El b¨¦ i el mal al voltant de Castellet

Josep Maria Castellet (Barcelona, 1926-2014) va ser l¡¯editor en llengua catalana m¨¦s important del segle XX, a m¨¦s d¡¯un excel¡¤lent escriptor. Dues vegades va figurar entre els candidats al Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes. No el va obtenir. No ¨¦s gens estrany: ell mateix havia fracassat, quan era membre del jurat, en els diversos intents de fer que l¡¯hi donessin a Josep Pla. En aquesta causa va tenir un aliat important: Joan Fuster, per¨° un enemic molt m¨¦s potent: Joan Triad¨², que tenia m¨¦s en compte la traject¨°ria vital de Pla que la seva obra liter¨¤ria. Anys m¨¦s tard, Castellet i Triad¨² van tornar a coincidir com a jurats del Premi Nacional de Literatura. ¡°Es posaven d¡¯acord en dos minuts, mentre pujaven en l¡¯ascensor¡±, recorda qui llavors era director general de Cultura, Vicen? Villatoro. I ¨¦s que Castellet era una persona sense ranc¨²nies i, especialment, amb criteris literaris clars. Per aix¨° defensava Pla com el primer prosista en catal¨¤ del segle XX. Quan el 1964 va arribar a Edicions 62, una de les seves primeres visites va ser al mas que l¡¯escriptor tenia a l¡¯Empord¨¤. Unes setmanes abans, per¨°, ja hi havia anat Josep Verg¨¦s per a Destino.

En vida, Castellet va ser reconegut per la seva capacitat per posar en el m¨®n Edicions 62 i la producci¨® editorial en llengua catalana, tot i que ¡°mai va tenir la benedicci¨® absoluta del catalanisme¡±, en paraules d¡¯Enric Bastardes, un dels primers redactors que va tenir l¡¯editorial. Josep Ramoneda abunda en la mateixa idea: ¡°Sempre va ser sospit¨®s¡±. Sospit¨®s de tot: en q¨¹estions est¨¨tiques, quan va abandonar la defensa del realisme social fins a convertir-se en pare dels ¡°nov¨ªsimos¡±. La pol¨ªtica va suposar per a ell el trencament d¡¯una amistat molt llarga amb Manuel Sacrist¨¢n, per¨° tamb¨¦ la malfian?a dels sectors m¨¦s fonamentalistes del catalanisme, fins i tot en el per¨ªode en qu¨¨ va ser un defensor, amb Joan Rigol, del Pacte Cultural. A m¨¦s, era amic dels seus amics (Aranguren, S¨¢nchez Ferlosio, Jaime Salinas, Ridruejo, Jes¨²s Aguirre, Vargas Llosa) i descendent dels D¨ªaz de Coss¨ªo per part de mare.

Un altre pecat: quan, de molt jove, en preparar una antologia de la poesia catalana conjuntament amb Joaquim Molas, va seleccionar un poeta, Joan Salvat-Papasseit, molt malt vist pel tradicionalisme local. L¡¯a?llament havia estat tan dur que ni Molas ni Castellet es van atrevir a portar a la seva v¨ªdua (de fet, no havien estat casats) els exemplars de l¡¯antologia. Ho va fer Bastardes. ¡°Era un piset al carrer de Petritxol. La senyora em va obrir en bata i em va fer deixar els llibres¡±. Despr¨¦s va afegir: ¡°Ja pot marxar¡±. No estava contenta.

Castellet treballava en catal¨¤, per¨° amb mires ¨¤mplies. Ves quina bestiesa!, devien pensar els benpensants. I, amb tot, va ser un membre d¡¯aquest sector, Max Cahner, m¨¦s tard conseller de Cultura amb Jordi Pujol, qui el va anar a buscar per dirigir Edicions 62. A partir del 1964 en va ser el director literari. Hi ha qui defensa que la seva ombra era tan llarga que, en realitat, va ser el director literari de tot Catalunya fins poc abans de la seva mort. Un veritable mandar¨ª cultural, s¡¯ha escrit. Un impossible. Es podia exercir el mandarinat cultural a la universitat, on es rifaven i s¡¯heretaven c¨¤tedres. Per¨° no al mercat editorial. Ni tan sols el sever control que la dictadura imposava va impedir que altres editors miressin de descobrir autors en competici¨® amb el mestre Castellet. Aix¨° quasi ning¨² ho posava en dubte: era un mestre, un gran lector a qui alguns amics enviaven obres que pensaven publicar en altres segells, nom¨¦s per con¨¨ixer la seva opini¨®. I ell suggeria canvis, qu¨¨ hi sobrava i qu¨¨ hi faltava. Amb cortesia, per¨° amb contund¨¨ncia. Villatoro recorda que li va canviar el t¨ªtol d¡¯una novel¡¤la en tres minuts. Li va fer cas. ¡°Castellet era el referent. Ell ens va ajudar a con¨¨ixer el que es feia a fora, en castell¨¤ i en altres lleng¨¹es, i ens va animar a no ser menys, a tenir un lloc al m¨®n¡±, afegeix Villatoro.

Va arribar a Edicions 62 l¡¯any 1964, procedent d¡¯una editorial jur¨ªdica on s¡¯avorria fins a l¡¯¨¨xtasi. Per¨° ja era una llegenda, forjada tant en els seus llibres, especialment L¡¯hora del lector, com en la seva activitat al comit¨¨ de lectura de Seix Barral. Arribava amb totes les credencials i amb el coneixement i l¡¯amistat dels principals editors europeus del moment: Feltrinelli, Maspero, Einaudi, Rowohlt... I tamb¨¦ amb l¡¯aval de ser el centre d¡¯un nucli d¡¯intel¡¤lectuals que pesaven en la Barcelona del moment. Ell, for?a modest en p¨²blic, sempre ha afirmat que el centre eren els tres grans seductors del grup: Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i Gabriel Ferrater. Oculta la pr¨°pia capacitat de seduir. Els que el van tractar comencen la seva descripci¨® gaireb¨¦ amb la mateixa frase: ¡°Era un senyor¡±. Una virtut que no li impedia ser ir¨°nic i, en privat, una mica sarc¨¤stic, per¨° amb tend¨¨ncia dominant al di¨¤leg i la comprensi¨®.

Hi ha un precedent del comit¨¨ de lectura de Seix Barral: la revista Laye, vinculada a sectors falangistes per¨° amb notables tocs de dissid¨¨ncia. Ell mateix ha explicat la hist¨°ria de la publicaci¨®, on van coincidir Manuel Sacrist¨¢n, Barral, Juan Goytisolo, els germans Joan i Gabriel Ferrater i Juan Carlos Garc¨ªa-Borr¨®n. La vocaci¨® essencialment liter¨¤ria de les col¡¤laboracions no amagava la dist¨¤ncia respecte a la dictadura. Castellet ha relacionat aquesta hist¨°ria amb una estada a Alemanya de part d¡¯aquesta tropa. Ell no hi va anar perqu¨¨ estava ingressat en un sanatori (el mateix on havia mort el poeta M¨¤rius Torres) recuperant-se d¡¯una tuberculosi, per¨° en va rebre not¨ªcia puntual a trav¨¦s de les cartes que li escrivien Sacrist¨¢n i Barral, que li explicaven el descobriment de la llibertat sexual, les proeses amat¨°ries i la pres¨¨ncia d¡¯altres persones interessants: Joan Revent¨®s, Hilari Raguer o Luis Mart¨ªn-Santos. Gent que, en general, reapareix al llarg de la biografia de Castellet. Mart¨ªn-Santos, per exemple, ho fa amb pseud¨°nim, quan Barral li d¨®na a llegir una novel¡¤la seva sense dir-li qui n¡¯¨¦s l¡¯autor.

Laye i la seva amistat amb Sacrist¨¢n van servir per escampar la llegenda d¡¯un Castellet falangista, la qual va ajudar els catalanistes m¨¦s purs a negar-li, quan calia, el pa i la sal; a remarcar que s¨ª, era intel¡¤ligent; s¨ª, era il¡¤lustrat; s¨ª, era capa?; s¨ª, era exquisit; per¨° que no era, en realitat, ¡°un dels nostres¡±. En efecte, no ho era, sobretot en una cosa: no era excloent. Tampoc va ser falangista. Comen?ada la Guerra Civil, el pare (votant de la Lliga) va t¨¦mer per la integritat de la fam¨ªlia i va marxar a Londres, primer, i a Sant Sebasti¨¤, m¨¦s tard. Detestava fins a tal punt el roig i el negre dels faiers, als quals havia temut, que va apuntar en Josep Maria als Pelayos, ¨¦s a dir, al carlisme. Aquella adscripci¨® infantil no va tenir continu?tat. Castellet va tenir, m¨¦s aviat, una febrada marxista a meitat dels seixanta, quan va descobrir Herbert Marcuse, a qui va dedicar un llibre que va ser, diu ell, el m¨¦s venut dels seus t¨ªtols. En aquesta ¨¨poca visita Cuba i la Uni¨® Sovi¨¨tica. De la primera es distanciar¨¤ arran del cas Padilla (un poeta obligat a fer una autocr¨ªtica), i sobre la Uni¨® Sovi¨¨tica no en va parlar gaire. Rigol explica que un dia li va confessar que no havia tingut ¡°el coratge d¡¯explicar el que havia vist¡±, i que ho considerava una de les seves grans defici¨¨ncies.

Malgrat que no va voler entrar al PCE quan l¡¯hi va suggerir Sacrist¨¢n, la seva relaci¨® amb els comunistes va ser constant. Tant que, una nit, en tornar a casa i obrir la porta de l¡¯ascensor, es va trobar alg¨² a dins que l¡¯esperava: Federico S¨¢nchez, avui ja definitivament Jorge Sempr¨²n. Volia que el pos¨¦s en contacte amb Xavier Folch, primer, i amb Armando L¨®pez Salinas despr¨¦s. La primera trobada es va fer a casa del mateix Castellet. La segona, al Sandor.

Xavier Folch ha estat una de les persones que m¨¦s l¡¯ha tractat, especialment despr¨¦s de la incorporaci¨® d¡¯Emp¨²ries al Grup 62, per¨° la coneixen?a venia d¡¯abans: ¡°Jo era alumne de Sacrist¨¢n a Econ¨°miques¡±, explica Folch, ¡°i com que viv¨ªem a prop, f¨¨iem el cam¨ª de tornada junts tot xerrant. Un dia vam coincidir amb en Castellet i en Sacrist¨¢n me¡¯l va presentar¡±. Folch recorda perfectament les paraules de Sacrist¨¢n: ¡°Es mi mejor amigo¡±. Una amistat que havia comen?at quan tots dos van iniciar el batxillerat superior a l¡¯Institut Balmes.

La gesti¨® de Castellet a Edicions 62 ve marcada per una l¨ªnia d¡¯actuaci¨® que ell mateix ha descrit: 1. Pres¨¨ncia de la llengua i la cultura catalanes en un sentit ampli; 2. Llibres d¡¯hist¨°ria i pensament rigorosos; 3. Estudis sobre la cultura catalana contempor¨¤nia; 4. Nous camins a la cultura popular (com podia ser la col¡¤lecci¨® La Cua de Palla, que dirigia Manuel de Pedrolo); 5. Omplir els buits de l¡¯edici¨® en catal¨¤. Una mica m¨¦s tard, l¡¯editorial assumeix un nou repte que acabar¨¤ fatal: l¡¯edici¨® d¡¯una gran enciclop¨¨dia. El desastre econ¨°mic va ser total i va dur a la divisi¨® de l¡¯empresa: Cahner, un dels fundadors, va marxar amb el que seria Enciclop¨¨dia Catalana, i Edicions 62 es va haver de refundar des del no-res. B¨¦, no exactament. La crisi coincideix amb l¡¯entrada a l¡¯editorial de Rafael Soriano, procedent de Seix Barral. ¡°Vaig mirar el cat¨¤leg i vaig calcular les despeses, i em vaig dir que la cosa no era tan greu: amb les vendes de fons pod¨ªem cobrir les despeses¡±. Paral¡¤lelament, es crea Distribuciones de Enlace, on participaven les editorial Lumen, Tusquets, Anagrama, Laia, Fontanella i Barral Editores, m¨¦s la madrilenya Cuadernos para el Di¨¢logo. Quan Soriano es concentra a Enlace, Castellet incorpora un nou gerent que tamb¨¦ forma part de la hist¨°ria de l¡¯empresa: Rom¨¤ Cuy¨¤s. Tots dos van assumir la tasca de convertir Edicions 62 en una editorial moderna en un pa¨ªs for?a m¨¦s normalitzat que la Catalunya del 1962. I, al costat de Cuy¨¤s, Oriol Bohigas. Edicions 62 va rebre un cr¨¨dit sense inter¨¨s per part de Banca Catalana, per¨° Jordi Pujol va imposar, a canvi, la segregaci¨® de l¡¯enciclop¨¨dia i va demanar que el pr¨¦stec fos avalat. Aquest aval va arribar de la m¨¤ de Bohigas, a qui van fer costat, entre d¡¯altres, Antoni de Moragas i Antoni Andreu i Abell¨®. Castellet, a qui agradaven poc els n¨²meros (sense arribar als extrems del seu amic Carlos Barral), s¡¯incorpora tamb¨¦ al consell d¡¯administraci¨® i gestiona un ajornament del pagament dels drets d¡¯autor, una decisi¨® presa totalment a contracor. Tamb¨¦ incorpora J. F. Yvars a la branca castellana (Pen¨ªnsula).

Fa uns dies, Castellet va abandonar definitivament Edicions 62. Els molts amics (i alguns enemics) van assistir al seu ad¨¦u: m¨²sica serena de Mompou i versos d¡¯Elliot. Ell hi devia trobar a faltar els m¨¦s ¨ªntims: quasi tots els amics de traject¨°ria havien mort abans i havien convertit Castellet, per dir-ho amb paraules de V¨¢zquez Montalb¨¢n, en un home que s¡¯havia donat moltes vegades el condol a si mateix. Ara s¨ª, ja ¨¦s amb la seva gent.