Juan Jos¨¦ Estell¨¦s, una altra manera de ser valenci¨¤

En una llista de ciutadans de refer¨¨ncia per a fer de la valenciana una societat millor, Juan Jos¨¦ Estell¨¦s (1920-2012) ocuparia un lloc preferent. Sentir-lo en l¡¯audiovisual de l¡¯exposici¨® ¡°Juan Jos¨¦ Estell¨¦s: arquitecte, professor, amic¡± en la Universitat de Val¨¨ncia, quan expressa la seua opini¨® sobre els ¡°arquitectes estrela¡±, i acarar-la amb la seua pr¨°pia obra present all¨ª, racional, moderna, ¨²til, necess¨¤ria, ofereix arguments per a apostar per la seua figura com a model ciutad¨¤ i cultural d¡¯aquesta societat atribolada.

La idea del mestre i del deixeble en el marc d¡¯un taller com a part del proc¨¦s d¡¯aprenentatge i la transmissi¨® de coneixements, de la participaci¨® en la cultura comuna que reflecteix la seua explicaci¨®, en un tauler, del curs de Projectes que impartia en la universitat, com a part, a m¨¦s, de la concepci¨® integral i humanista de l¡¯arquitectura, acredita tamb¨¦ la idea d¡¯Estell¨¦s com a exemple personal que cal tindre en compte.

La mateixa cosa es pot dir de la solidaritat mostrada amb Tom¨¢s Llorens quan va ser apartat de la doc¨¨ncia i va haver d¡¯abandonar la universitat durant anys malgrat l¡¯estima que tenia per l¡¯ensenyament. O de la innovaci¨® exercida de manera natural i senzilla en assumir les lli?ons del moviment modern en arquitectura quan Espanya vivia d¡¯esquena a la modernitat i moviment era sin¨°nim d¡¯opressi¨®.

Les manifestacions concretes de la seua milit¨¤ncia en l¡¯avantguarda, associada a l¡¯amor pels rudiments de la construcci¨®, esqueixen l¡¯exposici¨®, comissariada pels arquitectes Tito Llopis/VTiM i Jos¨¦ Ram¨®n L¨®pez, a trav¨¦s de fotografies, dibuixos i pl¨¤nols. L¡¯espectador pot trobar-hi des de projectes pr¨¤cticament desconeguts, com ara la proposta del 1950 per a urbanitzar l¡¯actual pla?a de la Reina, que data del 1951, fins als seus edificis m¨¦s significatius.

Ac¨ª hi ha, com a testimonis del treball d¡¯un home rigor¨®s, honest, culte, humanista, creatiu i treballador, els esbossos del seu primer edifici d¡¯habitatges, en el carrer de la Reina na Germana de Val¨¨ncia; el Colegio Mayor de la Presentaci¨®n y Santo Tom¨¢s de Villanueva, entre els carrers del Pintor Sorolla i de la Universitat; el Centro de Recuperaci¨®n y Rehabilitaci¨®n de Levante; l¡¯estadi de futbol del Llevant; el magatzem, les oficines i el laboratori de la Filmoteca Valenciana o sa casa de Campo Olivar, a Godella.

La mirada integral sobre la figura d¡¯Estell¨¦s que l¡¯exposici¨® projecta, afavoreix l¡¯empatia amb un personatge que va enriquir la vida cultural i ciutadana de Val¨¨ncia al llarg de 50 anys de traject¨°ria. Una selecci¨® dels seus textos i publicacions, al costat de fotos amb els amics i els alumnes, contribueixen a tra?ar la dimensi¨® exacta del mestre valenci¨¤ d¡¯arquitectes per excel¡¤l¨¨ncia. D¡¯aquest adolescent que passava ¡°dies sencers enredat amb el fang i el guix, envoltat de models de columnes i capitells, de motlles, terrasses i captius¡± en el taller del seu avi, que es va formar en la Instituci¨®n Libre de Ense?anza i va formar part del Grup Parpall¨®.

Fins i tot s¡¯hi pot veure la cartilla de militar republic¨¤, condici¨® que li va costar m¨¦s d¡¯un any de pres¨®. La visita a aquesta exposici¨®, que romandr¨¤ en l¡¯Escola Superior d¡¯Arquitectura de la Universitat Polit¨¨cnica de Valencia fins al dia 10 de febrer, es pot completar amb una incursi¨® fins a qualsevol dels edificis reals d¡¯Estell¨¦s en la ciutat de Val¨¨ncia, per¨° especialment a Santo Tom¨¢s de Villanueva, i, posteriorment, donar una ullada al que queda de trencad¨ªs en el Palau de les Arts per a reflexionar sobre el que els valencians hem arribat a ser i el que podem ser.