Dones, de 1933 a 2013

N¡¯hi ha a tot arreu, ¡°van amb les criatures, que es furguen el nas i que s¡¯arrapen a les faldilles mentre entre elles es barallen i discuteixen molt m¨¦s fort que els homes... S¨ª, la dona ha posat una passi¨® superior a la dels homes en evidenciar les seves idees pol¨ªtiques¡±. I com ho fa? ¡°Votant, dona votant. Ho espero amb una il¡¤lusi¨®, si sab¨¦ssiu...¡±, diu l¡¯actriu Margarida Xirgu. Ha arribat el moment. El 19 de novembre de 1933 la dona vota per primer cop. Vuitanta anys despr¨¦s ha canviat aquella imatge?

El temible vot femen¨ª. No ho tenen f¨¤cil. La Constituci¨® de 1931 recull el vot de la dona, per¨° les xifres fan p¨¤nic. El 1933 hi ha un cens provisional. A Barcelona, 246.025 homes electors i... 299.127 dones; 53.102 m¨¦s. I la pregunta clau: qu¨¨ passar¨¤? Votaran cap a les dretes? Votaran cap a les esquerres? Es quedaran a casa? ¡°Tant Francesc Maci¨¤ com Manuel Aza?a tenen por de perdre les eleccions, en la majoria de pa?sos la dona tenia un vot conservador¡±, explica l¡¯historiador Pep Mart¨ªn Berbois, autor d¡¯Ignorades per¨° desitjades. La dona pol¨ªtica durant les eleccions de la Segona Rep¨²blica (A Contravent). I qu¨¨ diuen elles? La dependenta Pepita Salvador, que aix¨° ¡°¨¦s una cosa d¡¯homes¡±. I la tamb¨¦ dependenta Montserrat Verni, que ¡°les dones han d¡¯intervenir en pol¨ªtica i el primer que calia era que les dones votessin exactament igual que els homes¡±. A l¡¯aire hi ha l¡¯al¨¨ de les 400.000 que el 1931 es van adherir a l¡¯Estatut amb un plebiscit paral¡¤lel. I les dones voten. Vuitanta anys despr¨¦s ja no hi ha difer¨¨ncies. ¡°El gender gap (la difer¨¨ncia de g¨¨nere) ha desaparegut de la participaci¨® pol¨ªtica convencional¡±, assegura T¨¤nia Verge, professora de ci¨¨ncia pol¨ªtica de la UPF. Les dones participen i s¡¯abstenen igual que els homes. Un vot guanyat.

Esquerres? Dretes? Les van assenyalar amb el dit. Les van culpar de la vict¨°ria de les dretes el 1933. La foto. A la Rep¨²blica el sistema pol¨ªtic catal¨¤ ¨¦s plural. Hi ha molts partits. La dona tamb¨¦ s¡¯hi emmiralla. Per¨° candidates... A les llistes trobem que a Catalunya el Partit Comunista Catal¨¤ presenta cinc candidates; el Front Obrer-BOC, dos; ERC, una; Uni¨®, una; el Front d¡¯Extremes Esquerres, una; el Partit Republic¨¤ Radical, una. Dels 54 escons... cap d¡¯escollida. Passa el temps. Al Parlament de Catalunya de la primera legislatura (1980-1984) hi havia set dones diputades, un 5,2%. I actualment (2012-2013), 55 diputades, un 40,7%. Per¨° m¨¦s d¡¯esquerres? M¨¦s de dretes? A la Rep¨²blica ¡°la dona, culturalment, era m¨¦s d¡¯esquerres, les que estaven m¨¦s polititzades¡±, afirma Pep Mart¨ªn Berbois. Ara, si guaitem la segona onada del CEO de la Generalitat del juny, veiem que les dones es defineixen d¡¯esquerres en un 40,4% (homes, 37,8%); centreesquerra 18,6% (21,7%); centre 13,8% (17,4); centredreta 6,7% (8,3%); i dreta 4,4% (3,2%). Es camina com als Estats Units o Alemanya, on les dones s¨®n m¨¦s d¡¯esquerres. Per¨° com es plasma aix¨° en la realitat? Al Parlament avui hi ha 22 diputades de CiU; 8 d¡¯ERC; 8 del PSC; 7 del PPC; 6 d¡¯ICV-EUiA; 3 de C¡¯s i 1 de la CUP. Canvis? Tradicionalment les dones han tendit a votar partits majoritaris respecte de partits m¨¦s petits. Han percebut els partits grans com moderats i els petits com radicals, i ¡°la seva prefer¨¨ncia per partits grans ¨¦s per la seva major visibilitat¡±, afirma Marta Cantijoch, investigadora de la Universitat de Manchester. Ara b¨¦, avui la foto pol¨ªtica catalana ¨¦s trepidant, canviant, generacional, els grans perden pes i els petits en guanyen. Per tant, a l¡¯aguait: ¡°Resultar¨¤ interessant analitzar si les difer¨¨ncies de g¨¨nere es mantenen vinculades a les sigles que havien atret el vot femen¨ª fins ara (CiU, PSC) o el fet que el partit sigui majoritari, ampliant-se per tant el suport femen¨ª cap a forces com ERC en detriment del PSC¡±. Tot est¨¤ per veure, perqu¨¨ les eleccions de 1936 van dinamitar l¡¯estereotip sobre les dones: les esquerres van guanyar.

La dif¨ªcil milit¨¤ncia. La Rep¨²blica veu emergir les dones pol¨ªtiques. El 1932 els partits hegem¨°nics, com la Lliga i ERC, creen seccions femenines, per¨° hi ha el gran escull: ¡°L¡¯ideal no seria formar-nos en seccions femenines, sin¨® formar-nos en seccions mixtes amb ells. Per¨° en aquest cas, caldria que llur consideraci¨® fos sincera i ens volguessin recon¨¨ixer intel¡¤lig¨¨ncia sense gaires temors. Aix¨ª les dones, en integrar els Centres, podrien ocupar c¨¤rrecs a la seva Junta exactament com els homes¡±, afirma la periodista d¡¯ERC Rosa Maria Arquimbau el 1932. Avui, des del 2007, la quota legislativa d¡¯igualtat assegura que cap sexe estigui per sota del 40% ni per sobre del 60%. Per¨° tot continua tamb¨¦ dependent de la voluntat pol¨ªtica: si es fa un govern paritari, si les dones ocupen llocs rellevants... per¨° tamb¨¦ del gran gender gap femen¨ª: ¡°Les dones continuen assumint la c¨¤rrega principal de les feines dom¨¨stiques i el seu temps disponible es veu redu?t, i en conseq¨¹¨¨ncia tamb¨¦ la seva implicaci¨® en la pol¨ªtica¡±, afirma T¨¤nia Verge. Els canvis generacionals i socioecon¨°mics encara han de parlar. Perqu¨¨ l¡¯actitud es va guanyar el 1933: una dona votava amb la candidatura oberta i, quan el president la doblegava, va exclamar: "M¡¯¨¦s igual, ja pot ensenyar-la. Voto a qui em sembla".