Victoria Liceras: ¡°La moda diu moltes coses de nosaltres¡±

Una t¨²nica Delfos de Mari¨¤ Fortuny que van popularitzar la ballarina Isadora Duncan o la mecenes de l¡¯art Peggy Guggenheim. Un vestit de l¡¯era del jazz, aquells anys vint feli?os i bojos, que no haguera desentonat en algunes de les festes del gran Gatsby creat per F. Scott Fitzgerald. Una cotilla que sembla eixida del guarda-roba de la marquesa de Merteuil, la perversa cortesana de Les amistats perilloses. O un vestit de la l¨ªnia Imperi que podria haver pertangut a una de les hero?nes rom¨¤ntiques creades per les germanes Bront?. Aquestes peces i d¡¯altres formen part de l¡¯exposici¨® que sobre la hist¨°ria de la moda es pot veure al Museu de Sant Pius V de Val¨¨ncia amb el t¨ªtol ¡°Art i indument¨¤ria de la Revoluci¨® Francesa a la Belle ?poque¡±.

La mostra recull el per¨ªode que va des del segle xviii fins a la d¨¨cada dels anys vint del segle xx, ¨¨poca en qu¨¨ el cos de la dona s¡¯allibera i es projecta en llibertat ¡ªgr¨¤cies, entre altres, a la saviesa de Coco Chanel¡ª i que obri el cam¨ª a totes les llibertats estil¨ªstiques que se succeiran al llarg del segle XX. ¡°Hem volgut fer un di¨¤leg entre la moda i la pintura a partir del fons del museu i la meua col¡¤lecci¨®¡±, assenyala Victoria Liceras, comiss¨¤ria de l¡¯exposici¨® amb Ximo Lara, que ha estat tamb¨¦ el dissenyador del muntatge. Obres de Vicente L¨®pez, Jos¨¦ Madrazo, Pinazo, Emilio Sala, Cecilio Pla, Sorolla i d¡¯altres serveixen de refer¨¨ncia i espill en aquest pont entre la plasticitat del quadre i la bellesa del teixit. L¡¯exposici¨® inclou tamb¨¦ una s¨¨rie de quadres que per primera vegada es poden veure p¨²blicament i que han estat restaurats per a l¡¯ocasi¨®. ¡°M¨¦s que una exposici¨® de contingut aclaparador o exhaustiu ¡ªdiu Liceras¡ª, hem volgut treballar en un projecte m¨¦s redu?t i en qu¨¨ es vera d¡¯una manera ordenada i did¨¤ctica els moments i els canvis que s¡¯han produ?t en la manera de vestir dels valencians al llarg de quasi tres segles, sense perdre el seu horitz¨® o marc europeu¡±.

¡°Mentre que en el segle xviii la influ¨¨ncia de Fran?a ¨¦s determinant, en el xix veiem que Anglaterra s¡¯imposa com l¡¯altra gran refer¨¨ncia de la moda europea¡±, comenta Victoria Liceras, investigadora de les formes que han anat vestint i dissenyant el cos de l¡¯home i de la dona al llarg del temps i dels seus llenguatges. ¡°La moda diu molt de nosaltres, en el passat i en el present, tant pel que fa a l¡¯¨¤mbit social com a l¡¯est¨¨tic¡±, assenyala Liceras.¡±No cal oblidar ¡ªcontinua¡ª que la moda ¨¦s un llenguatge que inclou no solament les peces de roba, sin¨® tamb¨¦ els pentinats, els complements, les joies, el maquillatge, els ornaments corporals¡­ tot serveix per a expressar-nos¡±. ¡°No ¨¦s el mateix uns pantalons vaquers en un jove americ¨¤ dels anys cinquanta com a signe de rebel¡¤lia i joventut que uns pantalons vaquers de Versace o Armani en una dona burgesa del segle xxi¡±, diu Liceras.

Fa m¨¦s de trenta anys que aquesta historiadora i indumentarista ¡ªquan la paraula encara no havia entrat en el vocabulari popular¡ª treballa en la recuperaci¨® i la dignificaci¨® del vestit tradicional. ¡°No ha estat una faena f¨¤cil, perqu¨¨ hi ha molt de desconeixement i falses creences sobre la indument¨¤ria valenciana¡±, diu Liceras. ¡°Durant molts anys s¡¯han anat construint t¨°pics i mistificacions sobre la indument¨¤ria que han acabat pesant com una llosa¡±. I assenyala, entre altres incongru¨¨ncies, que ¡°un vestit que t¨¦ l¡¯origen en el segle xviii, com ¨¦s el cas del vestit de valenciana, vaja acompanyat d¡¯un pentinat que pertany a un segle posterior¡±. Des del seu taller no s¡¯ha cansat de fer pedagogia, moltes vegades a contracorrent i, al principi, en la soledat m¨¦s absoluta. ¡°No cal oblidar que la moda ¨¦s tamb¨¦ un negoci i, per descomptat, el vestit de valenciana o fallera tamb¨¦ ha entrat en aquesta din¨¤mica de vendre o d¡¯inventar-se cada temporada, cosa que ¨¦s una contradicci¨®, perqu¨¨ parlem d¡¯un vestit tradicional, que t¨¦ unes formes i uns senyals d¡¯identitat¡±, diu Liceras. ¡°Hui tot el m¨®n ¡ªcontinua¡ª es fa col¡¤locar en la porta de la botiga o del taller la paraula indumentarista i el terme ha acabat una mica devaluat¡±. I afig: ¡°En aquesta faena hem de ser m¨¦s rigorosos¡±.

Durant molt anys ha compatibilitzat la faena com a metgessa amb l¡¯estudi del vestit i la moda; ara, ja jubilada, pot dedicar-se a aquesta ocupaci¨® que ha acabat fent d¡¯ella una de les col¡¤leccionistes m¨¦s importants de moda al nostre pa¨ªs. ¡°Es va parlar amb l¡¯Administraci¨® per fer de la col¡¤lecci¨® un espai permanent de moda que pogu¨¦s ser visitat per la gent, per¨°, com acostuma a passar amb aquestes coses en qu¨¨ hi ha pol¨ªtica i pol¨ªtics pel mig, despr¨¦s en vingueren d¡¯altres i el projecte va passar a millor vida¡±, comenta Liceras. ¡°?s paradoxal ¡ªdiu¡ª que, havent estat Val¨¨ncia una de les capitals de la seda, amb una llarga tradici¨® t¨¨xtil, no hi haja cap espai on es puga estudiar i admirar aquest passat artesanal¡±. ¡°La moda, desgraciadament, ¡ªdiu Liceras¡ª encara es veu com una cosa fr¨ªvola o no prou important¡±. I mentre passegem per l¡¯exposici¨® es para un instant davant dels plecs de la t¨²nica Delfos de Fortuny. ¡°Podria ser un disseny d¡¯Issey Miyake, no?¡±.