La mar i les mares

H i ha dues formes de llegir Motril 86, la cinquena novel¡¤la de Muriel Villanueva (Val¨¨ncia, 1976). Una ¨¦s senzilla, per a tots els p¨²blics: com la hist¨°ria d¡¯una nena amb dues mares, que en cr¨¦ixer i quedar-se embarassada, voldr¨¤ reviure com a escriptora alguns episodis familiars. Des d¡¯aquest punt de vista, Motril 86 ¨¦s una indagaci¨® de la maternitat, l¡¯homoparentalitat i la mem¨°ria. L¡¯altra lectura ¡ªm¨¦s complexa, m¨¦s formal, m¨¦s dura i a cops m¨¦s brillant¡ª consisteix a analitzar el joc de miralls d¡¯un text que barreja ficci¨®, no-ficci¨® i autoficci¨® fins a extrems insospitats. M¨¦s enll¨¤ del tema, doncs, aquesta opci¨® fa de Motril 86 un exercici metaliterari, una reflexi¨® sobre l¡¯escriptura i la creaci¨®.

La viv¨¨ncia ideal del llibre, en tot cas, convida a barrejar ambdues l¨ªnies amb la intensitat amb qu¨¨ ho ha fet l¡¯autora, perllongant una traject¨°ria que ja ho havia provat en diferents graus. Aix¨ª, a la militant Mares, i si sortim de l¡¯armari? (Emp¨²ries, 2006), l¡¯opci¨® biogr¨¤fica dominava gaireb¨¦ fins al testimoni, ja que arrencava amb el casament real de les mares per reviure l¡¯experi¨¨ncia ficcionada d¡¯una filla que s¡¯obria al m¨®n des d¡¯una estructura familiar poc usual. La filla, subratllant-ne la ficci¨®, no es deia Muriel, sin¨® Carla. A les novel¡¤les seg¨¹ents, Jo toco i tu balles i Baracoa (Montflorit, 2009 i 2010), la recerca d¡¯una identitat femenina marcada pel passat familiar seguia definint les protagonistes, per¨° deixava pas a una preocupaci¨® t¨¨cnica que desembocaria en l¡¯¨¨xit de La gatera (Amsterdam, 2012, premis Just M. Casero i de la Cr¨ªtica dels Escriptors Valencians), un salt qualitatiu en l¡¯obra de Villanueva que posava l¡¯accent m¨¦s enll¨¤ del llindar, de la frontera, entre fons i forma. En molts sentits, semblava la culminaci¨® d¡¯un cam¨ª.

Motril 68, per¨°, ha suposat un altre pas en la converg¨¨ncia entre ambdues l¨ªnies. D¡¯una banda, la novel¡¤la s¡¯obre com una road movie que creix mitjan?ant l¡¯homenatge nost¨¤lgic a una ¨¨poca i un espai netament literaris: els vuitanta d¡¯Alaska, Martirio, Els Pets i les sabatilles Victoria; l¡¯Andalusia de la platja, el salmorejo, els tigres i els piononos. Emotiva i personal, l¡¯obra assoleix aqu¨ª una envejable humanitat, sobretot gr¨¤cies a secundaris com el Flores, el Vicent, l¡¯Empar i el gos Pol¡¤len. El gran encert d¡¯aquesta dimensi¨®, tanmateix, ¨¦s el retrat inici¨¤tic de la nena protagonista, una Mar de deu anys, rebel i alhora tendra, obligada a decidir si la Pau ¨¦s la seva mare o la n¨°via de la biol¨°gica, si els problemes del seu entorn s¨®n realment tan diferents dels de la seva fam¨ªlia.

D¡¯altra banda, i al costat d¡¯aix¨°, de la saviesa narrativa d¡¯una autora que domina la creaci¨® i recreaci¨® de sentiments, el lector es veur¨¤ obligat a constatar aviat que aquella Mar, de gran, es dir¨¤ Muriel, que en ga¨¨lic vol dir ¡°mar brillant¡±, i que aquesta Muriel ser¨¤ al seu torn diferent de la que signa la novel¡¤la. La Muriel que narra, doncs, ¨¦s un personatge m¨¦s, un personatge que escriu mails a les seves mares reals, que fa consultes reals al Facebook, que copia entrades reals de diccionari, que es pregunta quin sentit t¨¦ la novel¡¤la real que est¨¤ escrivint: ¡°No s¨®c la Mar ¡ªes llegeix a la p¨¤gina 282¡ª. La Mar t¨¦ tanta llum pr¨°pia que sovint no t¨¦ ombra. La Mar ¨¦s com la Misses Hyde que jo portava a dins quan era una nena. La Mar ¨¦s tot el que jo hauria dit i callava, o potser el que ara voldria haver dit aleshores, mentre aleshores emmudia. La Mar ¨¦s al mar el que jo s¨®c al seu brill superficial. Jo s¨®c a la Mar el que la brillantor ¨¦s al mar¡±.

Arribats en aquest punt, en una p¨¤gina del final d¡¯una Motril 68 que ha comen?at nodrint-se de records, el lector ja ha ent¨¨s fa temps que s¡¯enfrontava a un triple di¨¤leg formal, una conversa a tres veus entre l¡¯autora, el seu jo literari i la nena que van ser totes dues. Quant a la t¨¨cnica, el resultat ¨¦s impecable, potser el m¨¦s brillant i agosarat assolit fins ara per Villanueva, un tour de force incontestable. Per culpa d¡¯aquesta mateixa primacia formal, per¨°, hi haur¨¤ qui pensi que Motril 86 ¨¦s tamb¨¦ la m¨¦s racional de les obres de l¡¯autora. M¨¦s brillant que altres, s¨ª, i per aix¨° mateix m¨¦s freda. Una obra que obre una gatera a La gatera. La que incita a triar, potser sense voler-ho, entre la mar i les mares, entre una mare i l¡¯altra.

Com si calgu¨¦s.

?