Un reportatge a ¡®La Jirafa¡¯

Fa 50 anys, Els altres catalans de Francesc Candel va ser una fita editorial i sociol¨°gica. L¡¯editor Max Canher volia titular-lo Nosaltres els immigrats, a la fusteriana manera amb qu¨¨ havia nascut Edicions 62. Per¨° Candel va exigir que se li respect¨¦s, tradu?t, el t¨ªtol Los otros catalanes que ja havia posat el 1958 a un reportatge d¡¯un n¨²mero extraordinari de La Jirafa, revista cultural de Rafael Borr¨¤s amb una portada de Guinovart, Homenaje a Catalu?a, donada per V¨ªctor Alba. El cr¨ªtic de Solidaridad Nacional Enrique Fafi¨¢n va destrossar el text de Candel. Per¨° Mart¨ª Farreras i Josep Maria Espin¨¤s van felicitar-lo per un reportatge que, sis anys despr¨¦s, creixeria fins a llibre m¨ªtic. Aix¨ª ho recordava l¡¯autor i ho recull la introducci¨® de l¡¯antologia Candel i Barcelona. La ciutat dels altres catalans (1958-1964), que els periodistes Eugeni Madue?o i N¨¦stor Bogajo han editat curosament per a l¡¯Ajuntament de Barcelona.

El 1964, l¡¯¨¨xit d¡¯Els altres catalans va sorprendre Edicions 62. Aviat es va esgotar la tirada de 1.500 exemplars i va caldre recompondre les planxes d¡¯un llibre que no es pensava reimprimir i que, finalment, tindria 18 edicions ¡ªinclosa la versi¨® original, editada el 2008 (i el 2013 en butxaca), amb els fragments no especialment significatius mutilats per la censura¡ª i tres seq¨¹eles: Encara m¨¦s sobre els altres catalans (1973), Els altres catalans vint anys despr¨¦s (1985) i Els altres catalans del segle XXI (2001, amb Josep Maria Cuenca).

Sempre se celebra d¡¯Els altres catalans que va posar nom i va explicar el fenomen de la immigraci¨® a Catalunya. Candel va fixar-hi un terreny de joc per a la conviv¨¨ncia en el catalanisme com¨² a l¡¯obrerisme del PSUC, a l¡¯esquerra socialista de Joan Revent¨®s (que va contribuir a l¡¯obra amb 12.000 pessetes) i al catalanisme burg¨¨s i democratacristi¨¤ de Jordi Pujol (que va donar estudis i dades per al llibre). L¡¯obra de Candel ¨¦s la m¨¦s genu?na expressi¨® d¡¯aquella c¨¨lebre sent¨¨ncia, tan pujolista com comunista, encara avui de ben vigent actualitat: ¡°?s catal¨¤ qui viu i treballa a Catalunya¡±. Com actual ¨¦s aquest apunt manuscrit de Candel, en castell¨¤ i amb tinta blava, en un quadern de preparaci¨® de l¡¯obra: ¡°En una lucha entre valones y flamencos, Barcelona ser¨ªa una Bruselas¡±.

Per fidelitat a un autor humil, cal recordar que Candel va escriure als cap¨ªtols finals d¡¯Els altres catalans que no era ¡°un estudi cient¨ªfic, rigor¨®s ni matem¨¤tic sobre la immigraci¨®¡±. Qu¨¨ era, doncs? ¡°Senzillament, d¡¯una manera molt d¡¯estar per casa i tal com rajaven (estil reportatge) una s¨¨rie d¡¯observacions fetes entorn d¡¯una classe i d¡¯un ambient que en tots els aspectes ¨¦s el nostre¡±. De qui? Li ho va precisar, l¡¯estiu de 1964, a Josep Maria Huertas Claver¨ªa en una entrevista a la revista Signo: Els altres catalans s¨®n ¡°ante todo, una defensa a ultranza del inmigrante pobre, inmerso en el proletariado¡±.

Candel apostava pel catalanisme, s¨ª. Per¨° no s¡¯estava de dir a Huertas Claver¨ªa que els catalans ¡°generalmente se creen superiores¡±. I li citava aquest intencionat acudit: ¡°Ser¨ªa un gran negocio comprar un catal¨¢n por lo que vale y venderlo por lo que se cree ¨¦l que vale¡±. D¡¯aix¨° en fa 50 anys.