Dones tr¨¤giques

Fascinat des de sempre com a creador pels personatges de la mitologia grecollatina i la seva perviv¨¨ncia en la literatura de tots els temps, Biel Mesquida (Castell¨® de la Plana, 1947) recupera a Els missatgers no arriben mai quatre dones secund¨¤ries d¡¯aquest llegat: Enona, Anna, Clitemnestra i Ismene. Totes quatre mantenen un vincle amb els grans herois i hero?nes que han transcendit en la literatura m¨ªtica: Fedra, Dido, Agam¨¨mnon i Ant¨ªgona, respectivament. Mesquida despla?a el focus cap als espectadors privilegiats del desenlla? tr¨¤gic d¡¯aquests personatges. Tot traient les secund¨¤ries de l¡¯oblit o de la foscor, il¡¤lumina, de nou, les motivacions desconegudes de les faules i els seus protagonistes.

El flux soliloquial amb qu¨¨ Mesquida fa parlar aquests testimonis s¡¯entrella?a de vegades amb les veus directes de les hero?nes que irrompen en el relat. Contribueix, aix¨ª, a oferir-ne una versi¨® propera, fidedigna i, si s¡¯accepta el pacte de versemblan?a, inapel¡¤lable. El pinyol de la trag¨¨dia ¨¦s una passi¨® desbordada i fatal, un foc intens que devora les hero?nes i les duu implacablement a la mort o a la desesperaci¨®. Des de la mirada del cercle ¨ªntim ¡ªla dida de Fedra, la germana de Dido, la dona d¡¯Agam¨¨mnon o la germana d¡¯Ant¨ªgona¡ª, la fi tr¨¤gica es presenta com a inevitable. En el cos ¨¦s on passa tot i on s¡¯acaba tot.

D¡¯una gran sensualitat, els solosde Mesquida centren l¡¯atenci¨® en les secund¨¤ries per capgirar ¡ªcom Tom Stoppard respecte a Hamlet¡ª el sentit de la trag¨¨dia dels grans personatges. Els mon¨°legs evoquen indirectament ¡ªllevat de Clitemnestra, que ho fa directament¡ª les vides d¡¯unes dones enfebrades de desig i de passi¨®, lliurades en cos i ¨¤nima a un amor sense esperan?a. Brinden, a m¨¦s, una altra versi¨® de la seva fi tr¨¤gica: Fedra penjada d¡¯una biga amb la condemna d¡¯Hip¨°lit a la cintura, Dido morta amb l¡¯espasa d¡¯Enees, Agam¨¨mnon destralejat de manera salvatge per Clitemnestra, i Ant¨ªgona penjada tamb¨¦, en un darrer desafiament a Tebes, com les pobres dones de poble.

Des d¡¯una visi¨® irreverent dels mites antics, Mesquida furga ben a fons en la ferida d¡¯aquestes dones tr¨¤giques per restablir-ne la veritat i, de retruc, en un envit d¡¯intertextualitat, per homenatjar els cl¨¤ssics grecs, llatins i contemporanis. A c¨°pia d¡¯hip¨¨rbole par¨°dica, s¨®n ¡ªcom Medea¡ª s¨ªmbols de l¡¯autodestrucci¨® o la venjan?a m¨¦s cruels. La coratjosa Ant¨ªgona, defensora de les lleis justes i de l¡¯amor compartit, esdev¨¦ una dona ret¨°rica, glacial, poruga i infeli?. L¡¯orgullosa Clitemnestra, una s¨¤dica que es rabeja en la venjan?a. La valenta Fedra de Racine actua com una adolescent despi(e)tada, mentre que Enona n¡¯¨¦s l¡¯¨¤ngel protector. Enfollida per amor, Dido se su?cida amb l¡¯espasa de l¡¯heroi troi¨¤.

Les peces breus d¡¯Els missatgers no arriben mai ¡ªt¨ªtol ir¨°nic i el¡¤l¨ªptic¡ª s¨®n sem¨¤nticament riques, d¡¯un erotisme refinat i exuberant, d¡¯un lirisme dens i cru. Tamb¨¦ tenen una sintaxi teatral interna molt atractiva. Els quatre solos semblen gaudir d¡¯una musicalitat i marquen una progressi¨® in crescendo. Comencen amb una presentaci¨® de la protagonista o una interpel¡¤laci¨® al destinatari principal del testimoniatge. I es clouen amb una confessi¨® ¨ªntima i reveladora. En el fons, la versi¨® d¡¯aquestes hero?nes de segona serveix d¡¯autoreivindicaci¨® del paper que tenen en l¡¯embolic mitol¨°gic i, alhora, de revisi¨® de la solemnitat i la pompositat ¨¨piques dels grans personatges m¨ªtics.