¡°La iconografia comunista funciona molt b¨¦ entre els joves¡±

Iv¨¢n de la Nuez (l¡¯Havana, 1964) viu a Barcelona, dedicat a l¡¯an¨¤lisi del m¨®n de la cultura a trav¨¦s de l¡¯assaig o de l¡¯organitzaci¨® d¡¯exposicions. En el seu ¨²ltim llibre, El comunista manifiesto(Galaxia Gutenberg), sost¨¦ que el comunisme va ser pol¨ªticament derrotat, per¨° el seu fantasma reviu avui i s¡¯imposa en la cultura.

Pregunta. Vost¨¨ diu que l¡¯art ¨¦s un do. En quin sentit?

Resposta. En aquesta frase hi ha dues coses: la mirada tradicional de l¡¯art com un do, ¨¦s a dir, com a talent del geni, per¨° tamb¨¦ el do en el sentit de donar: la transacci¨® al marge de l¡¯Estat, del mercat i de la llei de propietat intel¡¤lectual. Al capdavall, no tots els artistes fan mercaderies. El problema ¨¦s que despr¨¦s cal vendre l¡¯art, i aqu¨ª s¡¯ha concentrat el debat. Jo volia cridar l¡¯atenci¨® sobre l¡¯intercanvi d¡¯emocions i de formaci¨®.

P. Sost¨¦ que el capitalisme va v¨¨ncer el comunisme, per¨° aquest reapareix avui imposant-se en l¡¯¨¤mbit de la cultura.

R. El capitalisme va donar el comunisme per mort i enterrat. Va celebrar el multipartidisme a l¡¯Est, la invasi¨® del mercat. Per¨° el que s¡¯estava produint era el reciclatge dels actius comunistes. Marx parla del fantasma del comunisme. El que ¨¦s habitual ¨¦s que els fantasmes apareguin despr¨¦s de la mort, no abans. Per aix¨° plantejo si no ¨¦s ara, un cop mort el sistema comunista, quan aquest fantasma comen?a a tenir un cert sentit. Sempre referit a Occident, ¨¦s clar. En la mesura que em dedico a la cultura, veig el fenomen des d¡¯aquesta perspectiva: en l¡¯art, les pel¡¤l¨ªcules, la iconografia, la nost¨¤lgia (nost¨¤lgia de l¡¯Est), fins i tot en l¡¯autoritarisme, que tamb¨¦ es filtra cap a les societats occidentals des de l¡¯enderrocament del Mur el 1989. De manera que hi va haver una vict¨°ria sobre el comunisme, s¨ª, per¨° despr¨¦s va venir la conquesta i la colonitzaci¨® a trav¨¦s d¡¯un reciclatge d¡¯actius culturals que resultaven ¨²tils i rendibles al capitalisme.

P. El fenomen m¨¦s cridaner seria la conversi¨® del Tea Party al realisme socialista.

R. L¡¯est¨¨tica del Tea Party ve a ser la sublimaci¨® del maccarthisme en l¡¯era global. Aqu¨ª hi ha Jon McNaughton, les pintures del qual semblen sortides del realisme socialista, o la defensa del mercat com a incontestable, cosa que ve a ser una mena d¡¯estalinisme de mercat.

P. Una dreta que rebutja l¡¯assaig i opta pel pamflet: la consigna davant del pensament, que potencia el dubte.

R. El dubte no pot ser assumit pel Tea Party, que viu en la certesa absoluta. El seu gran pintor, que ¨¦s de segona o tercera fila, fa una cosa pr¨°pia del frontisme, per¨° que s¡¯est¨¦n a altres ¨¤mbits de la cultura, de la pol¨ªtica, fins i tot del periodisme: parlar nom¨¦s per a la pr¨°pia tribu. Tamb¨¦ hi ha pensadors aix¨ª. No em sembla gens interessant, perqu¨¨ trenca amb l¡¯autocr¨ªtica. De fet, el fenomen Stalin, m¨¦s enll¨¤ de la criminalitat ¡ªi sense oblidar-la¡ª, ¨¦s clar que ¨¦s tamb¨¦ la demolici¨® de la diversitat.

P. I ¨¦s el Tea Party qui recupera el debat sobre la funci¨® social de l¡¯art, que emergeix de les primeres avantguardes, m¨¦s aviat vinculades al pensament d¡¯esquerres.

R. S¨ª, per¨° amb difer¨¨ncies. En les primeres avantguardes l¡¯agitaci¨® i la propaganda passaven per l¡¯art. L¡¯art portava fins a elles. En el Tea Party, ¨¦s la propaganda la que s¡¯imposa a l¡¯art. ?s el mateix que passa amb el comunisme: el mercat, les fires internacionals de l¡¯art, la disposici¨® muse¨ªstica, fan de l¡¯art un proc¨¦s d¡¯incubaci¨® de la ideologia comunista, per¨° des de la seva iconografia.

P. Per qu¨¨?

R. La iconografia comunista funciona molt b¨¦ entre els joves. Aqu¨ª hi ha el missatge d¡¯Ikea, o el directiu de Virgin disfressat de Che Guevara. Reciclen fins i tot el llenguatge: la rep¨²blica independent, la revoluci¨®. ?s un ¨²s de les propostes de les avantguardes sense el seu contingut. Com l¡¯¨²s de l¡¯alfabet cir¨ªl¡¤lic, que no es compr¨¨n, m¨¦s enll¨¤ que ve de R¨²ssia. Serveix el seu component pict¨°ric, sense necessitat d¡¯entendre-hi m¨¦s.

P. Nom¨¦s per motius est¨¨tics?

R. Tamb¨¦ cal veure que el comunisme ofereix alguna cosa que no t¨¦ aquesta societat. I, a m¨¦s, el capitalisme est¨¤ conven?ut que el pot reconvertir, tot i fer que fins i tot el seu m¨¤xim enemic acabi essent ¨²til. La protesta, la revolta, la dissid¨¨ncia dins del capitalisme acaben fagocitades pel mercat.

P. Els personatges de qu¨¨ vost¨¨ parla tenen arestes, llevat de Stalin, que nom¨¦s ¨¦s maldat.

R. En efecte, ¨¦s el fetitxe del mal. Per dos motius: la criminalitat que comportava i perqu¨¨ ¨¦s molt f¨¤cil focalitzar en ell el mal del comunisme. D¡¯aqu¨ª que m¡¯interessi confrontar la idea que t¨¦ de Stalin un occidental com Martin Amis amb la de Boris Groys, que intenta desxifrar des de l¡¯interior de la Uni¨® Sovi¨¨tica el que aquesta figura representa. Amis no deixa de preocupar-se per qu¨¨ va passar all¨° all¨¤. Groys pegunta a Occident si all¨° pot passar avui aqu¨ª. De manera que l¡¯estalinisme no seria un fenomen delimitat al comunisme, la seva m¨¤xima perversi¨®, sin¨® una manera d¡¯actuar des del poder.

P. A la banda contr¨¤ria, vost¨¨ veu arrels ¨¤crates en Ronald Reagan.

R. Alguns anarquistes m¡¯han criticat la incorporaci¨® de Reagan en l¡¯anarquisme, per¨° ¨¦s que hi ha un anarcocapitalisme que consisteix a desmuntar l¡¯Estat, tamb¨¦ en les seves funcions protectores.

?