Llegir en catal¨¤ (al Pa¨ªs Valenci¨¤)

La crisi amena?a la perviv¨¨ncia de la classe mitjana; tamb¨¦ en la ind¨²stria editorial. El gran grup (en catal¨¤, aquest concepte no admet el plural) aprofita les sinergies per a gestionar processos de manera centralitzada i guanyar pot¨¨ncia comunicativa i comercial. Els segells mitjans, per¨°, tan necessaris tamb¨¦, ho tenen molt m¨¦s agre per a sobreviure a causa de les dificultats en la distribuci¨® i en l¡¯acc¨¦s a escriptors i obres de grans vendes (amb totes les excepcions que calga). Enmig d¡¯aquest escenari, les petites editorials, amb cat¨¤legs m¨¦s concrets i adre?ades a un p¨²blic espec¨ªfic, guanyen protagonisme. Es tracta d¡¯un fenomen relativament nou, si m¨¦s no pel que fa a la quantitat, la qualitat i la vitalitat actuals, perqu¨¨ es pot crear una editorial amb una inversi¨® inicial modesta, per¨° el m¨¦s dif¨ªcil no ¨¦s obrir-la, sin¨® donar-li continu?tat.

Una de les novetats m¨¦s esperan?adores del panorama editorial el 2013 ha estat l¡¯organitzaci¨® d¡¯una desena de segells independents sota el paraigua ¡°Llegir en catal¨¤¡±. Raig Verd, Periscopi, LaBreu, L¡¯Aven?, Alrev¨¦s, Gregal, Llibres del Delicte, Saldonar, Gall Editor i Meteora mantenen la independ¨¨ncia empresarial, per¨° sumen forces de manera cooperativa amb l¡¯objectiu de trobar solucions als reptes comuns i ser m¨¦s visibles en els punts de venda i en els mitjans de comunicaci¨®, conscients que junts tenen m¨¦s for?a que de manera separada. Qui publica, sempre arrisca, i aquests segells piquen pedra: amb uns recursos econ¨°mics limitats, duen a terme una producci¨® editorial artesanal i treballen amb estructures m¨ªnimes i tirades ajustades, s¨ªmptomes de realisme del mercat i, alhora, no ens enganyem, d¡¯una certa fragilitat.

En paral¡¤lel, la ic¨°nica Blackie Books ha engegat l¨ªnia en catal¨¤ amb un t¨ªtol enlluernador: Quan jo tenia cinc anys em vaig matar, i el 2014 comen?a amb for?a: Eug¨¨nia Broggi, exeditora d¡¯Emp¨²ries, obri aquest febrer L¡¯Altra Editorial, mentre Anagrama prepara una col¡¤lecci¨® pr¨°pia d¡¯obres en catal¨¤ que, entre altres, rescatar¨¤ d¡¯un oblit inexplicable La conxorxa dels enzes, de John Kennedy Toole. S¨ªmptomes, tots, que el sector editorial en llengua catalana creix, que hi ha lectors i, per tant, hi pot haver alguna cosa semblant a negoci.

"Com ¨¦s que el percentatge de lectors habituals en la nostra llengua continua per davall del 4%?"

Aquesta diversificaci¨® (o atomitzaci¨®) que es produeix a Catalunya encara no ha arribat al Pa¨ªs Valenci¨¤, on hi ha hagut poc de moviment en el fr¨¤gil ecosistema editorial durant l¡¯¨²ltima d¨¨cada i no ha sorgit cap segell nou adre?at al p¨²blic adult equiparable als que configuren l¡¯associaci¨® ¡°Llegir en catal¨¤¡±. Potser perqu¨¨ ac¨ª es llig poc en la llengua pr¨°pia i tampoc no hem sabut vendre¡¯ns b¨¦ al Principat, on el p¨²blic lector ¨¦s molt m¨¦s ampli. La revitalitzaci¨® de 3i4 i les noves col¡¤leccions juvenils d¡¯Onada i Andana s¨®n, potser, els s¨ªmptomes de vida editorial m¨¦s significatius de l¡¯any que hem deixat enrere. En contraposici¨®, a hores d¡¯ara trontollen (tocades de mort) almenys un parell d¡¯empreses hist¨°riques del sector.

Amb una generaci¨® ja escolaritzada en valenci¨¤ ens hem de q¨¹estionar com ¨¦s que el percentatge de lectors habituals en la nostra llengua continua per davall del 4%, com indicava l¡¯¨²ltima enquesta sobre h¨¤bits lectors, referida al 2010 (fins i tot en l¡¯an¨¤lisi, ens han retallat). Falla l¡¯oferta, o la demanda... o tot plegat? F¨®ra ¨²til que els actors implicats n¡¯analitzaren les causes a fons per sortejar amb ¨¨xit les travetes que ordeix l¡¯administraci¨® (el tancament dels mitjans audiovisuals en la llengua pr¨°pia n¡¯¨¦s la m¨¦s recent, que no l¡¯¨²ltima). Aquest, potser, no ser¨¤ un pa¨ªs de grans editorials, per¨° si canalitzem i promovem amb enginy el talent dels nostres millors creadors podrem seduir el p¨²blic jove no escolar que, a hores d¡¯ara, pel que sembla (de nou, ens falten estad¨ªstiques) menysprea o s¡¯abst¨¦ de llegir en valenci¨¤. Perqu¨¨, de fet, ¨¦s l¡¯¨²nic que a hores d¡¯ara pot ajudar-nos a oxigenar l¡¯aigua que remenem, cada vegada m¨¦s escassa i menys transparent.