Estesa en la matinada

Jordi Ballester tamb¨¦ cantava; poc, s¨ª, per¨° cantava. Fins i tot posava m¨²sica a poemes. De Nicol¨¢s Guill¨¦n, des dels poemes que ens excitaven la lluita: "?Ay, pobre do?a Mar¨ªa, / ella que no sabe nada! / Su hijo, el de la piel manchada, / a sueldo en la polic¨ªa. (...) Se?ora tan respetada, / la pobre do?a Mar¨ªa, / con un hijo polic¨ªa, / y ella que no sabe nada." O: "Jos¨¦ Ram¨®n Cantaliso, / ?canta liso!, canta liso, / Jos¨¦ Ram¨®n. / Duro espinazo insumiso: / por eso es que canta liso / Jos¨¦ Ram¨®n"; fins la l¨ªrica senzilla: "Tendida en la madrugada, / la firme guitarra espera: / Voz de profunda madera desesperada." O de Pablo Neruda: " Te recuerdo como eras en el ¨²ltimo oto?o. / Eras la boina gris y el coraz¨®n en calma...".

I els batxillers adolescents respir¨¤vem la trobada m¨¦s homologadament esquerrana del Neruda per a que no ens pillara un mal gest dels "universitaris" -futurs agents de la pol¨ªtica actual- llegint un injustament denostat B¨¦cquer. Respir¨¤vem i somni¨¤vem: "Apegada a mis brazos como una enredadera...". Paraules d'amor senzilles i tendres. Ten¨ªem quinze anys.

Jordi pintava desinteressadament, actitud que va mantindre tota la vida. ?s a dir, no ho feia per inter¨¦s. Aix¨ª va regalar la portada de la primera revista de l'Institut, aleshores nom¨¦s "de xiques", San Vicent Ferrer que s'anomenava El Gallo. Un collage preci¨®s, potser her¨¨ncia dels Renau, potser premonitori de portades de discos posteriors.

Com unia aquest desinter¨¦s amb la seua passi¨®? No ho sabrem mai. Una conversa amb ell era una cavalcada que podia comen?ar en la descripci¨® atrevida d'una forma (un vas, un objecte de cer¨¤mica, un tra? en la tela) i acabar en una cagada rotunda, contundent i general contra una forma de fer pol¨ªtica.

Amb el sistema de projecci¨® que feien servir tant l'Equip Realitat com l'Equip Cr¨°nica, va pintar un quadre d'Els 4 Z a partir d'una fotografia de Jarque, seria l'any 1969, que va pegar a una pe?a d'aglomerat de fusta (art, i desinter¨¦s temerari). Passats els anys, es va guerxar. I van passar m¨¦s anys mentre Jordi se'l mirava i remorejava: "¨¦s que, la veritat, no s¨¦ com arreglar-ho". Em consta que poc abans de morir encara manifestava aquesta preocupaci¨®. Perqu¨¨ cal dir que era un amic fidel, honest. La puresa de certes persones ha estat a punt de condemnar-les a l'anonimat. Afortunadament, vam gaudir d'una exposici¨® de Jordi que desentelava una obra pr¨¤cticament in¨¦dita per causa de les seues conviccions en mat¨¨ria d'art i, sobretot, de mercat.

Una altra mort, pr¨¤cticament el mateix dia, la de Montse Anfr¨²ns, s'endugu¨¦ una artista que, si m¨¦s no, mai es va acovardar davant de qualsevol projecte, per molt ins¨®lit que semblara. I una de les poques veus que sabia recitar poemes. I m¨¦s, car darrerament la mort ens arrabassa persones discretes per¨° fonamentals del nostre pa¨ªs.

Jordi: estesa en la matinada, la ferma guitarra sempre t'espera amb la seua veu de profunda fusta desesperada.