Treball d¡¯orfebreria fina

De poesia en parlem, sobretot, a cop d¡¯aniversari ¡ªara mateix: mort l¡¯Any Espriu, visca l¡¯Any Vinyoli¡ª, i tamb¨¦ hi ha la lliga professional dels concursos literaris, que permet als autors breus fer aparicions medi¨¤tiques. Amb Pere Gimferrer (Barcelona, 1945) passa una altra cosa: ¨¦s l¡¯¨²nic, o gaireb¨¦, que fa que l¡¯aparici¨® d¡¯un llibre seu de poesia sigui tot un esdeveniment. Podem objectar que, m¨¦s que de l¡¯obra en q¨¹esti¨®, aix¨° ¨¦s m¨¨rit del personatge, ja que porta anys fent d¡¯acad¨¨mic i assagista, i les seves opinions tenen el punt just de provocaci¨® que facilita titulars. Per¨° sempre aconsegueix que el focus gran se centri en la poesia.

Gimferrer, tant en catal¨¤ com en castell¨¤, sembla dotar els seus llibres de l¡¯aura amb qu¨¨ contemplem els cl¨¤ssics, i construeix cada poema amb una precisi¨® verbal, hereva de la tradici¨® barroca i modernista, que sembla garantir-ne la perman¨¨ncia. Ara b¨¦, les seves creacions s¨®n com una desfilada d¡¯alta costura, on tothom sol dir que els vestits fan molt de goig per¨° que no es veuria amb cor de posar-se¡¯ls.

La mena de poesia que practica ens sedueix i ens complau, per¨° ens quedem sense entendre gaire res del que explica. Certament hi ha l¡¯esperan?a, o la suposici¨®, que un esfor? suplementari en cerca de les refer¨¨ncies expl¨ªcites a llocs i moments, a poetes i pintors, a obres teatrals i cinematogr¨¤fiques ¡ªi n¡¯hi ha de bastant remotes¡ª, faci llum per trobar el sentit ¨²ltim de cada poema, per¨° aviat veiem que no s¨®n indicacions del cam¨ª a seguir sin¨® m¨¦s aviat invitacions a perdre¡¯s per rutes secund¨¤ries.

En El perqu¨¨ de la poesia, article del Segon dietari 1980-1982, explica de quina manera, en la mem¨°ria del lector, es conserven alguns poemes ¡°o, simplement, la impressi¨® ¡ªt¨¨nue, inesborrable¡ª del record de la lectura¡± i que ¨¦s aqu¨ª ¡°on ens caldr¨¤ pouar el perqu¨¨ del poema¡±. El poema gimferreri¨¤ ¡ªens veiem abocats a concloure¡ª aspira a causar una il¡¤luminaci¨® sobtada, un impacte emocional que perduri; no hem de buscar-hi un argument com si fos un relat, sin¨® un conjunt harm¨°nic d¡¯impressions com si fos un quadre.

Un labori¨®s treball exeg¨¨tic podria rastrejar fins a l¡¯origen aquestes refer¨¨ncies, per¨° sempre queda el dubte si s¨®n contingents o necess¨¤ries, sobretot als qui pensen que una decoraci¨® rica no fa necess¨¤riament l¡¯estan?a m¨¦s confortable. Gimferrer, aix¨° ¨¦s obvi, ¨¦s dels que pensen que s¨ª, i en conseq¨¹¨¨ncia procedeix per acumulaci¨® d¡¯imatges. En cada un dels deu poemes, que tenen entre una trentena i una vuitantena de versos, encara que aparentment narratius, no hi ha gaires verbs d¡¯acci¨®; hi parla alg¨², el m¨¦s sovint en primera persona del plural, sobre uns ¡°nosaltres¡± que s¨®n aix¨° o no han sigut all¨° i que assisteixen a un devessall de situacions inconcebibles, on tant poden apar¨¨ixer ¡°el c¨¤ntir d¡¯or de les tenebres closes¡± com ¡°la cloratita de les Brigades Roges en la nit de Siena¡±.

Contrastant amb el continu efecte sorpresa d¡¯aquestes imatges, el discurs apareix perfectament travat, sint¨¤cticament impecable, expressat en uns versos m¨¨tricament perfectes, la gran majoria decas¨ªl¡¤labs, cosa que d¡¯entrada el situa en la divisi¨® d¡¯honor de la poesia catalana. Com tamb¨¦ ho est¨¤ en la de l¡¯espanyola, si b¨¦ en aquesta apareix com un pertina? postavantguardista que recolza en una tradici¨® on l¡¯exuber¨¤ncia barroca ¨¦s una tend¨¨ncia secular, mentre que en catal¨¤, fent si fa no fa el mateix, ¨¦s com un ep¨ªgon de J. V. Foix que s¡¯esfor?a a evitar la claredat i la placidesa que la poesia dels nou-cents perseguia.

I, dit sigui de passada, els canvis d¡¯una llengua a l¡¯altra a l¡¯hora de publicar ¡ªgrosso modo: anys seixanta en espanyol, anys setanta en catal¨¤, despr¨¦s de nou en espanyol, breu retorn al catal¨¤, i, despr¨¦s de quatre poemaris en espanyol des del 2006, aquest que ens ocupa, que probablement ser¨¤ considerat un dels millors¡ª ja no s¨®n not¨ªcia sin¨® una constant; a falta de proves en contrari, no cal atribuir-los als vaivens pol¨ªtics sin¨® ¨²nicament al criteri del creador.

Gimferrer sempre alimenta l¡¯expectaci¨® sobre els seus poemes introduint-hi alguna refer¨¨ncia identificable a l¡¯actualitat, com en el poema Fisterra, que al¡¤ludeix al naufragi d¡¯un petrolier a la costa gallega. Tamb¨¦ ha afirmat que la tradici¨® ling¨¹¨ªstica catalana ¨¦s el tema central de tot el llibre, i especialment del poema que li d¨®na t¨ªtol. Qui intenti trobar-hi alguna consigna clara, en un sentit o en el contrari, quedar¨¤ decebut. La lli?¨® de Gimferrer ¨¦s m¨¦s aviat l¡¯exploraci¨®, freda com un treball d¡¯orfebreria, dels recursos de la llengua; la ll¨¤stima ¨¦s que, notorietat a part, l¡¯afecte del lector per aquest treball resti g¨¨lid.

?