Culpa i responsabilitat

Diu el diccionari que la culpa ¨¦s "la falta m¨¦s o menys greu comesa volunt¨¤riament". I la responsabilitat: "capacitat de respondre d¡¯alguna cosa, de garantir la realitzaci¨® d¡¯una tasca, el compliment d¡¯un deure, de donar-ne ra¨®". Definicions que queden una mica as¨¨ptiques perqu¨¨ s¨®n dos conceptes dif¨ªcils d¡¯a?llar de contextos, matisos, hist¨°ries.

Formem part d¡¯una societat arrelada en la culpa. Des del pecat original, passant per la culpa i la redempci¨® de Crist, fins a arribar a totes les connotacions que n¡¯ha tingut fins ara. Jur¨ªdicament, la culpa pot ser pitjor si ¨¦s dolosa. Diguem-ne: una culpa en qu¨¨ interv¨¦ m¨¦s la intenci¨® de cometre la falta, d¡¯afegir-hi una certa mala llet, d¡¯acord?

Tamb¨¦ ¨¦s tradici¨® esborrar o mitigar la culpa mitjan?ant la confessi¨® i el penediment, des de la Inquisici¨® (i abans) fins a l¡¯exig¨¨ncia demanada als condemnats.

Assistim a una curiosa confessi¨® p¨²blica de molts treballadors del Canal 9 que no deixa de sorprendre¡¯ns. Torna el record de les declaracions massives despr¨¦s de la mort de Franco: "Yo he sido dem¨®crata de toda la vida". Doncs ho devies ser, per¨° jo no t¡¯he vist mai on caldria haver-te vist.

?s bo que els valencians coneguen la merda que ha regnat a la "seua" televisi¨® des de l¡¯inici; no oblidem aquest gauchiste div¨ª anacr¨°nic, Amadeu Fabregat, que encara sost¨¦ que l¡¯esquerra no llegia M. Proust, animalet, i que va ocupar la freq¨¹¨¨ncia televisiva de TV3. En fi, no calia haver arribat a aquest punt. La gent no ¨¦s idiota (quan assumir¨¤ aquesta veritat comprovable l¡¯estament pol¨ªtic?). Per¨° una merda necessita de tot un aparell digestiu, no es consuma nom¨¦s amb un foradet final o amb l¡¯entrada a l¡¯est¨®mac. La direcci¨® pol¨ªtica, per m¨¦s poderosa que siga, ¨¦s impracticable sense l¡¯aquiesc¨¨ncia de cadascun dels esglaons executors. Ho demostra el fet que molts treballadors van tindre la dignitat de negar-se a cometre aquestes faltes m¨¦s o menys greus que han format la culpa de la resta.

Els arguments del lloc de treball, del sou, etc., s¨®n contundents, s¨ª, per¨° cal marcar-se un l¨ªmit per no viure amb la culpa per a tota la vida. Com deia un pensador franc¨¦s del segle passat: l¡¯¨²nica culpa real ¨¦s la d¡¯haver cedit al desig propi. La gent no ¨¦s idiota (caldr¨¤ insistir-hi encara) i les manifestacions en contra del tancament manifesten, si m¨¦s no, dues coses: el desprestigi guanyat any rere any dels qui, no ho oblidem, han viscut un parad¨ªs d¡¯aparent seguretat que ara cau sense remei, i la indignaci¨® de sentir que se¡¯ls ha furtat all¨° que ¨¦s seu i que paguen: la televisi¨® p¨²blica.

La responsabilitat ¨¦s una altra cosa.

Tots som responsables dels nostres actes. En aquest cas els matisos s¡¯emboiren i no hi ha molta escapat¨°ria. Podr¨ªem concloure que els valencians, malgrat l¡¯insult que ha estat la "seua" televisi¨®, semblen oferir una altra oportunitat. Veuen que tot pot ser d¡¯una altra manera: "Ah, caram, doncs sabien informar com cal, sabien fer una televisi¨® nostra". Esperem que la responsabilitat d¡¯all¨° que quede de tot aquest desgavell estiga a l¡¯altura de la resposta, una de m¨¦s, que el poble valenci¨¤ ha donat als futurs(?) responsables d¡¯una futura televisi¨®. Ara ja ning¨² no es podr¨¤ declarar innocent. Ni de bon tros.