Melodies estellesianes

Ovidi Montllor, Toti Soler, Lou Reed, Pau Alabajos, Maria del Mar Bonet, Al Tall, Paco Mu?oz, Llu¨ªs Miquel, Remigi Palmero, Celdoni Fonoll, Miquel Gil, Joan Margarit, Pau Sif, Maria Fullana¡­ La llista de m¨²sics, cantants, rapsodes i poetes que han explotat, amb m¨¦s assidu?tat o menys, el fil¨® po¨¨tic de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s ¨¦s tan llarga, i amb registres tan variats, que no deixa dubtes sobre la vig¨¨ncia que t¨¦ dins i fora del Pa¨ªs Valenci¨¤. Una de les ¨²ltimes aportacions en aquest terreny prov¨¦ del t¨¤ndem format pel poeta i rapsode Salvador Bolufer i el compositor i m¨²sic Enric Murillo. Durant tres anys, ambd¨®s han elaborat un projecte musical i po¨¨tic envejable, que ha eixit al mercat coincidint amb la recta final de la celebraci¨® de l¡¯?Any Estell¨¦s?.

Produ?t musicalment per MFactory Music i dissenyat per Pau ?lvarez i Edicions 96, Estell¨¦s en solfa ¨¦s un llibre-disc que cont¨¦ 15 pistes amb 19 poemes recitats i 15 pistes en versi¨® instrumental. A m¨¦s, s¡¯hi inclouen tres notes introduct¨°ries a c¨¤rrec de Paco Mu?oz, Tom¨¤s Llopis i Maria Josep Escriv¨¤, que n¡¯ha exercit d¡¯assessora po¨¨tica i ling¨¹¨ªstica. El resultat ¨¦s un producte gaireb¨¦ artesanal que ha engalzat, una rere l¡¯altra, petites joies per a ser assaborides sense pressa. Aix¨ª, doncs, el lector/oient que en fa?a una lectura/audici¨® completa comprovar¨¤, en primer lloc, que els motius principals de la poesia d¡¯Estell¨¦s hi s¨®n presents en la mesura justa, sense llacunes, i, en segon lloc, que l¡¯ordenaci¨® dels poemes respon a la voluntat de crear un contrapunt an¨ªmic entre les peces versionades m¨¦s que no a un criteri estrictament tem¨¤tic. De fet, la combinaci¨® dels diversos registres discursius, estils musicals i tend¨¨ncies po¨¨tiques configuren un treball coral i polif¨°nic, tal com va concebre Estell¨¦s la seua obra. Aquest n¡¯¨¦s, si no el m¨¦s destacat, un dels encerts m¨¦s notables. Amb tot, no ¨¦s menys enlluernadora la degustaci¨® aleat¨°ria de cada pe?a, at¨¦s que es poden llegir/escoltar de manera totalment aut¨°noma.

Si b¨¦ acabem d¡¯apuntar que un dels m¨¨rits d¡¯Estell¨¦s en solfa ¨¦s la manera com s¡¯ordenen els temes del repertori estellesi¨¤, de res no hauria valgut sense la interpretaci¨® precisa de Bolufer i Murillo. I ¨¦s que tots dos han sabut apropiar-se, fins a l¡¯¨²ltim ress¨°, les paraules del poeta i endinsar-se en el seu univers sense estrid¨¨ncies ni llu?ments personals, i han assolit l¡¯equilibri escaient perqu¨¨ paraula i m¨²sica esdevinguen una unitat sem¨¤ntica i mel¨°dica indissoluble. Aquesta ¨¦s la impressi¨® que un t¨¦ despr¨¦s d¡¯escoltar la veu de Bolufer, esborronadora i tendra alhora, en ?Can?¨® de bressol? o el piano sobri i profund de Murillo en ?Creuant la nit?, poema que retrata amb una cruesa impactant el m¨®n s¨°rdid de la postguerra. Allunyades d¡¯aquest dramatisme, hi trobem composicions d¡¯un lirisme amor¨®s lleument nost¨¤lgic, com ara ?Guitarra?, ?Aquella olor que tenia el teu cos? i ?Jackeley?. En aquesta ¨²ltima, la dicci¨® de Bolufer, remarcant les inflexions r¨ªtmiques pertinents, lliga a la perfecci¨® amb la subtilesa del viol¨ª i el violoncel i crea una atmosfera que recorda les famoses ¨¨glogues d¡¯Estell¨¦s. Tamb¨¦ hi tenen cabuda la sensualitat, el vitalisme i l¡¯hedonisme de ?No he desitjat mai cap cos com el teu?, ?Res no m¡¯agrada tant? i ?La rosella?, aix¨ª com la visi¨® desmitificadora i ir¨°nica de la mort de ?Com que tenia que pagar la lletra?, ?Atarantada per la mort, dirien? i ?D¡¯un en un se n¡¯isqueren els difunts?. Es tracta de tres composicions que, vehiculades pel ritme viva? i vehement del piano, ens permeten gaudir dels girs m¨¦s morda?os i sat¨ªrics de Bolufer.

Menci¨® a part mereixen ?Ara, Senyor?, per la intensitat amb qu¨¨ ¨¦s interpretat el despullament interior del poeta que obri la seua ¨¤nima a D¨¦u, i el magn¨ªfic bolero final ?Un entre tants?, que ¨¦s recitat per personatges rellevants del m¨®n de la cultura del Pa¨ªs Valenci¨¤, com ara Pep Gimeno Botifarra, Juli Mira, Ferran Torrent, Am¨¤lia Garrig¨®s, Carles Alberola i Josep Piera. ?s indiscutible que no corren temps bons per a la l¨ªrica. Aix¨ª semblen corroborar-ho, si m¨¦s no, els disbarats continus dels nostres governants, per¨° tampoc admet discussi¨® que una part com m¨¦s va m¨¦s nombrosa de la societat valenciana ha decidit aixecar-se d¡¯un llarg silenci i fer-se sentir. Estell¨¦s en solfa n¡¯¨¦s una mostra immillorable.