Cap altre Castellet?

Fa una pila d¡¯anys, en ocasi¨® d¡¯una confer¨¨ncia de Josep Maria Castellet, conversant jo amb el poeta i professor Llu¨ªs Izquierdo vaig deixar anar una maledic¨¨ncia relativa a la persona del primer. L¡¯amic Izquierdo em va mirar seri¨®s i va dir: ¡°Tant de bo al nostre pa¨ªs n¡¯hi hagu¨¦s mitja dotzena¡±. Van passar els anys, vaig fer amistat amb l¡¯il¡¤lustre editor, vaig estudiar m¨¦s, vaig situar-me en el mapa de la cultura catalana dels anys 1960 a 1990 i, al capdavall, vaig arribar a la conclusi¨® que el meu col¡¤lega estava carregat de ra¨®.

Castellet va ser un home de formaci¨® liberal, amb una educaci¨® a l¡¯anglesa (estudi¨¤ a Londres un temps); despr¨¦s procliu a determinades tesis falangistes, com tanta gent notabil¨ªssima de la cultura espanyola i catalana del segle XX; va conrear l¡¯amistat sense cap mena de discriminaci¨® ling¨¹¨ªstica, i solament moral o d¡¯¡°afinitats electives¡±, amb catalans, castellans i gent d¡¯arreu ¡ªamb Alberto Oliart, Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, els germans Ferrat¨¦-Ferrater, Jaime Salinas, S¨¢nchez Ferlosio, Ignacio Aldecoa, i un llarg etc¨¨tera¡ª; va dirigir Edicions 62 convidat per un altre home de gran v¨¤lua desaparegut fa poc, Max Cahner, i, en aquesta editorial, juntament amb Francisco Yvars i uns quants m¨¦s, sempre gent desvetllada, va donar un gran impuls ¡ªdespr¨¦s de Cruzet, a la Selecta, o de Sales, al Club dels Novel¡¤listes¡ª a les publicacions en catal¨¤ al nostre pa¨ªs. Un home que havia conegut no solament els grans valors de la literatura catalana del seu temps ¡ªde Carner a Riba, passant per Vinyoli o Foix¡ª, sin¨® tamb¨¦ els grans valors de la literatura en general, ¨¦s a dir, de la literatura universal, va fer que el cat¨¤leg de la col¡¤lecci¨® El Balanc¨ª es pobl¨¦s de grans valors de la narrativa nord-americana (Mailer, Dos Passos, Faulkner, McCullers, Capote), italiana (Pratolini, Pavese, Calvino), francesa (Duras, Butor), anglesa (Greene, Golding, Lessing) i d¡¯expressi¨® alemanya (Mann, Brecht, D¨¹rrenmatt). Com ell mateix deia sovint, actuava amb quatre sentits alhora ¡ªessent els predominants la vista, per llegir, i l¡¯olfacte per ensumar el que ¨¦s bo¡ª, per detectar tot all¨° que considerava que no podia mancar en el panorama de la nostra lectura, que ¨¦s una manera de configurar la nostra literatura, en especial en el terreny de la novel¡¤la, que a Catalunya sempre ha tingut una tradici¨® m¨¦s aviat feble i oportunista, com s¡¯ha vist i es veur¨¤ en especial aquest any, tricentenari de no sabem exactament qu¨¨.

El dia de l¡¯enterrament de Castellet, el president Mas va declarar a la televisi¨® que es podia estar orgull¨®s de pert¨¤nyer a un pa¨ªs que havia donat un home com Castellet. Ara cal que ens preguntem, com a glossa a les paraules del nostre president: ?es donen, a Catalunya, en aquests moments, les condicions suficients i necess¨¤ries perqu¨¨ aflorin m¨¦s homes o dones com Castellet? La nostra resposta, desgraciadament, ¨¦s NO. No solament no es donen les condicions perqu¨¨ sorgeixin m¨¦s castellets, sin¨® que es donen totes les condicions, per ara, perqu¨¨ emergeixin homes i dones carregats de fe patri¨°tica, per¨° sense gaire manies a l¡¯hora de treballar l¡¯estil, incapa?os de fer novel¡¤les que puguin ser llegides amb profit per gent de qualsevol pa¨ªs (no parlo de les que es llegeixen gr¨¤cies a la propaganda institucional), i amb un desconeixement gald¨®s de la gran tradici¨® liter¨¤ria moderna i contempor¨¤nia de la literatura d¡¯Occident. Sempre hi ha excepcions, ¨¦s clar; per¨° parlo de l¡¯atmosfera que es respira.

Potser ¨¦s que Catalunya en t¨¦ prou amb l¡¯abassegadora profusi¨®, en especial a TV-3, de tres tombs, fires del cargol, concursos de menjadors de cal?ots, castellers, llaquistes, boletaires i altres esp¨¨cies folkl¨°riques i end¨°genes d¡¯aquesta mena. S¨®n coses boniques, molt dignes de ser conservades. Per¨° funcionen soles, gr¨¤cies a D¨¦u. El que no pot funcionar mai sense un context i un suport favorables ¨¦s l¡¯emerg¨¨ncia d¡¯homes amb iniciatives tan s¨°lides, intel¡¤lectualment parlant, i tan universals i oxigenades com les de Josep Maria Castellet. N¡¯hi hagu¨¦s, com deia Llu¨ªs Izquierdo, mitja dotzena al pa¨ªs nostre!