El m¨¨rit de l¡¯oportunitat

De la mateixa manera que en una ¨¨poca no gaire llunyana les ficcions eren habitades per uns personatges solipsistes, per uns individus una mica catat¨°nics, per uns fugitius de la vida real que vivien en un m¨®n fals com si a les ciutats no hi hagu¨¦s ni bancs ni supermercats i les min¨²cies quotidianes no els afectessin, ¨²ltimament sembla imposar-se la voluntat de fer que la realitat entri de nou en el mirall i esdevingui una novel¡¤la que absorbeixi les formes presents de relacionar-se, comunicar-se i sobreviure. Com si la cr¨°nica avis¨¦s la novel¡¤la encantada en si mateixa que an¨¦s amb compte a l¡¯hora de jugar les seves cartes, hi ha l¡¯embranzida d¡¯una nova ficci¨® capficada a atrapar el sentiment d¡¯una societat que no apareix nom¨¦s com un simple suport convencional de les perip¨¨cies sin¨® com una creadora activa ¡ªi com una activa destructora¡ª dels valors i dels vincles entre els personatges ¡ªcom si es volgu¨¦s actualitzar les tesis de Raymond Williams al seu estudi sobre les tensions socials reflectides a la narrativa anglesa de Dickens a Lawrence. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que hi ha molts lectors que estan d¡¯acord amb John Irving quan deia que els novel¡¤listes contemporanis que m¨¦s admirava eren els que no menyspreaven les estrat¨¨gies vuitcentistes, a qui pla?a l¡¯argument, que s¡¯inventaven personatges ben perfilats, que relacionaven les hist¨°ries secund¨¤ries i que tenien en compte el pas del temps i els seus efectes.

Aix¨° ¨¦s el que passava amb Primavera, estiu, etc¨¨tera (2011) i aix¨° ¨¦s el que passa tamb¨¦ amb L¡¯altra, ambdues de Marta Rojals (la Palma d¡¯Ebre, 1975). Aquesta darrera ¨¦s una novel¡¤la que compleix efica?ment tamb¨¦ amb tots aquells requisits, i tant els personatges que la protagonitzen com les situacions que s¡¯hi escenifiquen criden l¡¯atenci¨® del lector perqu¨¨ pot creure, senzillament, que es parla d¡¯ell i de les circumst¨¤ncies que l¡¯afecten directament: ¨¦s dif¨ªcil obrir qualsevol p¨¤gina de L¡¯altra i que no s¡¯hi trobi alguna refer¨¨ncia als tics i a les manies de la generaci¨® digital, que els personatges no participin d¡¯alguna moda, que no hi hagi la pres¨¨ncia d¡¯alguna activitat o costum que no mereixi el qualificatiu d¡¯actual, ¨¦s impossible que ning¨² se sostregui al rerefons que batega silenciosament en la mec¨¤nica que regeix la vida quotidiana en una ciutat com Barcelona, i totes, absolutament totes les p¨¤gines del llibre, estan marcades per l¡¯amena?a ¡ªo per les conseq¨¹¨¨ncies¡ª de la crisi econ¨°mica, per l¡¯atur i per les arg¨²cies individuals que cadasc¨² ha d¡¯inventar-se a la recerca de la tranquil¡¤litat particular.

M¨¦s enll¨¤ de l¡¯anecdotari de les tend¨¨ncies que passen al carrer, a L¡¯altra hi ha tamb¨¦ el que passa a l¡¯interior de la vida dom¨¨stica de la parella protagonista, l¡¯exactitud del desig i de les mentides del desig que s¡¯encavalquen mon¨°tonament sobre la seva lenta exist¨¨ncia de cada dia. Al cap i a la fi, una de les virtuts gens menors de L¡¯altra ¨¦s la capacitat de Rojals per narrar una vegada m¨¦s ¡ªper¨° com si en fos una de primera i original¡ª les conseq¨¹¨¨ncies devastadores del desdesig: sense efectismes ni cap parafern¨¤lia pat¨¨tica, el descobriment que fa la protagonista ¨¦s que una de les maneres m¨¦s vulgars d¡¯enlairar-se per damunt de la vulgaritat ¨¦s l¡¯adulteri.

M¨¦s enll¨¤ de l¡¯energia documentalista que traspua la novel¡¤la arreu, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯habilitat amb qu¨¨ Rojals narra prolixament l¡¯aventura dels desequilibris de la protagonista, m¨¦s enll¨¤ de les ar¨ªtmies i de les irregularitats formals, L¡¯altra sedueix el lector perqu¨¨ el fa baixar a l¡¯infern dels costums de la contemporane?tat, perqu¨¨ en cap moment fa un ¨²s deliberat de la comicitat amb fins agressius ¡ªper¨°, de sobte, els personatges queden fulminats per una frase pr¨°pia¡ª, perqu¨¨ quan sembla que les perip¨¨cies dels protagonistes estan a punt d¡¯esgotar-se, hi apareix un personatge secundari per salvar l¡¯escena, i perqu¨¨, a pesar que la preocupaci¨® estil¨ªstica no sembli figurar com un dels maldecaps majors de la seva escriptura, Rojals sap treure or i diamants verbals de les deixalles irrecuperables de la vida quotidiana: sap utilitzar una llum esbiaixada per donar a un gest vulgar un halo de seguretat perenne, i d¡¯aix¨°, de fet, sempre se n¡¯ha dit literatura. Establir m¨¦s tard una difer¨¨ncia entre novel¡¤les necess¨¤ries i oportunes implicaria un judici de valor, per¨° no exclouria el fet de l¡¯oportunitat com un m¨¨rit.