26 de gener: el dia despr¨¦s

El 24 de mar? de 1941, en un acte solemne, la ciutat de Barcelona va ser consagrada al Crist de Lepant. La Vanguardia Espa?ola de l¡¯endem¨¤ va resumir en un magn¨ªfic titular el rerefons de la cerim¨°nia: ¡°Barcelona purifica sus calles en una imponente manifestaci¨®n expiatoria de fe cat¨®lica¡±. I afegia: ¡°El alcalde accidental de Barcelona (Jos¨¦ Ribas Seva), en su consagraci¨®n de la ciudad al Cristo de Lepanto, calific¨® certeramente de expiaci¨®n por las culpas colectivas los sufrimientos colectivos tambi¨¦n e individuales que Barcelona arrostr¨®¡±. No es podia dir millor, ni explicar m¨¦s b¨¦ quin havia estat un dels objectius dels franquistes des que van liberar la ciutat el 26 de gener de 1939. El temps havia anat passant, per¨° els amos de la situaci¨® i bona part de la ciutadania recordaven perfectament les imatges d¡¯un espai p¨²blic vexat, humiliat, violentat: el 14 d¡¯abril de 1931, el 6 d¡¯octubre de 1934, el 16 de febrer o l¡¯1 de mar? de 1936; el 19 de juliol; l¡¯enterrament de Durruti; la darrera desfilada de les Brigades Internacionals¡­

La ciutat ¡ªi la seva ciutadania¡ª havia de passar per la prova de la redempci¨® col¡¤lectiva, en una mena d¡¯operaci¨® quir¨²rgica major. I aix¨° volia dir que, a m¨¦s del desplegament del nou aparell pol¨ªtico-administratiu i de la maquin¨¤ria repressiva, Barcelona, en els seus espais p¨²blics, i la poblaci¨® degudament mobilitzada, haurien de fer quelcom per deixar enrere un passat tenebr¨®s, que el falangista Luys Santa Marina havia sentenciat en el seu moment: ¡°Se empez¨® con juegos florales, y sardanas, y se ha terminado inmolando juventudes en el Ebro. Y esto no puede volver¡± (¡°Espa?a y Catalu?a¡±, Solidaridad Nacional, 9 de juliol de 1939).

La primera gran ocasi¨® perqu¨¨ la ciutat manifest¨¦s el seu penediment va ser el 21 de febrer de 1939, amb la desfilada de la Victoria per la Diagonal ¡ªAvenida del General¨ªsimo¡ª, sota la severa mirada del dictador. Fou en aquesta ocasi¨® que la ciutadania va poder sentir una de les grans amenaces que els va adre?ar el Caudillo en aquells anys: ¡°Catalu?a no olvida nunca que por la redenci¨®n de esta querida tierra entreg¨® Espa?a su mejor tesoro: la sangre generosa de su juventud. ?Sublime ofrenda a la unidad de la Patria!¡±.

Despr¨¦s vindrien les dues grans visites d¡¯aquell 1939, A?o de la Victoria: l¡¯arribada del totpoder¨®s ministre de la Governaci¨® i cu?ad¨ªsimo del dictador, Ram¨®n Serrano Su?er, que desembarcaria a Barcelona procedent d¡¯It¨¤lia; i l¡¯arribada del comte Galeazzo Ciano, ministre d¡¯Afers Estrangers de la It¨¤lia feixista i gendre de Mussolini, que venia a Espanya en visita oficial.

La pres¨¨ncia de Serrano, a mitjan mes de juny, havia de ser una ocasi¨® magn¨ªfica perqu¨¨ Barcelona mostr¨¦s que ¡°ya ha sanado de sus achaques, de sus lacras, de todo cuanto le adoleci¨® bajo la siniestra pululaci¨®n de los separatismos y de las anarqu¨ªas¡­¡± (¡°Barcelona, en su tarea¡±, La Vanguardia Espa?ola, 14 de juny de 1939). Amb el comte Ciano a la ciutat, l¡¯expiaci¨® col¡¤lectiva encara va ser m¨¦s exagerada: es van tancar escoles i col¡¤legis; es va traslladar la gent gratu?tament, fins i tot de fora de Barcelona; es van tancar botigues i negocis. Milers de persones es van col¡¤locar al voltant de la Porta de la Pau i el monument a Colom; altres centenars eren a la Rambla, el passeig de Gr¨¤cia i l¡¯Avenida del General¨ªsimo, fins al Palau de Pedralbes. Per all¨¤ on havien de passar el comte Ciano i la seva comitiva, el feixisme espanyol es feia present, en els uniformes, les desfilades, les banderoles, la m¨²sica¡­ Qui recordava la ciutat ¡°de los separatismos y de las anarqu¨ªas¡±? Era l¡¯exhibici¨® d¡¯una nova Barcelona, que deixava definitivament enrere les desfilades de milicians amb els punys aixecats, les rebudes de dirigents separatistes acabats de sortir de la pres¨® i altres malsons. Barcelona expiava pecats del passat i netejava els seus carrers i places.

I si amb aix¨° no n¡¯hi havia prou, els amics nazis podien donar un cop de m¨¤. Res de m¨¦s efectiu, visualment parlant, que penjar unes esv¨¤stiques gegantines a la fa?ana de l¡¯edifici hist¨°ric de la Universitat de Barcelona, amb motiu de l¡¯Exposici¨® del Llibre Alemany (febrer de 1941). A l¡¯interior, el Paranimf, ornamentat amb domassos i banderes, era presidit pels bustos d¡¯Aldolf Hitler i Francisco Franco. Una de les peces m¨¦s llampants de l¡¯exposici¨® era una edici¨® de Mein Kampf, de 1940, que les autoritats alemanyes van regalar al municipi.

I, encara m¨¦s espectacular, les esv¨¤stiques ¡ªcombinades amb la roja y gualda¡ª que es van penjar de dalt a baix de la fa?ana del Parlament ¡ªara Palacio de Arte Moderno¡ª, mentre se celebrava la magn¨ªfica, per l¡¯¨¨poca, Exposici¨® d¡¯Arquitectura Moderna Alemanya (octubre de 1942), comissariada per Albert Speer, l¡¯arquitecte de Hitler. Totes dues exposicions van tenir un ¨¨xit notable de p¨²blic, segons la premsa del moment. El cert, per¨°, ¨¦s que el seguiment informatiu va ser notable.

A mans franquistes ¡ªi, de vegades, amb l¡¯ajuda de l¡¯Alemanya nazi¡ª, la ciutat va anar canviant la fesomia i l¡¯¨²s dels espais p¨²blics. Els noms dels carrers van ser canviats ¡ªno tots, gr¨¤cies a la ignor¨¤ncia dels responsables del moment: no sabien qui eren Villarroel ni Casanova, per exemple; o qu¨¨ significaven, en l¡¯imaginari col¡¤lectiu i en el programa vuitcentista del primer catalanisme, Ramon Muntaner o Roger de Ll¨²ria¡ª; l¡¯estatu¨¤ria p¨²blica tamb¨¦ va ser substitu?da o reciclada (com el monument a la Vict¨°ria, del passeig de Gr¨¤cia), i les places i els locals es van omplir d¡¯actes de la Santa Misi¨®n, misses de campanya, concentracions del Frente de Juventudes o convocat¨°ries de les Fiestas de las Letras. ?Hi havia un programa expl¨ªcit al darrere, unes instruccions precises de la dictadura, de com modificar, canviar, espanyolitzar i feixistitzar l¡¯espai p¨²blic barcelon¨ª? Els errors i les contradiccions en el nomencl¨¤tor i la falta de criteris homogenis en certes traduccions de noms, topon¨ªmia i altres fan pensar que no.

Lentament, dia a dia, Barcelona i els seus habitants van anar expiant els pecats d¡¯un passat republic¨¤, obrerista i revolucionari, catalanista i democr¨¤tic, que, com havia assenyalat Luys Santa Marina, ¡°no puede volver¡±.