Quanta mis¨¨ria!

La filosofia en la cultura catalana, de Xavier Serra (Sueca, 1967), ¨¦s un llibre espl¨¨ndid: ben escrit i ben documentat. Serra, que ja havia publicat Hist¨°ria social de la filosofia catalana (2010), repassa l¡¯activitat filos¨°fica als territoris de parla catalana els darrers 250 anys. Punt de partida: ¡°La filosofia catalana contempor¨¤nia ha estat una filosofia epigonal, subalterna, de molt feble empenta especulativa. Una filosofia, al capdavall, d¡¯imitadors i divulgadors¡±. Nota: les refer¨¨ncies als ¨²ltims anys se centren en el m¨®n editorial.

Parteix Serra de la idea que hi ha la filosofia acad¨¨mica i la que es feia fora de les universitats. De la primera no se¡¯n podia esperar res: ¡°L¡¯escol¨¤stica ha estat la filosofia predominant en l¡¯¨¤rea cultural catalana tot al llarg del segle XIX i fins i tot ben entrat el segle XX¡±. I per si no quedava clar: ¡°A les universitats catalanes dels primers vint anys del franquisme va ser absolutament impossible aprendre res. Ni un borrall¡±.

Alguns catedr¨¤tics de la Universitat de Barcelona compaginaven l¡¯activitat docent amb d¡¯altres de m¨¦s lucratives. Josep Daurella i Rull estava m¨¦s pendent de les seves bacallaneries que de la metaf¨ªsica. Jaume Bofill i Bofill (fill de Bofill i Mates) repartia el temps entre la c¨¤tedra i ¡°la f¨¤brica d¡¯orinals que heret¨¤ del seu sogre¡±. Bofill va coincidir a Barcelona amb peces com Jos¨¦ Ignacio Alcorta (prevere), Francesc Mirabent i Joaquim Carreras Artau, a qui va col¡¤locar el seu germ¨¤ Tom¨¤s. Aquest, per cert, era tamb¨¦ regidor de l¡¯Ajuntament de Barcelona. Bofill va ser substitu?t per un altre geni: Francesc Canals, gran detector de conjures comunistes i del qual Serra afirma que era ¡°m¨¦s jove, fanatitzat i tena? que Bofill¡±. Anota Serra: ¡°Pensar que Alcorta fou catedr¨¤tic de la Universitat de Barcelona fins al 1980 fa posar la pell de gallina¡±.

Una an¨¨cdota sobre l¡¯ambient dels anys quaranta. Havia arribat a Barcelona Xabier Zubiri. El deg¨¤ de la facultat era ¡°el sacerdot aragon¨¨s Sebasti¨¤ Cirac¡±, que segons Serra superava en fanatisme el deg¨¤ anterior: Miguel Lasso de la Vega y L¨®pez de Tejada, marqu¨¨s de Saltillo. El tal Cirac ¡°retragu¨¦ a Zubiri que dediqu¨¦s les seves lli?ons a la filosofia de Kant en comptes de dedicar-les a Tom¨¤s d¡¯Aquino¡±. Tamb¨¦ va rebre una carta de les autoritats recordant-li l¡¯obligaci¨® de ¡°comen?ar les seves lli?ons amb una lloan?a del Caudillo¡±. Zubiri va plegar. Els altres, no.

Durant la dictadura, el nivell intel¡¤lectual de les facultats de filosofia de Barcelona i Val¨¨ncia feia por, per¨° la cosa ja venia de temps enrere. Parlant dels anys vint, escriu Serra: ¡°La universitat havia caigut en un descr¨¨dit absolut¡±. Les figures m¨¦s interessants d¡¯aquest per¨ªode (Eugeni d¡¯Ors, Joan Crexells, Joan Estelrich) treballen al marge de les aules i D¡¯Ors arriba a escriure: ¡°Un S¨°crates actual es decantaria per fer-se periodista i no professor¡±. Li feren cas Crexells i Agust¨ª Calvet (Gaziel). Amb la Rep¨²blica, i de la m¨¤ de Joaquim Xirau, entren joves professors: Jordi Maragall, Josep Maria Calsamiglia, Jordi Udina, Eduard Nicol i, m¨¦s tard, Juan David Garc¨ªa Bacca. Tots ells van perdre el lloc a la postguerra.

A Val¨¨ncia, la pen¨²ria fou tan llarga com a Barcelona. El primer moviment renovador que descriu Serra ¨¦s de 1962, i ¨¦s relativament ef¨ªmer. S¡¯incorporen com a catedr¨¤tics Carlos Par¨ªs, Manuel Garrido i Jos¨¦ Luis Pinillos. Nom¨¦s el segon romandr¨¤ prou temps a Val¨¨ncia. La pres¨¨ncia de Josep Llu¨ªs Blasco, a partir dels primers setanta, cau pr¨¤cticament fora d¡¯aquest bon i clarament necessari llibre.

?