Camus i Espanya

A mb motiu del centenari del seu naixement, ¨¦s de just¨ªcia recordar i honorar Albert Camus en aquesta secci¨® internacional: Espriu ha robat als mitjans de comunicaci¨® catalans tot l¡¯espai imaginable ¡ªi l¡¯inimaginable¡ª, per¨° l¡¯article present rescabalar¨¤ una figura tant o m¨¦s important que el nostre poeta i que, com ¨¦s sabut, va ser fill de pare pied-noiri d¡¯una dona d¡¯origen menorqu¨ª: segons que sembla, va ensenyar a Albert el catal¨¤ i el castell¨¤.

Camus va tenir, per aquesta i m¨¦s raons, una relaci¨® sentimental i intel¡¤lectual de primer ordre amb Espanya i amb Barcelona, i aix¨ª ho reflecteixen els articles que va dedicar no a la Guerra Civil ¡ªcap a aquells anys Camus estava massa enderiat amb la q¨¹esti¨® algeriana¡ª, per¨° s¨ª als primers anys del franquisme: d¡¯aquest inter¨¨s i passi¨® pol¨ªtica per Espanya en van ser mostra les seves col¡¤laboracions al llibre col¡¤lectiu Espagne Libre, de 1945, i la s¨¨rie d¡¯articles, recollits o no en aquesta publicaci¨® (perqu¨¨ uns quants s¨®n posteriors a la data del llibre esmentat), apareguts en una rara edici¨® mexicana: ?Espa?a libre!, recopilaci¨® i traducci¨® de Juan M. Molina, Editores Mexicanos Unidos, 1966: una raresa bibliogr¨¤fica.

El llibre recull peces del per¨ªode 1944-1956, moltes aparegudes a la revista Combat, de la qual Camus era un assidu col¡¤laborador. En un dels primers articles hi llegim: ¡°Uns quants diaris van anunciar ahir, amb exagerada precipitaci¨®, la dimissi¨® del general Franco... Anit, en un despatx, l¡¯ag¨¨ncia Reuters declarava estar autoritzada a desmentir la not¨ªcia. El general Franco no havia dimitit; havia anat de cacera¡±. En un altre, Camus sent vergonya pel fet que Fran?a no fes prou per esborrar la ignom¨ªnia del r¨¨gim de Vichy, i fa al¡¤lusi¨® a Llu¨ªs Companys en aquests termes: ¡°Si no som capa?os d¡¯esborrar la vergonya insuportable del govern de Vichy, que va entregar Companys i molts d¡¯altres als fusells de la Falange, sapiguem almenys callar i guardar la m¨¦s neutra de les actituds¡±. Com a bon federalista, Camus no s¡¯oblida de retre homenatge a Machado i a Garc¨ªa Lorca al costat del nostre president: ¡°Franco va matar Garc¨ªa Lorca, per¨° Fran?a va deixar morir Machado [A COTLLIURE]a la sortida d¡¯un camp de concentraci¨®¡±.

L¡¯Esgl¨¦sia tampoc no queda gaire b¨¦ en aquests escrits ocasionals i combatius de Camus ¡ªsi hagu¨¦s conegut monsenyor Rouco Varela!¡ª: ¡°S¡¯ha de triar entre Crist i l¡¯assass¨ª. Ja va sent hora que la jerarquia cat¨°lica denunci? en p¨²blic aquest atro? maridatge. [Encara no ho ha fet.] A Felip II se li ha pogut retreure la tend¨¨ncia a creure que D¨¦u era espanyol. Per¨° comparat amb Franco, Felip II era modest, perqu¨¨ Franco, quan sonen els trets de les execucions, no para de repetir que D¨¦u ¨¦s falangista¡±. L¡¯any 1952 va lamentar que la Unesco estigu¨¦s a punt d¡¯admetre entre els seus membres l¡¯Espanya franquista: ¡°Celebrem avui una nova i confortable vict¨°ria de la democr¨¤cia: l¡¯Espanya de Franco s¡¯ha introdu?t de contraban al temple de la cultura i de l¡¯educaci¨®, mentre que l¡¯Espanya de Cervantes i d¡¯Unamuno ha estat foragitada una vegada m¨¦s¡±. Amb gran perspic¨¤cia, pr¨°pia quasi d¡¯un Tony Judt, Camus escriu l¡¯any 1954: ¡°El 19 de juliol de 1936 va comen?ar a Espanya la Segona Guerra Mundial¡±. (Aquesta es va acabar del tot amb la caiguda del Mur de Berl¨ªn, per¨° tinc els meus dubtes que la Guerra Civil espanyola s¡¯hagi acabat del tot.) Despr¨¦s va blasmar Churchill i Eisenhower per fer l¡¯ull gros davant el r¨¨gim franquista.

Camus fa un homenatge a Cervantes en ocasi¨® del 350¨¨ aniversari de la publicaci¨® del Quijote, i blasma els espanyols per haver tingut exiliada la millor novel¡¤la del m¨®n durant m¨¦s de tres segles. (Mart¨ª de Riquer i Francisco Rico ens han rescabalat d¡¯aquest oblit.) Per fi, el govern de la Rep¨²blica a l¡¯exili va retre homenatge a Camus l¡¯any 1949, atorgant-li Fernando Valera, ministre de Just¨ªcia d¡¯aquell govern, l¡¯Orde de l¡¯Alliberament. El redactor de la not¨ªcia acaba la cr¨°nica d¡¯aquella festa amb aquestes paraules (no n¡¯he sentit de semblants per part de cap pol¨ªtic espanyol en tot l¡¯any): ¡°Albert Camus, amb una gran simplicitat i emoci¨®, va donar les gr¨¤cies al govern de la Rep¨²blica proclamant la seva solidaritat amb la causa espanyola. ¡®No vaig fer res ¡ªva dir Camus¡ª que justifiqui el guard¨® amb qu¨¨ m¡¯honoreu. Vaig complir amb el meu deure, i en aquesta conducta persistir¨¦ fins a la mort¡¯¡±. Aquesta el va anar a trobar en un accident de cotxe el 4 de gener de 1960.