Ressuscitar un edifici

La reforma de l¡¯antiga seu de Caja Madrid a l¡¯avinguda Diagonal per convertir-la en un edifici d¡¯oficines batejat com Alta Diagonal ¨¦s un tipus d¡¯intervenci¨® que, com ¨¦s darrerament habitual, arriba a edificis cada cop m¨¦s propers en el temps, en aquest cas un edifici constru?t tan sols fa 20 anys. Com en altres casos, les reformes integrals d¡¯aquesta mena graviten sobre alguns punts fixos, un dels quals ¨¦s la q¨¹esti¨® de l¡¯efici¨¨ncia energ¨¨tica, un esl¨°gan que s¡¯ha convertit en habitual en aquesta mena d¡¯intervencions.

En aquest cas, tanmateix, la reforma sembla haver posat l¡¯accent en la manipulaci¨® dels espais comuns del nou edifici corporatiu per aconseguir barrejar-lo amb l¡¯espai p¨²blic, seguint una pr¨¤ctica corrent en altres pa?sos que cerquen teixir relacions entre els edificis de grans empreses i l¡¯espai de tots, i que han batejat amb el significatiu nom de POPS (Privately Owned Public Space).

En aquest sentit, l¡¯edifici reformat sembla als ant¨ªpodes de la seu de Caja Madrid en la q¨¹esti¨® de la relaci¨® entre l¡¯edifici mateix i l¡¯espai circumdant. A la fa?ana posterior ¨¦s on resulta m¨¦s evident la intenci¨® de fondre l¡¯espai lliure exterior amb el colossal vest¨ªbul. En aquest indret l¡¯encaix arquitect¨°nic ¨¦s el m¨¦s aconseguit, probablement per les al?ades de l¡¯edifici i les seves formes, que semblen recollir, abra?ar si ho prefereixen, aquests espais exteriors, alguns dels quals queden sota una de les ales de l¡¯edifici d¡¯oficines. Hi ajuda especialment el fet que la fa?ana arriba al terra sense intermediaris ni s¨°cols ret¨°rics, i fa la impressi¨® de que tan sols el vidre ¨¦s el que separa el vest¨ªbul del jard¨ª exterior. El recurs a les circumfer¨¨ncies al terra, que s¨®n catifes, fonts, jardineres o dibuixos al paviment exterior, i les l¨¤mpades, tant a l¡¯interior com al jard¨ª, acaben per arrodonir la intervenci¨®, que sembla haver ressuscitat l¡¯antiga edificaci¨®.

Entrar al nou edifici reformat des del darrere produeix una impressi¨® notable en veure el desplegament en al?ada de l¡¯espai del hall. En aquest espai contrasta l¡¯escala quasi dom¨¨stica dels seients escampats i de la cafeteria amb les escult¨°riques torres dels ascensors, les passeres il¡¤luminades i, especialment, una de les escales, que sembla una gegant g¨¤bia d¡¯ocells a tota l¡¯al?ada. Aquesta enorme dimensi¨® del vest¨ªbul ¡ªalg¨² deia ir¨°nicament que la millor qualitat de l¡¯espai ¨¦s la quantitat¡ª ¨¦s potser ing¨¨nuament el que m¨¦s b¨¦ i m¨¦s clarament atorga a aquest hall un car¨¤cter urb¨¤. Barcelona no t¨¦ tants edificis amb espais aix¨ª, espais que, m¨¦s que des de l¡¯exterior, fan percebre la dimensi¨® real de l¡¯edifici, una peculiaritat que sembla reservada als edificis religiosos.

L¡¯acc¨¦s des de la Diagonal, el m¨¦s publicitat i m¨¦s visible, queda assenyalat per una marquesina elegant i s¨°bria formada per un gran volad¨ªs accentuat per la poca al?ada que t¨¦. Revestida a la seva cara inferior amb un aplacat de fusta, est¨¤ esquitxada per la il¡¤luminaci¨®, resolta amb uns forats circulars que contenen els llums i que permeten, mitjan?ant claraboies semiesf¨¨riques transparents, fer passar tamb¨¦ la llum natural. La marquesina, conceptualment parlant, est¨¤ feta amb dos materials que es troben no gaire lluny d¡¯all¨ª. Un ¨¦s la marquesina de l¡¯Escola d¡¯Enginyers, i l¡¯altre, les petites claraboies de metacrilat de les aules de l¡¯Escola d¡¯Estudis Mercantils: aix¨ª, aquesta soluci¨® per a l¡¯entrada sembla una barreja d¡¯ambd¨®s elements. La fa?ana principal a la Diagonal queda, per¨°, emmarcada per una altra marquesina, aquesta enlairada a l¡¯altura de la planta cinquena i formada per perfils pintats de blanc que dibuixen un paral¡¤lelep¨ªpede gegant. Sembla ser fruit d¡¯haver volgut corregir l¡¯excessiu assolellament de la fa?ana del vest¨ªbul i potser, malgrat la seva construcci¨® sense concessions ni gestos innecessaris, resta pot¨¨ncia i claredat a la primera marquesina.