Un retorn in¨¨dit

La vig¨¨ncia de Prudenci Bertrana (1867-1941) sembla redu?da avui al premi literari giron¨ª que porta el seu nom i a una sola de les novel¡¤les que va escriure, Josafat, ja que la resta de la seva obra no ¨¦s assequible en edicions recents. Per aix¨° cal celebrar que Edicions de la Ela Geminada hagi iniciat la publicaci¨® de la seva novel¡¤l¨ªstica completa, nou volums que es preveu tenir editats en quatre anys. Amb l¡¯elegant i primmirada factura pr¨°pia d¡¯aquesta editorial, la Biblioteca Prudenci Bertrana arrenca, a m¨¦s, amb una novel¡¤la in¨¨dita.

Escrita als 32 anys, Violeta no ¨¦s una obra de joventut, per¨° s¨ª la primera novel¡¤la d¡¯un escriptor debutant. El 1899 feia tot just un any que Bertrana havia decidit abandonar la carrera de pintor i s¡¯havia posat a escriure. Entre Violeta i Josafat (1906), primer ¨¨xit (i esc¨¤ndol), passaran set anys de conreu i publicaci¨® de contes i narracions, i es consolidaran l¡¯ofici i el talent d¡¯un escriptor vocacional, intens i apassionat, que no lligar¨¤ gaire amb els aires noucentistes amb qu¨¨ va coincidir durant la major part de la seva traject¨°ria.

Tot i les evidents mancances, Violeta no queda tan lluny de Josafat o de N¨¤ufrags (1907). Ambientada en una Girona prolet¨¤ria, presenta una semblant combinaci¨® de trets naturalistes en la presentaci¨® d¡¯uns protagonistes desarrelats ¡ªm¨¦s marginats que marginals¡ª amb el relat de la passi¨® que els devora i acaba expulsant d¡¯una societat urbana despersonalitzadora. En tot cas, si Violeta perd en la comparaci¨® ¨¦s pels subratllats simbolistes, la deixa rom¨¤ntica m¨¦s forta i el llenguatge sentimental que de vegades frega la carrincloneria. El mateix Bertrana admet al text de presentaci¨®, escrit molts anys despr¨¦s i que tanca aquesta edici¨®, que va pastar ¡°la figura de Violeta amb el llevat de les meves lectures de noi, quim¨¨riques i rom¨¤ntiques¡±. L¡¯acci¨® ¨¦s m¨ªnima, unes poques escenes, i nom¨¦s Merc¨¨, l¡¯amiga de Violeta, t¨¦ nom propi, ja que la resta de personatges s¨®n an¨°nims o se¡¯ls coneix per un sobrenom, comen?ant per l¡¯¨°rfena Violeta, dita aix¨ª per la d¨¨ria que t¨¦ per aquesta flor (la mare adoptiva, la Menuda, ¡°als vuit dies de tenir la noia havia oblidat ja com se deia¡±).

Amb tot, alguns elements b¨¤sics de Violeta es mantenen a les novel¡¤les seg¨¹ents: el narrador omniscient i una certa sobreadjectivaci¨® que sovint engavanyen i deixen poc espai a la imaginaci¨® del lector. Aquests llasts els compensa, per¨°, la pot¨¨ncia amb qu¨¨ es dibuixen les obsessions dels protagonistes en un context d¡¯opressi¨® religiosa: l¡¯autosuggesti¨® amorosa de Violeta, la lux¨²ria prim¨¤ria de Josafat o la passi¨® de moss¨¨n Joaquim per la seva cosina a N¨¤ufrags.

Bertrana sap trobar en l¡¯entorn f¨ªsic dels personatges vigorosos correlats d¡¯aquestes viv¨¨ncies desfermades. Aix¨ª, a Violeta prenen for?a, ja al tram final, el motiu reiterat d¡¯un tros de fusta vella i una mata d¡¯herbots secs entaforats en una paret, que Violeta veu des de la finestra de casa; la ciutat boirosa, bruta i humida, amb una pluja que fa regalimar a les parets ¡°un suc que semblava negre¡±; i el vent fred r¨²fol que domina l¡¯¨²ltim cap¨ªtol i agita uns xiprers ¡°amb gravetat d¡¯encaputxats rid¨ªculs¡±.

Obra menor i no ben reeixida, Violeta t¨¦, per¨°, l¡¯inter¨¨s d¡¯obrir la porta a una relectura sencera de Bertrana, en edicions acurades i solvents, que ens convidi a anar m¨¦s enll¨¤ de l¡¯etiqueta de modernista protot¨ªpic per posar en valor la seva singularitat com a narrador i ubicar-lo millor en la nostra tradici¨® novel¡¤l¨ªstica.