¡°La llengua catalana ha de fer una tria: l¡¯¨²s extens o el prestigi¡±

En general l¡¯escriptura, i m¨¦s encara la po¨¨tica, va m¨¦s enll¨¤ de la persona que l¡¯escriu, ¨¦s una mena de versi¨® ¨°ptima del que som nosaltres¡±. La versi¨® en carn i ossos que Pere Gimferrer (Barcelona, 1945) adopta per parlar d¡¯El castell de la puresa (Proa), el nou poemari en catal¨¤, evoca all¨° que Jordi Gr¨¤cia definia a Burgesos imperfectes com la ¡°dimensi¨® ic¨°nica de Gimferrer¡± (¡°el poeta s¡¯ha fet definitivament personatge¡±). L¡¯obelisc milan¨¨s de la corbata solemnitza la figura d¡¯aquest home de lletres que no fa punts i comes en veu alta, per¨° que pensa i s¡¯expressa amb una perfecci¨® sint¨¤ctica de manual, distancia els textos de la persona que els escriu (cita el c¨¨lebre ¡°Al otro, a Borges, es a quien le ocurren las cosas¡±) i li agrada matisar que de l¡¯¨²ltim llibre publicat en catal¨¤ no en fa 13 anys (El diamant dins l¡¯aigua) sin¨® tres (El mar de Ginebra, amb Miquel Barcel¨®), ¡°per¨° ¨¦s bibliof¨ªlia¡±.

Pregunta. Com i per qu¨¨ neix en vost¨¨ un vers en un idioma o en un altre?

Resposta. Jo mateix no ho s¨¦. La llengua ¡ªla frase ¨¦s de Gabriel Ferrater¡ª fa la meitat de la feina. Les paraules neixen com un nucli r¨ªtmic que es concreta en uns sons i aix¨° em porta a un idioma determinat. Triar un idioma o, m¨¦s ben dit, el ser triat per un idioma determina una part considerable del que fas despr¨¦s, perqu¨¨ cada poema t¨¦ relaci¨® amb la tradici¨® i la hist¨°ria col¡¤lectiva de cada llengua. En el cas d¡¯Amor en vilo i d¡¯Interludio azul, per exemple, hi havia raons personals, perqu¨¨ vaig reprendre la relaci¨® amb alg¨² a qui vaig con¨¨ixer en castell¨¤. Per¨° en el cas d¡¯aquest nou llibre el tema ¨¦s la tradici¨® po¨¨tica de la llengua catalana.

P. De la qual ja en forma part. Qu¨¨ ha canviat des dels seus inicis als 18 anys?

R. La meva po¨¨tica no ha canviat gaire. Per mi el poema ¨¦s una entitat sonora feta de ritmes i imatges que poden funcionar pl¨¤sticament, sonorament o totes dues coses. En el cas del castell¨¤ he pogut fer gongorisme, la difer¨¨ncia ¨¦s que en catal¨¤ no hi ha establerta una base en la societat lectora que pugui permetre fer aix¨° i prou; jo ho puc fer amb Ausi¨¤s March o amb J. V. Foix, per¨° no amb Francesc Fontanella per molt que m¡¯agradi.

P. I de la tradici¨® actual quin corrent o quins autors li interessen?

R. Josep Pedrals, l¡¯autor del pr¨°leg, ¨¦s dels poetes actuals el que sento m¨¦s a prop. Vaig comen?ar a llegir-lo amb El furgatori, per¨° no sabia que s¨®c l¡¯¨²nic poeta catal¨¤ que cita en cada llibre que escriu. En tot cas, no m¡¯agrada parlar d¡¯altres col¡¤legues ni dels meus coetanis estrictes, no em sembla elegant. Pedrals ¨¦s una excepci¨® per traject¨°ria i per afinitats, ell tamb¨¦ ¨¦s un fan d¡¯Armand Obiols, un poeta ben poc llegit i, en canvi, la seva Oda a Catalunya ¨¦s dels millors poemes que s¡¯han escrit mai en catal¨¤.

P. Insisteix que la poesia no ha d¡¯estar lligada a l¡¯actualitat. Tampoc en el moment social que estem vivim?

R. Jo ja ho feia als anys seixanta, per¨° crec que la poesia no pot competir amb la informaci¨®. Al meu ¨²ltim llibre en castell¨¤, Alma Venus, parlava d¡¯assumptes d¡¯actualitat. Aqu¨ª no tant, per¨° els tres versos que glossen Armand Obiols (¡°Tants homes morts per l¡¯or d¡¯una senyera/ per una llum ap¨°crifa potser,/ afusellats als claus de l¡¯estelada¡±) es poden interpretar en clau de la Catalunya actual o sobre qualsevol Catalunya passada o futura.

P. Sobre la Catalunya passada, ha recordat els 18 anys d¡¯independ¨¨ncia al XVII. Quin balan? en fa?

R. Aix¨° ¨¦s un misteri: ?com ¨¦s que ning¨² parla de l¡¯¨²nic antecedent real d¡¯independ¨¨ncia de Catalunya? Jo l¡¯¨²nic que s¨¦ ¨¦s que el gener del 1641 Pau Claris va voler proclamar la Rep¨²blica catalana i es va nomenar Llu¨ªs XIII comte de Barcelona. Sobre la vida quotidiana en aquell per¨ªode no se sap gaireb¨¦ res, per¨° ¨¦s molt curi¨®s que ning¨² no parli mai d¡¯aquest episodi, tret de Jordi Carbonell, que ja li toca.

P. I sobre la Catalunya futura, ja sap qu¨¨ far¨¤ el 9 de novembre del 2014?

R. Encara no he trobat ning¨², m¨¦s enll¨¤ dels pol¨ªtics professionals, que cregui que aquell dia se celebrar¨¤ un refer¨¨ndum en els termes anunciats.

P. Per¨° si s¡¯arrib¨¦s a fer?

R. No es produir¨¤ aquest tipus de votaci¨®, i si es produ¨ªs, la pregunta ¨¦s tan complexa que el resultat no seria gens significatiu ni en un sentit ni en un altre, ¨¦s massa complicat i segurament est¨¤ pensat perqu¨¨ aix¨ª sigui.

P. Al llibre ha incl¨°s el poema que va dir a la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007. All¨° de la visibilitat de la cultura catalana va ser un miratge?

R. Ara la situaci¨® no crec que sigui ni id¨¨ntica ni antag¨°nica. Per mi, la literatura catalana comen?a amb Ramon Llull, i passen moltes coses fins ara. Per¨° hi ha una tria fonamental que cal fer: o es defensa la llengua catalana per la seva utilitzaci¨® extensa, o es defensa, independentment del seu ¨²s, pel prestigi. En l¡¯¨¨poca de Josep Carner, Foix o Carles Riba, es triava el cam¨ª del prestigi; ¨¦s clar que, en l¡¯¨¨poca d¡¯aquests poetes, la carta de l¡¯¨²s extens ja la tenien assegurada, per aix¨° triaven l¡¯altre cam¨ª. Despr¨¦s s¡¯ha preferit triar el cam¨ª de la utilitzaci¨® extensa, amb excepcions com el centenari d¡¯Espriu, una mostra de prestigi.

P. Com a nov¨ªsimo i com a lector, quina valoraci¨® fa del llegat de Josep Maria Castellet?

R. Crec que la part m¨¦s valuosa de la seva feina s¨®n els ¨²ltims llibres que public¨¤ en vida: Dietari de 1973, Seductors, il¡¤lustrats i visionaris i l¡¯¨²ltima edici¨® de les Mem¨°ries confidencials d¡¯un editor. Aquest ¨¦s per mi el seu gran llegat hum¨¤. Com a pont entre el catal¨¤ i el castell¨¤ ha estat important, per¨° no el primer ni l¡¯¨²nic. Jo n¡¯he conegut dos m¨¦s, molt diferents: el pare Batllori i Mart¨ª de Riquer.

P. El seu nou llibre ser¨¤ en itali¨¤?

R. El tinc acabat, ¨¦s un poemari que es diu Per riguardo, per¨° m¨¦s tard tamb¨¦ en vindr¨¤ un en castell¨¤ i un altre en catal¨¤.

P. Tot poesia?

R. Ara ja nom¨¦s escric prosa quan me la demanen.

?