Un miracle pag¨¤

Deia l¡¯antrop¨°leg Claude L¨¦vi-Strauss que els mites s¨®n mentides que expliquen la veritat. Des d¡¯aquest punt de vista, Les cr¨°niques del d¨¦u coix ¨¦s potser una de les mentides m¨¦s veritables, i m¨¦s ben explicades, de la literatura catalana en l¡¯any que deixem. Vuitena novel¡¤la del rossellon¨¨s Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs (Perpiny¨¤, 1963), emparentada pel to i per les formes amb faules com Aiguafang o El dia de l¡¯¨®s, aquesta aventura mitol¨°gica narrada en primera persona pel d¨¦u Hefest, el rom¨¤ Vulc¨¤, no hauria per¨° de veure¡¯s relegada com li va passar als 12 ol¨ªmpics amb el triomf del cristianisme, punt al seu torn d¡¯arrencada de la narraci¨®. Ben al contrari, pel seu humor, el seu abast, el seu joc amb la llengua i la for?a i vig¨¨ncia de les seves reflexions ¡ªles del d¨¦u, ja que la resta ¨¦s sobretot sexe, viol¨¨ncia i tecnologia¡ª, aquesta nova entrega de Llu¨ªs hauria de ser rebuda per bona part de la poblaci¨® lectora, m¨¦s o menys culta, com una oportunitat, com una perla sense ren¨²ncies en plena decad¨¨ncia de la idea de popularitat. Com un miracle pag¨¤.

Novel¡¤la d¡¯aventures, doncs, blasfema i sorneguera com tot text intel¡¤ligent, Les cr¨°niques del d¨¦u coix ¨¦s un conjunt de 13 entregues m¨¦s una dissimulada introducci¨® en les quals l¡¯humil Hefest, el ferrer div¨ª, lleig, impedit, narra amb paraules alades i immortal ironia com va sobreviure al Desastre que al segle IV va fulminar els seus companys de pante¨®. A partir d¡¯una premissa original, segons la qual va ser la manca del fum sacrificial all¨° que va eixorcar la condici¨® perenne dels d¨¦us, Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs obliga el seu afamat Hefest, brut i poll¨®s, a arrossegar-se com un ionqui a la recerca d¡¯un hum¨¤ que li ofereixi la sang socarrimada d¡¯alguna bestiola, tot just quan la gran majoria comen?a a adorar el d¨¦u ?nic. Al llindar de la inanici¨®, pidolant, el fill rebutjat d¡¯Hera aconsegueix per¨° que una nena cremi en el seu honor... un escarabat. Amagat a Sic¨ªlia, a prop de les fargues del seu estimat Etna, Hefest sortir¨¤ aleshores del pou i comen?ar¨¤ un recompte de les seves picaresques perip¨¨cies, aconseguides gr¨¤cies a diferents tipus de contracte amb els humans: acords, xantatges, pressions, aliances...

D¡¯una banda, immers en una inconsolable solitud ¡ªaqu¨ª ¨¦s inevitable pensar en l¡¯aventura d¡¯escriure, com l¡¯autor, a la Catalunya Nord¡ª, el d¨¦u recordar¨¤ aix¨ª episodis com el del seu abandonament natal, o el seu agitat matrimoni amb Afrodita, per¨° sobretot se centrar¨¤ en l¡¯evoluci¨® dels seus sentiments envers els humans. Ser¨¤ aqu¨ª on esclatar¨¤ la gran galeria de secundaris de l¡¯obra, de la petita Magdalena al vell Petros, de la meuca Zineb a la maternal Bernardina, de l¡¯inquisidor Escobar al pervers Loll¨° i de la ca?adora ?rtemis a moss¨¨n Rizzo, aquests darrers potents sorpreses que ¨¦s millor no desvetllar gaire. Mitjan?ant les reaccions entre ells i Hefest, i entre Hefest i ells, Llu¨ªs aprofundir¨¤ en les veritables pulsions del d¨¦u, incapa? d¡¯estimar ¨¦ssers inferiors i, tanmateix, atret un cop i un altre per les desconcertants criatures que l¡¯han enfonsat. I tot plegat, ¨¦s clar, en con-trast amb idees per a ell tan alienes com les de pecat, maternitat, moralitat o mortalitat.

Nom¨¦s una societat

D¡¯altra banda, per¨°, i aqu¨ª l¡¯autor juga amb ast¨²cia, Les cr¨°niques del d¨¦u coix permeten al lector veure Hefest adaptant-se al pas dels segles, dels romans a l¡¯actualitat. Confinant el personatge sense la temptaci¨® de vincular-lo a cada per¨ªode hist¨°ric ¡ªla novel¡¤la t¨¦ la mida exacta, no li sobra un full¡ª, el rossellon¨¨s gaudeix emmirallant les religions monoteistes amb les politeistes, la capacitat guerrera i tecnol¨°gica dels mortals amb les m¨ªtiques innovacions del d¨¦u, la voluntat inexorable d¡¯un ¨¦sser div¨ª amb els fr¨¤gils atzars de l¡¯univers. Magistralment documentat, amb imperceptibles excepcions ¡ªla relaci¨® d¡¯Hefest amb els ases, per exemple¡ª, el llibre recorda a voltes una barreja entre Robert Graves i el Pedrolo del Mecanoscrit..., prova final del seu ferm domini estil¨ªstic i la seva fond¨¤ria m¨ªtica. Ras i curt, en fi, Les cr¨°niques del d¨¦u coix ¨¦s un dels candidats a l¡¯Olimp de la temporada, un llibre sense fums per¨° als ant¨ªpodes de l¡¯ef¨ªmer. Nom¨¦s una societat descreguda, inapetent, propera a la decad¨¨ncia, seria capa? de sacrificar-lo lluny dels altars.

?