El parad¨ªs

Dissabte, 7 de juny de 2014. Compartisc taula, durant un convit de noces, amb un cos¨ª meu que treballa de guarda jurat. Feia lustres que no ens v¨¦iem, en part perqu¨¨ ell, des que es cas¨¤, viu a Burjassot, i en part tamb¨¦ perqu¨¨, tot i haver jugat molt junts, d¡¯infants, pels carrerons i pels horts de Sueca, a partir de l¡¯adolesc¨¨ncia els nostres interessos i camins comen?aren a divergir. Ell es dedic¨¤ amb entusiasme a l¡¯esport i a col¡¤leccionar n¨²vies ¡ªamb notable ¨¨xit, per cert¡ª, jo, a la pintura. F¨ªsicament el veig en forma ¡ªcarn de gimn¨¤s, pense¡ª; el seu cuir cabellut, per¨°, a difer¨¨ncia del meu, ha esdevingut un erm. ¡°A qu¨¨ et dediques?¡±, em pregunta. ¡°A escriure, a pintar¡±, dic. Somriu amb un to que em sembla ir¨°nic; de xicons, ell ja veia aix¨° de pintar com una afici¨® de bajocs. Conta que es guanya la vida com a guarda jurat i que, des de fa mig any llarg, vigila l¡¯edifici on hi havia la Televisi¨® Valenciana. Una feina que ¨¦s un luxe, diu, perqu¨¨, llevat de les primeres setmanes despr¨¦s del tancament, all¨¤ al novembre de l¡¯any passat, en qu¨¨ encara s¡¯hi acostaven periodistes i en qu¨¨ fins i tot hi hagu¨¦ intents de robatori, la resta ha sigut bufar i fer ampolles. Diu que al principi es parlava de privatitzaci¨®, de si tal o tal empresa, que aix¨° no an¨¤ endavant i que un dia aparegueren camions que es van endur maquin¨¤ria i mobiliari. ¡°Ara¡±, diu el meu cos¨ª, ¡°l¡¯edifici est¨¤ buit. Nom¨¦s hi queda la pols, i no poca. De risc de robatori, ja no n¡¯hi ha. La meua feina, i la dels meus col¡¤legues, ¨¦s evitar que s¡¯hi escolen xicons i facen el br¨¨tol¡±. ¡°Vols dir que no es fa servir per a res¡±, faig, ¡°un edifici tan gran?¡±. ¡°Per a res¡±, contesta. ¡°Deu impressionar¡±, dic, ¡°fer un passeig, tot sol, pels llargs passadissos, pels antics plat¨®s...¡±. ¡°Una vegada per dia fem ronda per tots els pisos¡±, diu, ¡°per¨° anem sempre per parelles¡±. ¡°I del govern, no s¡¯hi acosta ning¨²?¡±, faig. ¡°Del govern actual nom¨¦s n¡¯hem vist alg¨² al principi, quan es parlava de privatitzaci¨®¡±. ¡°Per qu¨¨ dius del govern actual?¡±, pregunte estranyat. ¡°Que, de governs anteriors, s¨ª que n¡¯hi va alg¨²?¡±. El meu cos¨ª queda mut, mirant-me amb la boca lleugerament oberta. Somriu, mira cap a un altre lloc. ¡°Qu¨¨ passa?¡±, faig. ¡°He dit alguna cosa inoportuna?¡±. ¡°A?¨° que et dir¨¦, cos¨ª, vull que quede entre nosaltres¡±, fa. I afig, despr¨¦s d¡¯un teatral silenci: ¡°Hi ha un individu que es presenta all¨¤ sovint. Cada quinze dies, si fa no fa. Hi entra, amb la gorra i les ulleres de sol posades, i passeja llargament per l¡¯edifici. Qu¨¨ hi fa, no m¡¯ho preguntes. Tenim ordre d¡¯apagar els monitors de vigil¨¤ncia i de no entrar mentre ell hi ¨¦s. Des de baix, tan sols el veiem si, per casualitat, guaita per una finestra. Sempre, quan arriba, pareix tens, preocupat; al cap d¡¯una hora, si fa no fa, quan n¡¯ix, ¨¦s un altre: simp¨¤tic, ens fa comentaris sobre l¡¯oratge, la temperatura¡­¡±. ¡°De qui parles?¡±, dic. ¡°D¡¯alg¨² que fins fa quatre dies ha sigut molt important, cos¨ª, en aquesta terra¡±, respon. ¡°Molt, molt?¡±, faig. ¡°Molt, molt¡±, insisteix. Estupefacte, el mire als ulls i dic: ¡°President?¡±. Gira el cap vers un altre costat i diu, amb cara de p¨°quer: ¡°B¨¦, cos¨ª, tu no has sentit res. I ara canviem de tema¡±. I, efectivament, canviem de tema. Per¨° jo, ara i ad¨¦s, mentre mengem o parlem d¡¯altres coses, mentre sona la m¨²sica fr¨ªvola d¡¯ambient, no puc llevar-me del cap aquell individu alt, sinistre, que camina completament sol pels passadissos buits i polsosos, en silenci o, v¨¦s a saber, cridant i gesticulant, potser, com en el seu discurs de dimissi¨®, entre les parets buides: ¡°?Hemos hecho grande esta Comunitat!¡­?Somos los mejores! ?Los mejores!¡±.