La reforma

En el curs de tants cursos passats, ja he conegut tantes reformes de l¡¯educaci¨®, que n¡¯he perdut el compte. Comen?ant per la divisi¨® de l¡¯antic batxillerat de set anys comuns en batxillerat elemental i superior, separant ci¨¨ncies i lletres, que m¡¯agaf¨¤ als catorze anys; passant pel "Llibre Blanc" del ministre Villar Palas¨ª, que em va sorprendre en els meus primers anys de catedr¨¤tic d¡¯institut; i acabant per les no s¨¦ quantes modificacions radicals dels estudis universitaris, que em van trobar ja instal¡¤lat en aquesta il¡¤lustre instituci¨®. Tot plegat, un perfecte desastre: gradual, acumulatiu, implacable. All¨° que calia saber ¡ªescriure correctament, per exemple¡ª per a passar l¡¯examen d¡¯ingr¨¦s al batxillerat, ¨¦s introbable entre els qui passen massivament la fantasiosa prova dita de selectivitat. Coses que jo explicava als anys setanta als alumnes de cinqu¨¦ de batxillerat, adolescents de quinze anys, als anys noranta no podia explicar-les als estudiants de facultat: no sabien de qu¨¨ parlava. Tinc ent¨¦s que aix¨° passa sobretot en el ram de "lletres", on tota ignor¨¤ncia ¨¦s sana, t¨¦ curs legal i est¨¤ prevista. I que no passa tant en "ci¨¨ncies", on l¡¯¨¤lgebra ¨¦s l¡¯¨¤lgebra i la qu¨ªmica ¨¦s la qu¨ªmica. Afortunats. Ara ens recorden ¡ªsovint amb intencions no del tot confessables¡ª el "nou valor" de les humanitats. Tal com en temps de Jacques Chirac va fer a Fran?a el ministre Luc Ferry, fil¨°sof de professi¨® i humanista acreditat. Perfecte, per¨° no m¡¯ho crec. En primer lloc, perqu¨¨ les ¡°humanitats¡± ja no se sap qu¨¨ s¨®n, i encara menys si hom elimina la cultura cl¨¤ssica i la hist¨°ria universal. En segon lloc, perqu¨¨ no crec que els governs d¡¯ac¨ª o d¡¯all¨¤ hi posen els recursos, els professors i els programes necessaris. I encara menys crec que ells creguen que la cultura ¨¦s en primer lloc la cultura general, i que sense aix¨° tot ¨¦s frac¨¤s i desastre. Vull dir que continuaran segregant coneixements, multiplicant mat¨¨ries optatives, fabricant adolescents semianalfabets i llicenciats analfabets del tot. Sembla que no passa res, per¨° passa molt. Ara, el ministre Wert, segurament (deixant de banda les seues peculiars qualitats personals i algunes de les seues idees tan grotesques com immensament perilloses), est¨¤ conven?ut que ¨¦s un geni de la renovaci¨®, que la seua ¨¦s la ment privilegiada que ha trobat per fi la pedra filosofal educativa. La mateixa que els seus predecessors tamb¨¦ pensaven que havien trobat.