Paraules del Mestre

Al principi dels anys cinquanta, la gent que estava al voltant de Josep Maria Castellet, quan promovia el seminari de literatura Bosc¨¢n a l¡¯Instituto de Estudios Hisp¨¢nicos, ja l¡¯anomenava el Mestre. Resseguir el que ha dit sobre si mateix i sobre la vida a trav¨¦s dels retrats i els records que ha fet dels altres justifica el sobrenom tant com la inquietant vig¨¨ncia del que digu¨¦.

Burgesia. ¡°La burgesia d¡¯aquest pa¨ªs ha perdut, des de la guerra, la idea de classe hegem¨°nica. Ocupen el poder, per¨° no l¡¯exerceixen: se n¡¯han desent¨¨s, s¡¯han desresponsabilitzat, no tenen cap funci¨® rectora de la societat. Socialment parlant, no s¨®n ning¨², no s¨®n res¡± (1973). ¡°Van abdicar davant del franquisme i es van posar a especular amb el t¨¨xtil i la construcci¨®. Va costar refer aquesta burgesia i, tot i aix¨ª, avui encara no ha acabat de prendre les regnes de la societat civil¡± (2007).

Editor. ¡°A trav¨¦s del cat¨¤leg que construeixes, ensenyes al p¨²blic les teves manies, les teves afeccions, els teus fantasmes, la teva cultura o la teva incultura, la teva gosadia o el teu conservadorisme, la teva capacitat o no d¡¯incidir sobre el canvi de gustos dels lectors. I aix¨ª, l¡¯ofici ets tu mateix¡± (1987).

¡°Els meus editors estrangers han estat Einaudi, Feltrinelli i Suhrkamp, Gallimard a part. D¡¯ells vaig aprendre una cosa important: el tracte que dispensaven als autors, molt m¨¦s social i amist¨®s que no pas estrictament professional¡± (1987).

Espanya. ¡°El di¨¤leg Catalunya- Espanya ha estat el cansament total, l¡¯avorriment, la repetici¨® inacabable, amb pon¨¨ncies, confer¨¨ncies, di¨¤legs... Ah!, el Di¨¢logo!¡± (2007).

¡°Viatjo a Madrid des dels anys cinquanta. I aix¨° no t¨¦ soluci¨®: ja era aix¨ª quan hi havia bona relaci¨® i ara, amb la crispaci¨®, ¨¦s ja impossible. Haurem de deixar-ho en la conllevancia d¡¯Ortega¡± (2007).

¡°No cal dir que els pol¨ªtics ho han espatllat tot, per¨° ¡ªai, las!¡ª amb la passivitat dels anomenats intel¡¤lectuals¡± (1973).

Falangisme. ¡°Que em relacionin amb la Falange ve de la meva amistat amb en Sacrist¨¢n, que era falangista i jefe de cent¨²ria o alguna cosa aix¨ª. Hi ha hagut catalanistes malignes que m¡¯acusaven d¡¯haver format part d¡¯un escamot que pegava als universitaris catalanistes. Per¨° tamb¨¦ s¡¯ha especulat sobre si tenia o no el carnet del PSUC. Amb els comunistes vaig ser company de viatge durant la clandestinitat. Per¨° l¡¯¨²nic carnet que he tingut mai ha estat el de pelayo¡± (2005).

Guerra Civil. ¡°El 20 o 21 de juliol va pujar un escamot de milicians a Viladrau. Jug¨¤vem al carrer i vam veure com aquells milicians tiraven a terra la porta de l¡¯ermita que hi havia prop de casa, en treien les imatges i davant nostre els calaven foc. Crec que all¨° va ser l¡¯inici d¡¯una meva llarga incomprensi¨® del funcionament del m¨®n que em va durar fins a la universitat (...). En qualsevol cas, el m¨®n nom¨¦s es pot veure des del pessimisme; predomina el mal i l¡¯esquives com pots¡± (2005 / 2007).

Lectors/escriptors. ¡°A l¡¯escriptor no hem de veure¡¯l en tr¨¤nsit de creaci¨® dirigida, ¨¦s a dir, obeint dictats que no siguin els de la seva m¨¦s insubornable consci¨¨ncia individual i social. Les experi¨¨ncies del que s¡¯ha batejat com realisme socialista en art i literatura han estat denunciades, avui, fins i tot als pa?sos on van ser implantades les seves teories, i el seu balan? ha estat art¨ªsticament de clar signe negatiu¡± (1957).

¡°Alguns no em van perdonar el Nueve nov¨ªsimos. La meva ambici¨® no era tant la d¡¯antologar una poesia sense deixar-me ning¨² com que l¡¯obra dels seleccionats project¨¦s una ruptura, per parlar en termes de Transici¨® pol¨ªtica espanyola (...). Es passava d¡¯una poesia bastant ideologitzada, o ideologia com a formulaci¨® est¨¨tica, a una poesia on la ideologia comptava molt menys¡± (2001).

Literatura catalana. ¡°En vaig aprendre amb en Joaquim Molas, tot i que abans havia tingut a Laye dos professors de literatura catalana: els germans Ferrat¨¦r), Joan i Gabriel¡± (2005).

¡°La falta de comunicaci¨® ¨¦s del m¨®n cultural catal¨¤, tancat sobre ell mateix, sense gaire curiositat pel que s¡¯esdev¨¦ a fora (...). Que tot jugui a favor del nostre a?llament no vol dir que caiguem en la trampa i ens autoa?llem, inconscients que aquesta ¨¦s una de les coses pitjors que ens poden passar¡± (1973).

¡°¡®Pensa en el ciutad¨¤ del m¨®n i escriu en la llengua que vulguis¡¯ seria un bon esl¨°gan per als escriptors catalans (o castellans, que no hi ha tanta difer¨¨ncia)¡± (1973).

¡°De cap manera la literatura catalana mereix el desconeixement a qu¨¨ la condemnen una situaci¨® an¨°mala de la cultura catalana i aquella t¨ªpica ab¨²lia intel¡¤lectual del pa¨ªs, aquella falta d¡¯inquietud que implica el desconeixement per a tota la resta de la naci¨® d¡¯una llengua de llarga tradici¨® cultural¡± (1952).

¡°Porque cr¨¦anme, amigos, Espriu bien vale aprender catal¨¢n¡± (1952).

¡°Sempre he lamentat l¡¯escassa recepci¨® a la resta d¡¯Espanya dels autors catalans¡± (2010).

¡°A l¡¯Instituto de Estudios Hisp¨¢nicos, als deixebles meus ¡ªSalvador Giner, Nissa Torrents, Octavi Pellissa, Joaquim Jord¨¤...¡ª sempre els vaig dir que en algun moment de la seva vida havien de marxar un temps d¡¯aquest pa¨ªs¡± (2013).

¡°Els autors catalans s¨®n vacil¡¤lants perqu¨¨ no abandonen unes certes arrels localistes i no s¡¯atreveixen ¡ªo no saben o no poden¡ª a llan?ar-se al que en podr¨ªem dir l¡¯experimentaci¨® contempor¨¤nia¡± (1973).

¡°El creador catal¨¤ viu desconcertat per la manca d¡¯autoestima en no sentir que hi ha una societat i un mercat potents darrere d¡¯ell; nom¨¦s ha faltat la pol¨¨mica sobre la pres¨¨ncia d¡¯autors catalans en castell¨¤ a la Fira de Frankfurt¡± (2006).

Pol¨ªtica. ¡°El meu primer record pol¨ªtic data del 6 ¡ªo m¨¦s aviat del 7¡ª d¡¯octubre de 1934 i t¨¦ un signe m¨¦s aviat conservador: pel passeig de Sant Joan pujava un esquadr¨® de la Gu¨¤rdia Civil i als balcons la gent aplaudia¡± (2005).

¡°Tota la base de la meva actitud pol¨ªtica t¨¦, nom¨¦s, dos principis: d¡¯una banda, les meves preses de posici¨® pol¨ªtica s¨®n reflex de premisses morals elementals (intoler¨¤ncia de la injust¨ªcia; joc net, ¨¦s a dir, repulsi¨® de l¡¯oportunisme; solidaritat amb els damn¨¦s de la terre, en expressi¨® de Fanon; desapassionament ¡ªabsoluta fredor glacial¡ª davant dels grans mots dels pol¨ªtics habituals; etc.); de l¡¯altra, incomprensi¨® i rebuig ancestral de la propietat privada de la terra¡± (1973).

¡°Per poc efica? que sigui un govern, acaba per configurar si m¨¦s no la vida quotidiana d¡¯un poble¡± (1973).

¡°Sobre el pa¨ªs, Sacrist¨¢n veia una avantguarda diguem-ne revolucion¨¤ria que arrossegu¨¦s els altres. Jo veia un bloc conjunt que havia de madurar i que, sense cap dubte, avan?aria lentament cap a posicions socialment avan?ades, dins d¡¯una pluralitat d¡¯interessos¡± (1954).

Retrat. ¡°Jo, m¨¦s aviat filiforme i vinclad¨ªs, pertanyo a la tipologia ast¨¨nica, caracteritzada per una defici¨¨ncia de gross¨¤ria combinada amb una al?ada mitjana considerablement allargada (...) Amaguem les nostres defici¨¨ncies sota l¡¯autoconsideraci¨® de gent sensible, amb una tend¨¨ncia a la vibraci¨® est¨¨tica i crepuscular, ¨¦s a dir, al fet que ens tremolen les cames davant una posta de sol¡± (1987).

¡°Tinc una personalitat que tendeix a evitar-se el prendre mal¡± (2006).

¡°Detesto l¡¯attachement sentimental als gadgets ¡ªcossos inermes desagra?ts¡ª, m¨¦s encara que el lligam sentimental amb les persones que, de vegades ¡ªpoques, per¨°¡ª-, t¨¦ alguna justificaci¨® moral. El sentimentalisme c¨°smic que ens envolta ¨¦s un dels xantatges gratu?ts m¨¦s insuportables. (...) Jo he combatut aquest sentimentalisme, tota fidelitat immutable a persones, h¨¤bits, objectes, idees, pensaments... Propugno una ¨¨tica de la infidelitat: malgrat el meu escepticisme, vull participar de l¡¯esdevenir del m¨®n, i aix¨° exigeix evolucionar¡± (1973).

¡°L¡¯angoixa expressa la preocupaci¨® d¡¯un mateix anormalment extremada i t¨¦ per conseq¨¹¨¨ncia l¡¯a?llament egoc¨¨ntric¡± (1949).

¡°M¡¯he constru?t amb els altres: la generaci¨® dels cinquanta, amb Garc¨ªa Hortelano i, sobretot, Barral i Gabriel Ferrater, i escriptors catalans com Merc¨¨ Rodoreda i Josep Pla, decisius en la meva formaci¨®¡± (2005).