qu¨¨ es cremaren nombroses barraques de fusta i palla i arran del qual es constru?ren les cases d¡¯obra decorades amb el modernisme popular caracter¨ªstic del Cabanyal. O l¡¯an¨¨cdota dels colomers: ¡°els pescadors tenien a casa colomers. Quan eixien a pescar, s¡¯emportaven un colom i, quan ja havien capturat prou peix, l¡¯amollaven amb un paperet en qu¨¨ escrivien el que havien pescat. El colom tornava a casa amb el missatge i les dones anaven a la llotja a vendre el peix. Quan els homes tornaven a port el peix ja estava venut¡±.