Temps compartits

Josep Piera acaba de publicar El temps trobat, premi Alfons el Magn¨¤nim de poesia. L¡¯aparici¨® d¡¯un poemari de l¡¯escriptor de la Safor sempre ¨¦s per als degustadors de la poesia un esdeveniment, per petit que puga ser, perqu¨¨ ens preguntem amb qu¨¨ sorprendr¨¤ aquesta vegada. Com el lector deu saber, Josep Piera s¡¯inici¨¤ com a poeta i va ser un dels renovadors del panorama po¨¨tic en catal¨¤ al Pa¨ªs Valenci¨¤. Despr¨¦s d¡¯algunes fites l¨ªriques es decant¨¤ cap a la prosa, per¨° no deix¨¤ mai la l¨ªrica. De tant en tant, ens regalava amb mostres de la seua mirada enamorada: Maremar (1985), Dictats d¡¯amor (1991) ¨Cuna recopilaci¨® dels seus versos, amb poemes nous refoses intenses d¡¯alguns poemes¨C, i En el nom de la mar (1999). Per b¨¦ que la prosa ha centrat en gran mesura el seu periple literari, el dring l¨ªric sempre es troba al fons de la seua sensibilitat.

Piera persegueix en el vers l¡¯emoci¨® feta poesia o ¡°la paraula / feta una m¨²sica que emociona¡±. Si abans proclamava ¡°un lloc i un jo fan la vida¡± com un carnet amb qu¨¨ travessar l¡¯avenir; ara nom¨¦s aspira a no ser res m¨¦s ¡°que aquest deler ef¨ªmer de sentir-se / ser en un temps, en un tu, en un jo, / en un cant i en un lloc, units en vida¡±. Una veu que s¡¯apuntala, per tant, en l¡¯evocaci¨® de l¡¯instant per mitja d¡¯una llengua arrelada, fecundada pel temps, per¨° esdevinguda ritme viva? que transforma en ficci¨® l¡¯evocaci¨® de la viv¨¨ncia o del somieig. El poeta aconsegueix sovint aquest salt amb els volantins i els vaivens de les paraules, amb les iteracions i les variacions, i l¡¯obertura de l¡¯el¡¤lipsi i l¡¯efecte de la brevetat. A m¨¦s, aposta per l¡¯expressi¨® directa ¨Cja ho feia; ara, potser l¡¯amplifica¨C, per un protagonisme m¨¦s marcat de la ra¨® narrativa, sobretot en les evocacions del passat i per unes reflexions amb aires de sent¨¨ncia sobre el sentit de la vida i de la mort.

Piera ha dit, m¨¦s d¡¯una vegada, que, a parer seu, el poeta t¨¦ dos grans moments: la joventut, etapa del desfici vital i l¡¯esclat, i la vellesa, per¨ªode per a l¡¯elegia, l¡¯expressi¨® del pes del temps i de la fragilitat de tot. El temps trobat, per¨°, ¨¦s moltes m¨¦s coses. Com diu el t¨ªtol, els poemes presents cisellen i canten all¨° viscut, unes vegades per ser volgut o esperat, d¡¯altres per imperatiu de l¡¯atzar. Hi pot haver sensaci¨® d¡¯esgotament, mai no de ren¨²ncia i de vitalitat. Josep Piera parla des de la perspectiva del tastador assetjat pels l¨ªmits i, per tant, tracta d¡¯assaborir el gust del pinyol fins a exhaurir-lo. Es mostra ¨¤var de les emocions esc¨¤poles i d¡¯all¨° que ja no es t¨¦ o es perd, per¨° que injecten de sentit les hores i bandegen la temptaci¨® de l¡¯aband¨®. Capta la meravella de les flors i el moment del marciment per preservar-ne el perfum de les coses sentides en el record. La consci¨¨ncia del passat ¨¦s la nostra manera de saber-nos com som i sentir-nos vius, saber-nos temps en el temps. En una l¨ªrica de l¡¯instant no pot faltar la invitaci¨® al gaudi que ¡°la joia et regala¡±. Aix¨° es veu en l¡¯exhortaci¨® a l¡¯amic jove, que l¡¯acompanya en alguns poemes, ¡°perqu¨¨ el goig ¨¦s ara teu¡±. El temps ja li far¨¤ comprendre que ¡°les est¨¤tues del record¡± es guarden ¡°entre espines i roses¡±. Assistim inevitablement al contrast entre la joventut i l¡¯edat tercera. En la joventut pot haver-hi gosadia del que s¡¯ignora, per¨° hi domina la voluntat de conquesta, les ¨¤nsies sense frontera, mentre que la vellesa ¨¦s guiada per la subsist¨¨ncia, ja que se sent ¡°sabent-se sense voler¡±. No ¨¦s perd mai el desig i l¡¯anhel del gaudi, per¨° els imponderables s¨®n m¨¦s rotunds. Es perden moltes coses amb els anys, per¨° se¡¯n guanyen d¡¯altres, com tal vegada l¡¯apreciaci¨® profunda de tot all¨° que et tatua l¡¯experi¨¨ncia. Aix¨° diu m¨¦s o menys l¡¯autor quan afirma que ja no pot cantar les foguerades sublims de l¡¯amor en carn viva i oferta, encara que foren dictats per a ning¨²; ara, en canvi, davant l¡¯amor present, consumat i treballat pel temps, l¡¯autor no troba paraules per a posar de relleu com el sent, el somia i el viu; ¨¦s veu impotent per a escandir els plecs de l¡¯experi¨¨ncia compartida.

Piera ara m¨¦s que mai converteix la mem¨°ria i les coses concretes i immediates en mat¨¨ria ¨ªntima

La poesia de Piera ara m¨¦s que mai converteix la mem¨°ria i les coses concretes i immediates en mat¨¨ria ¨ªntima. Aix¨ª, en la primera part reflexions, llocs, ciutats i personatges ens transporten per les diverses ribes de la Mediterr¨¤nia. Apartat on segurament es localitzen una part dels poemes reeixits. A continuaci¨®, fem un salt cap enrere i visitem les viv¨¨ncies de la infantesa i personatges de Beniopa, un poble avui inexistent, i de la joventut, marcada per can?ons emblem¨¤tiques de l¡¯¨¨poca. Ara, els ocis, els somnis d¡¯amor i de llibertat i les ganes de menjar-se el m¨®n s¡¯amenitzen amb passatges d¡¯Adamo, Domenico Modugno, Fran?oise Hardy i Serrat, entre altres. Tanquen pr¨¤cticament el llibre els poemes dedicats a l¡¯espai vital de l¡¯autor, la Drova, i canten el goig ef¨ªmer de la quotidianitat, els canvis c¨ªclics de la natura, el viure arrelat a la natura i a una cultura determinada. Tamb¨¦ ¨¦s inevitable que denuncie que aquest m¨®n, perviv¨¨ncia d¡¯una manera de viure antiga, segons Piera, recula a la velocitat de la inconsci¨¨ncia i en fa una elegia perqu¨¨ la identitat i el valor d¡¯un paisatge, d¡¯una geografia i d¡¯una cultura es dissolen irremissiblement sovint sota la vigil¨¤ncia i l¡¯aquiesc¨¨ncia de les autoritats competents.

Segurament aquest llibre no estar¨¤ entre els m¨¦s valorats de Josep Piera, per¨° hi trobarem moments afortunats, la sensibilitat afuada, el verb i el vers destre de l¡¯autor, juntament amb temes que sempre fan vibrar el lector.