Galeries d¡¯art, una finestra m¨¦s enll¨¤ de la crisi

A les darreries del mes de setembre passat les galeries valencianes celebraven la primera edici¨® d¡¯¡°Abierto Valencia¡± promogut per LaVAC, l¡¯associaci¨® que aglutina els espais d¡¯art contemporani del Pa¨ªs Valenci¨¤. Un projecte embrionari que obria la temporada art¨ªstica i que pret¨¦n dinamitzar i donar oxigen a un sector com les galeries d¡¯art i el paper que fan en l¡¯entramat cultural de la ciutat. Sacsejat per la crisi, aquest segment cultural ha vist desapar¨¦ixer en els ¨²ltims anys alguns dels referents hist¨°rics pel que fa a les galeries d¡¯art contemporani de Val¨¨ncia.

¡°Vivim un moment dif¨ªcil¡±, assenyala Olga Adelantado, directora de la galeria Luis Adelantado i presidenta de LaVAC. Des de fa tres anys dirigeix aquesta galeria capdavantera que va fundar el seu pare, Luis Adelantado ¡ªara al capdavant del projecte germ¨¤, la galeria Adelantado de M¨¨xic¡ª, i que ha passat a ser el seu objectiu principal despr¨¦s d¡¯una primera etapa com a creadora. ¡°Malgrat el moment de dificultat ¡ªdiu Olga Adelantado¡ª, hem de dir que ¨¦s tamb¨¦ un moment molt productiu a escala creativa, perqu¨¨ aquesta situaci¨® de crisi ha generat m¨¦s professionalitzaci¨® i m¨¦s rigor pel que fa als programes de les galeries per a mantindre uns est¨¤ndards de qualitat¡±. Respecte d¡¯altres ¨¨poques passades pensa que ¡°la difer¨¨ncia rau en el fet que llavors els espais p¨²blics i privats treballaven m¨¦s estretament i ara la relaci¨® amb les institucions ¨¦s molt escassa, tot i que des de l¡¯associaci¨® de galeries la nostra intenci¨® ¨¦s reactivar-la i col¡¤laborar, sempre des del rigor i des de la professionalitat, amb l¡¯Administraci¨®¡±.

Al barri de Russafa, en un antic magatzem, hi ha Espai Tactel, una de les noves galeries desembarcades en el mapa expositiu de la ciutat. Ismael Chapazz i Juanma Menero, dos dissenyadors, van decidir fa dos anys eixamplar el seu horitz¨® professional creant un espai que donara veu a propostes excitants i creatives prenent com a refer¨¨ncia les ¨²ltimes tend¨¨ncies. ¡°?s un moment dur per a tot el m¨®n¡±, diu Ismael. A la crisi, hi afig altres factors negatius com ¡°la brutal i abjecta pujada de l¡¯IVA o el desinter¨¦s general¡±. ¡°Per a gent jove com nosaltres ¨¦s molt dur enfrontar-se a una societat que ha estat apartada de l¡¯art contemporani¡±, diu Ismael. Les seues cr¨ªtiques tamb¨¦ van dirigides a l¡¯Administraci¨® i a la gesti¨® cultural administrativa: ¡°Les galeries d¡¯art contemporani fem una tasca docent, perqu¨¨ fa m¨¦s d¡¯una d¨¨cada que els espais institucionals estan sumits en una profunda letargia de la qual dubte que es puguen despertar¡±, assenyala Ismael.

Elena Battaglia, su?ssa de naixement i de cultura italiana, est¨¤ al capdavant de la galeria Kessler-Battaglia, un espai expositiu creat per la seua mare, l¡¯artista Ursula Kessler, i que ha passat a dirigir des de fa un any. ¡°Hui en dia mantindre una galeria no ¨¦s rendible per a quasi ning¨², perqu¨¨ l¡¯esfor? econ¨°mic que suposa tindre oberta una galeria no es compensa amb les vendes, que en aquests moments s¨®n escass¨ªssimes¡±, diu Elena. Un esfor?, a parer seu, que tamb¨¦ acaba pesant sobre els mateixos creadors. ¡°Moltes vegades ens trobem amb joves artistes que han de fer una inversi¨® important, no solament de faena i de temps, sin¨® tamb¨¦ econ¨°mica, i ¨¦s clar, aix¨° no s¡¯ho poden permetre tots¡±. Aquests dies la galeria exposa l¡¯obra de l¡¯artista Isbel Messeguer, que presenta el seu gabinet de secrets i obsessions. ¡°Malgrat tos els obstacles, cal continuar treballant i apostant pels artistes locals i col¡¤laborar en la seua projecci¨®¡±, comenta la galerista.

Fundada per Miguel Agra?t i Amparo Zaragoz¨¤ el 1972, la galeria Punto ¨¦s l¡¯exemple supervivent del teixit d¡¯espais que, igual que Prometeu, van portar el foc revelador de l¡¯art contemporani a la societat valenciana. Noms com Galeria Val i 30, Espai Lucas, als quals se sumaran Tomas March, Temple, Fandos i Leonarte, La Charpa o Valle Ort¨ª, entre altres, testimonien aquest paisatge en ebullici¨® i hui desaparegut. La galeria Punto servir¨¤ de punt de trobada entre creadors i professionals de tots els ¨¤mbits, mentre els noms de Joan Mir¨®, Valerio Adami, Antoni T¨¤pies o Eduardo Chillida fan l¡¯ullet des dels seus grans vitralls al vianant que transita per l¡¯avinguda de Bar¨® de C¨¤rcer. ¡°En altres ¨¨poques hi havia una s¨¨rie de galeries que treballaven molt b¨¦, perqu¨¨ hi havia un mercat emergent que s¡¯anava consolidant¡±, assenyala Amparo Agra?t. Amb el seu germ¨¤ Nacho, s¡¯ocupa d¡¯aquest espai hist¨°ric que durant molt anys va dirigir el seu pare, el galerista Miguel Agra?t. ¡°Ning¨² nega que el moment actual ¨¦s dif¨ªcil, per aix¨° cal, si vols, m¨¦s esfor?, per¨° ja hem passat altres per¨ªodes de crisi i hem continuat treballant¡±, diu Amparo. I assenyala: ¡°Ara estem en un moment en qu¨¨ els museus, els espais institucionals¡­ no tenen pressupost, per aix¨° des de les galeries hem d¡¯oferir propostes, alternatives, malgrat les dificultats, que actuen d¡¯est¨ªmul i d¡¯agitaci¨® en el panorama cultural¡±.

¡°El moment ¨¦s molt paradoxal, perqu¨¨ mai no hi havia hagut tants pocs diners i, d¡¯altra banda, una oferta cultural tan variada¡±, diu Juan Pedro Font de Mora, de la galeria Railowsky. Tot combinant llibreria i fotogaleria, Railowsky ha esdevingut un refugi per a col¡¤leccionistes, simpatitzants i adeptes a la fotografia. ¡°Les empreses privades que des de fa anys ens dediquem a la gesti¨® cultural per la nostra pr¨°pia i necess¨¤ria filosofia austera, hem notat menys els efectes de la crisi que els espais institucionals¡±, diu Juan Pedro. ¡°S¨ª que ¨¦s cert que hem hagut de reduir el nostre calendari d¡¯exposicions i, d¡¯altra banda, allargar aquestes exposicions¡±, diu Juan Pedro. ¡°Les galeries d¡¯art passen per una gran crisi, en part a causa de la invasi¨® del m¨®n digital i en part per la falta de diners. La classe mitjana ja no ¨¦s tan mitjana i l¡¯alta burgesia, la poca que fa una aposta per la cultura a Val¨¨ncia, t¨¦ por, i, l¨°gicament, si no hi ha ingressos, no podem avan?ar¡±, comenta. ¡°D¡¯altra banda, molts artistes han decidit treballar per lliure, sense intermediaris, i aix¨° suposa un perjudici per a les galeries, que sempre han fet una funci¨® de difusi¨® i visibilitat dels creadors, a m¨¦s de descobrir nous valors¡±, assenyala Juan Pedro Font de Mora. ¡°De totes maneres ¡ªcomenta¡ª, cal felicitar aquesta gent jove que, en barris com Russafa, s¡¯hi arrisca, no s¨¦ si infosos per un esperit rom¨¤ntic, i que davant d¡¯un horitz¨® tan poc gratificant, probablement s¡¯han dit ¡®Almenys fem all¨° que ens agrada¡¯¡±.

Des de l¡¯any 2007 la galeria Mr. Pink treballa com un gran mirador obert, un espai plural que vol servir de plataforma per als creadors visuals i per a diferents disciplines art¨ªstiques: fotografia, il¡¤lustraci¨®, c¨°mic, videocreaci¨® o propostes sorgides de l¡¯anomenat street-art s¨®n algunes de les ofertes que han acollit. ¡°Per descomptat que la crisi afecta el nostre sector; en el nostre cas podr¨ªem dir que quasi no hem conegut una altra ¨¨poca, de manera que hem tractat d¡¯adaptar-nos a una situaci¨® que des del comen?ament no ha estat f¨¤cil¡±, diu Maria Tinoco, directora de la galeria. ¡°No pense que en altres ¨¨poques el pes de les galeries f¨®ra m¨¦s important o decisiu a la ciutat; all¨° que s¡¯ha transformat i ha canviat, entre altres coses, ¨¦s el concepte de galerista; em sembla que, m¨¦s que les galeries, els que tenien m¨¦s ¡°pes¡± eren determinats galeristes, per¨° aix¨° afortunadament est¨¤ canviant¡±, assenyala. ¡°En aquests darrers temps veiem una nova onada de galeries amb un concepte m¨¦s fresc i arriscat, cosa que no vol dir menys rigor i serietat, que omplin un buit en el panorama valenci¨¤ que era necessari. Pense que aix¨° ha fet que les galeries es dinamitzen i siguen m¨¦s accessibles a tot tipus de p¨²blic¡±, diu Maria Tinoco.