Plenament poeta

Josep Pla atribu?a a Joan Teixidor (1913-1992), amic i contemporani d¡¯Espriu i Vinyoli, un ¡°agrisament volgut¡±. Aix¨°, m¨¦s que un tret del car¨¤cter, potser era l¡¯abillament necessari d¡¯alg¨² que es dedicava a l¡¯edici¨® i a la promoci¨® cultural en aquells anys tan grisos per a la cultura en general i tan negres per a la cultura catalana en concret; per¨° aquell dictamen sembla haver contaminat el judici sobre la seva poesia. A causa d¡¯una certa idea rom¨¤ntica del que s¨®n els poetes ¡ªrom¨¤ntica no en el sentit de Novalis, sin¨® en el de les novelles de duro¡ª, esperem topar-nos sempre amb individus exc¨¨ntrics, lliurats en cos i ¨¤nima a l¡¯expressi¨® l¨ªrica; no ¨¦s el cas de Teixidor, en qui la poesia ¨¦s nom¨¦s una faceta de la personalitat. Aix¨° no vol dir que aquest editor no sigui plenament poeta, ni que la seva obra no tingui una solidesa i una import¨¤ncia que, en ocasi¨® del centenari del seu naixement, comen?a a ser reconeguda. En el relatiu oblit en qu¨¨ havia caigut, influeix el fet que la seva escriptura es desenvolupa sense estrid¨¨ncies, i no se¡¯n pot fer bandera de facci¨®; a m¨¦s, de les seves opinions sobre literatura, manifestades en diversos articles, es veu que el mou un esperit conciliador, capa? de veure les respectives virtuts d¡¯autors de tend¨¨ncies oposades. En tot cas, sempre va tenir present la poesia: confessa el seu costum de recitar-se versos ¡°perqu¨¨ amb els anys he arribat a saber que m¡¯ajuden a viure¡±, i d¡¯ell mateix diu que ¡°ha perdut o ha guanyat la seva vida escrivint versos i fent llibres¡±.

Va comen?ar de ben jove, als 19 anys, amb Poemes 1931 (1932), un recull amb una certa varietat estil¨ªstica per¨° sorprenentment madur, influ?t per la imatgeria avantguardista, i amb uns tocs d¡¯ironia benvolent. El van seguir Joc partit (1935), m¨¦s dens, amb un grau de formalitzaci¨® m¨¦s reeixit i una tend¨¨ncia a l¡¯exploraci¨® on¨ªrica d¡¯arrel superrealista per¨° m¨¦s aviat continguda, i L¡¯aventura fr¨¤gil (1937), que reflecteix l¡¯inter¨¨s, propi d¡¯aquells anys, per la can?¨® tradicional. Tots tres s¨®n, com ¨¦s l¨°gic, d¡¯investigaci¨® i recerca, per¨° s¡¯adverteix ja un notable domini de l¡¯expressi¨®, acompanyat d¡¯una propensi¨® al realisme, que s¡¯accentuar¨¤ progressivament. Sens dubte la revoluci¨® i la guerra, com en tants altres casos, van trencar la carrera tot just iniciada de Teixidor com a poeta i articulista en la premsa de l¡¯¨¨poca. No va ser fins al 1948, despr¨¦s de fundar el 1942 les Ediciones Destino, que va publicar Cam¨ª dels dies, un ampli i variat recull que cont¨¦ poemes d¡¯amor conjugal, reflexions morals, recreacions de temes pict¨°rics o musicals i sobretot poemes testimonials sobre el conflicte. La mort del seu primer fill, als vuit anys ¡ªCarles Riba, que havia passat per la mateixa experi¨¨ncia, li va recomanar: ¡°Converteix en art el teu dolor¡±¡ª, ¨¦s el motiu d¡¯El pr¨ªncep (1954), el seu llibre m¨¦s conegut i reeditat, en qu¨¨ la dimensi¨® religiosa, ja present anteriorment, es fa primordial a l¡¯hora de tractar de la mort, del dolor i de l¡¯esperan?a: ¡°Aix¨ª com el riu travessa les fronteres, / nosaltres anem m¨¦s enll¨¤ de la mort¡±. Per aquest misteri (1962) aplega vuit poemes escrits per als recordatoris de comuni¨® de fills i nebots. El 1969 recopila aquests llibres en Una veu et crida, publicat en la mateixa col¡¤lecci¨® d¡¯Edicions 62 en qu¨¨ un any abans havia aparegut Les dones i els dies de Gabriel Ferrater. Hi afegeix un set¨¨ recull, Quan tot es trenca, l¡¯¨²ltim poema del qual, ple de refer¨¨ncies familiars, sembla un comiat a l¡¯activitat creativa; aix¨°, afegit al text que encap?ala el conjunt, ¡°Com un pr¨°leg¡±, que cont¨¦, ben sint¨¨ticament, la seva visi¨® de la poesia, ajuda a entendre el grau de determini amb qu¨¨ al?ava el seu edifici l¨ªric, on la represa de temes i les refer¨¨ncies internes s¨®n habituals. Per¨°, vint anys despr¨¦s, va venir encara un altre poemari, resum d¡¯una vida i colof¨® d¡¯una obra: Fluvi¨¤ (1989). S¡¯hi succeeixen llocs, moments i sentiments clau, amb un llenguatge m¨¦s despullat d¡¯imatges i atent a l¡¯enumeraci¨® exhaustiva. Aix¨ª culmina la recerca, durant m¨¦s de mig segle, d¡¯una ret¨°rica personal allunyada de convencionalismes. Hi ha com un afany de no acomodar-se a regularitats m¨¨triques o estr¨°fiques, sin¨® m¨¦s aviat de provar diferents combinacions, aix¨ª com de prescindir d¡¯efectes sonors i de termes merament decoratius per fer que tot giri entorn de l¡¯essencial. En paraules seves, escriure en ¡°un llenguatge despullat, auster, gaireb¨¦ elemental¡± dificulta el subterfugi i ajuda a ¡°comprendre l¡¯¨²ltima realitat de les coses¡±. Ara, l¡¯establiment de l¡¯obra po¨¨tica de Joan Teixidor ¨¦s una etapa important en la direcci¨® de retrobar aquest personatge cabdal del segle XX catal¨¤, que en un dels seus darrers poemes ens diu: ¡°Penseu en mi com si fos una ombra, / all¨° que va quedar escrit sobre l¡¯aigua¡±.