El dret al paisatge

La bombolla urban¨ªstica fa anys que va esclafir i els tribunals van tombant alguns PAI insostenibles, per¨° continuen plantejant-se projectes que insisteixen en un model econ¨°mic i territorial que els experts donen per acabat definitivament. Dos exemples d¡¯aquesta insist¨¨ncia els trobem en la intenci¨® de l¡¯ajuntament valenci¨¤ de Gandia d¡¯urbanitzar la platja verge de l¡¯Auir, i en el projecte de construcci¨® d¡¯un macrohotel a la platja d¡¯Es Trenc, a Mallorca.

A banda dels valors mediambientals d¡¯un lloc concret, reconeguts en diverses normatives europees, estatals i auton¨°miques, n¡¯hi ha d¡¯altres com el sentimental o emocional, el de l¡¯equilibri i la identitat que tenen els habitants d¡¯un territori, i d¡¯altres valors igualment abstractes com la bellesa i el benestar, de qu¨¨ poden gaudir tamb¨¦ els forasters. Parlem del valor del paisatge, un dels fonaments de la ind¨²stria tur¨ªstica, all¨° que ens porta a rec¨®rrer centenars o milers de quil¨°metres per gaudir d¡¯una platja verge, d¡¯un bosc, de rius i llacs o de pobles que transmeten harmonia en visitar-los. El paisatge ¨¦s el que defensen, per exemple, els que s¡¯oposen a les prospeccions petrol¨ªferes als voltants de l¡¯illa d¡¯Eivissa.

Es pot, per¨°, parlar d¡¯un dret al paisatge en termes legals? ¡°S¨ª¡±, respon taxativament Joan Nogu¨¦, catedr¨¤tic de Geografia en la Universitat de Girona, director de l¡¯Observatori del Paisatge de Catalunya i un dels referents internacionals en aquesta mat¨¨ria. ¡°El paisatge ¨¦s un element fonamental de la qualitat de vida de les persones¡±, afirma. ¡°En tenim dret, de la mateixa manera que tenim dret a respirar un aire no contaminat; un dret reconegut, entre altres, pel Conveni Europeu del Paisatge, del Consell d'Europa¡±. ¡°No ¨¦s casualitat¡±, adverteix, ¡°que un organisme centrat especialment en els drets humans hagi promogut l¡¯esmentat conveni internacional¡±.

Aquest conveni va ser ratificat per Espanya el 2008. Per¨°, ¡°qu¨¨ ha fet l¡¯Estat espanyol al llarg d¡¯aquests anys per posar-lo en pr¨¤ctica?¡±, es pregunta Nogu¨¦. ¡°Ja ¨¦s hora que algun partit pol¨ªtic faci aquesta pregunta al Congr¨¦s dels Diputats!¡±, exclama. Per l¡¯autor de llibres de cap?alera com ara Paisatge, territori i societat civil, ¡°part d¡¯all¨° que denominem ¡®conflictes territorials¡¯ s¨®n originats per l¡¯amena?a de p¨¨rdua de la identitat territorial expressada a trav¨¦s d¡¯un paisatge¡±. ¡°S¨®n, en definitiva, conflictes de paisatge, sigui urb¨¤, rural o natural¡±.

Tamb¨¦ reconeix els fonaments legals del dret al paisatge Juan Miguel Rafet Soriano, professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de la UNED i estudi¨®s dels moviments socials de defensa del territori. ¡°A partir de la Transici¨® hem avan?at pel que fa a la consecuci¨® de drets lligats al paisatge, resumits al voltant del dret d¡¯acc¨¦s a la informaci¨®, a participar en la presa de decisions i a accedir a la just¨ªcia¡±. A aquest corpus legislatiu sobre territori i societat ¡°s¡¯han de sumar els informes urban¨ªstics dels ponents parlamentaris europeus Fourtou, l¡¯any 2005, i Auken, l¡¯any 2008, que foren una advert¨¨ncia seriosa a la vulneraci¨® dels drets dels ciutadans¡±, explica Rafet.

Per¨°, una cosa ¨¦s la llei i l¡¯altra el compliment. La Llei valenciana d¡¯Ordenaci¨® del Territori i Protecci¨® del Paisatge del 2004, que va ser considerada pionera a l¡¯Estat espanyol, parla clarament en el pre¨¤mbul de la necessitat d¡¯allunyar-se de la macroplanificaci¨® dels anys 80 i d¡¯adoptar estrat¨¨gies territorials comptant amb la participaci¨® ciutadana. A m¨¦s, considera el paisatge ¡°un patrimoni com¨² dels drets dels ciutadans i element fonamental de la seua qualitat de vida¡±, subordina qualsevol creixement urb¨¤ a la protecci¨® del paisatge, que esdev¨¦ un dels elements condicionadors en els informes ambientals, i desplega una bateria d¡¯eines de treball i participaci¨® ciutadana en el proc¨¦s de desenvolupament del territori.

Aquest dret al paisatge reconegut, a m¨¦s dels valors mediambientals del paratge, ¨¦s el que reivindica la plataforma Salvem l¡¯Auir, formada per una quarantena de col¡¤lectius de la comarca de la Safor i que es prepara per encetar una batalla jur¨ªdica en contra dels intents urbanitzadors del govern local, encap?alat per Arturo Torr¨® (PP). Aquesta platja verge de Gandia ¨¦s, com tot el litoral, de propietat estatal, per¨° els terrenys que l¡¯envolten, m¨¦s d¡¯un mili¨® i mig de metres quadrats, s¨®n de propietat privada i estan qualificats en el pla general d¡¯ordenaci¨® urbana com a urbanitzables de baixa densitat. La majoria de les parcel¡¤les pertanyen a una gran empresa, Rusticas S.A.

Les propostes d¡¯urbanitzaci¨®, fins ara sense ¨¨xit, es remunten als anys 70 del segle passat, per¨° amb l¡¯arribada del Partit Popular al govern local el 2011, comencen a materialitzar-se: l¡¯alcalde va convocar a la fi del 2013 un concurs d¡¯idees. Els 11 projectes presentats a concurs encara s¡¯estudien i, segons Torr¨®, seran exposats al p¨²blic perqu¨¨ els ciutadans n¡¯elegisquen el millor en un proc¨¦s de votaci¨® que encara no ha estat explicat i que no conven? Salvem l¡¯Auir. ¡°La nostra estrat¨¨gia¡±, explica Xavier R¨°denas, bi¨°leg i un dels portaveus de la plataforma, ¡°passa per informar la poblaci¨® del que passa, demostrar-ne la il¡¤legalitat en molts aspectes i denunciar la falta de processos de participaci¨® social¡±, a m¨¦s de ¡°transmetre una visi¨® comarcal del conflicte, mantenir la mobilitzaci¨® social i convocar un refer¨¨ndum¡±. De moment, la plataforma ja t¨¦ vora 14.000 adhesions en una campanya de firmes en change.org.

No cal esmentar el medi¨¤tic efecte Gamonal, perqu¨¨ al nostre territori ¡°al llarg de les darreres d¨¨cades¡±, recorda Rafet, ¡°han sorgit mobilitzacions ciutadanes que mitjan?ant la protesta i una activitat contenciosa han lluitat contra la implantaci¨® de projectes promoguts directament per les administracions p¨²bliques i, de manera m¨¦s encoberta, per lobbies de naturalesa econ¨°mica¡±. La ciutadania va salvar el Saler, a Val¨¨ncia i, m¨¦s a prop en el temps, la ciutadania va paralitzar a Parcent (la Marina Alta) tres plans urban¨ªstics que suposaven l¡¯ocupaci¨® de dos milions de metres quadrats a la serra del Carrascar. ¡°L¡¯anomenada Doctrina Parcent¡±, explica Rafet, ¡°sorgida de la sent¨¨ncia del Tribunal Superior de Just¨ªcia de la Comunitat Valenciana de l¡¯11 de novembre de 2006, ¨¦s, sens dubte, un fet sense precedents en la hist¨°ria de l¡¯urbanisme valenci¨¤¡±. Justament, la setmana que ve es presenta a D¨¦nia un monogr¨¤fic de la revista Aguaits sobre conflictes territorials i mobilitzacions ciutadanes a la Marina Alta, en qu¨¨ s¡¯explica el cas de Parcent, entre altres.

A l¡¯Auir, a Gandia, el dret dels propietaris a edificar s¡¯enfronta al dret dels ve?ns al paisatge. Es pot impedir als amos obtenir beneficis econ¨°mics dels seus terrenys? Per¨°, d¡¯altra banda, quin preu t¨¦ poder gaudir d¡¯una platja amb un fons ¨²nic de dunes, joncs, hortes i muntanyes?