A la taula i al llit, al primer crit

M enjar, beure i fer l¡¯amor han estat algunes de les principals fonts d¡¯inspiraci¨® de l¡¯art des dels seus or¨ªgens fins a mitjan segle XX. Ho eren ja molt abans que la pintura i l¡¯escultura tamb¨¦ assolissin la cara f¨ªsica i perenne de la religi¨®, que, al cap i a la fi, va acabar barrejant-s¡¯hi. L¡¯antiga Gr¨¨cia i Roma serien els exemples m¨¤xims d¡¯aquesta mescla que dotava els d¨¦us de totes les qualitats humanes, en detriment del misticisme i l¡¯espiritualitat invocats de manera molt raonable pels diferents vessants iconoclastes, ja que no totes les religions han tirat de veta de la imatge per fer-se valer. Per¨° fins i tot en una de tan reprimida, hip¨°crita, masclista i turmentada com la cat¨°lica, el menjar i l¡¯erotisme han estat les dues icones preferents, a partir del Sant Sopar i la crucifixi¨®, que, fins fa unes quantes d¨¨cades, presidien de forma obligada menjadors i matalassos matrimonials per major gl¨°ria i benefici dels guixaires d¡¯Olot.

La teca i el mam ¡ªque poden dur de forma natural a l¡¯exc¨¦s, no pas en les b¨¨sties, que se saben controlar millor i no toquen el vi, per si de cas¡ª en l¡¯art, a part de les bacanals, esdevenen bodegons, la s¨ªntesi de la mesura, d¡¯all¨° est¨¤tic, de la reflexi¨® entre la vida i la mort, en contraposici¨® amb la passi¨® dels cossos, que ¨¦s l¡¯element central de les composicions orgi¨¤stiques i en les imatges del desig contingut, que tamb¨¦ impliquen el moviment i la for?a, encara que de manera latent; potser per aix¨° el sexe, amb la seva capacitat creativa i destructiva, interessava tant als futuristes italians, amb l¡¯esbojarrada i luxuriosa Valentine de Saint-Point al capdavant, autora del pol¨ªticament incorrecte Manifest de la lux¨²ria.

Dion¨ªs i Apol¡¤lo, el caos i l¡¯ordre, presideixen respectivament les exposicions actuals de les galeries Marc Dom¨¨nech i Manuel Barbi¨¦. Il n¡¯y a pas de monde achev¨¦ ¨¦s la segona individual de la hist¨°ria dedicada a Andr¨¦ Masson en una galeria comercial de l¡¯Estat espanyol. La primera la va fer Joan Gaspar el 2008. La de Marc Dom¨¨nech, a l¡¯espai que acaba d¡¯estrenar al passatge Mercader, i amb un bon text al cat¨¤leg a cura de J. F. Yvars, abra?a quasi tots els per¨ªodes de l¡¯autor, amb totes les complexitats i contradiccions. De la mirada al cubisme inicial a l¡¯abstracci¨® gestual, que va connectar amb els expressionistes abstractes americans, passant per les c¨¨lebres orgies i massacres dels anys vint i trenta. En aquestes darreres hi ha el millor del pintor franc¨¨s, en ple di¨¤leg amb les crucifixions coet¨¤nies de Picasso i, encara que sembli mentida, amb les obres de caire surrealitzant que feia Josep de Togores llavors a Par¨ªs. Just en aquell moment, els pintors compartien el mateix marxant: Daniel-Henri Kanhweiler. A l¡¯exposici¨® tamb¨¦ destaquen tres bronzes de parelles en plena activitat sexual que esdevenen imponents. Amb l¡¯erotisme desaforat, sota la influ¨¨ncia de Georges Bataille, ¨¦s on Masson assoleix el seu zenit.

Bodeg¨®n, la consistencia tem¨¢tica, amb Francesc Miralles de comissari, uneix les dues traject¨°ries de l¡¯establiment familiar dels Barbi¨¦: la de l¡¯art antic, at¨¨s que s¨®n antiquaris de llarga tradici¨®, i la de l¡¯art d¡¯avantguarda, promogut pel malaguanyat Manu Barbi¨¦, que ara far¨¤ just un any ens va deixar per voluntat pr¨°pia. Dividida en tres parts: El bodeg¨® sublimat, Avantguardes hist¨°riques i Noves tend¨¨ncies, l¡¯exposici¨® excel¡¤leix en les dues primeres. La dedicada al segle XVII, amb obres italianes, flamenques i espanyoles, cont¨¦ algunes teles excepcionals, com la de Peter van Kessel o la de Giovanni Battista Salvi. I la de l¡¯art anterior a 1950, que engloba una selecci¨® d¡¯obres cubistes i postcubistes, ¨¦s molt reeixida; hi destaquen, a part de Joan Gris, Jean Metzinger, Henri Laurens i Amed¨¦e Ozenfant. Per contra, la part dedicada a la creaci¨® contempor¨¤nia denota que la natura morta pertany al passat, de totes totes; l¡¯art actual, poli¨¨dric i divers, va per un altre cam¨ª. L¡¯erotisme ja ¨¦s patrimoni absolut de la fotografia i el cinema, i la bona taula... dels cuiners de moda.