L¡¯altre Paco Candel
L¡¯autor d¡¯¡®Els altres catalans¡¯ inici¨¤ el 1944 un dietari encara in¨¨dit. ¡®Quadern¡¯ en fa la primera lectura
El maig de 2011 vaig tenir l¡¯oportunitat de con¨¨ixer Maria Candel, filla de l¡¯escriptor i marmessora, amb el seu germ¨¤, del llegat literari del seu pare. Va venir a la Unitat d¡¯Estudis Biogr¨¤fics per dir-me que entre els molts papers trobats hi havia un diari mantingut ¡ªamb interrupcions (d¡¯anys en alguna ocasi¨®)¡ª, des de gener de 1944 fins poc abans de morir, el novembre de 2007. En dies successius la Maria va portar els primers quaderns, fins a 1977, quedant per a una futura etapa la resta de volums, a hores d¡¯ara encara pendents de lectura i transcripci¨®. S¨®n 15 llibretes, la majoria d¡¯espiral, escrites amb lletra menuda, clara i ajustada, que inclouen retalls de premsa, dibuixos senzills, anotacions sobre el preu de les coses, acudits pol¨ªtics, relats de viatges, preocupacions liter¨¤ries i, sobretot, el meravell¨®s lliscament del viure d¡¯un home ¨ªntegre en lluita contra el franquisme, contra les desigualtats socials i contra la mis¨¨ria i la ignor¨¤ncia dels pobres.
La hist¨°ria d¡¯Espanya, de Catalunya, amb tots els seus conflictes culturals i morals, viscuda i sentida des d¡¯un rac¨® pobre i promiscu de Barcelona, discorre per les p¨¤gines d¡¯aquest diari en un estil que, per la seva veritat, no podria deixar ning¨² indiferent, cas de llegir-lo. ?De quants diaris d¡¯aquella ¨¨poca es disposen escrits amb el coratge i la bonhomia amb qu¨¨ ho fa Candel? Gaireb¨¦ cap, excepte, potser, el de Luis Felipe Vivanco. La seva preocupaci¨® per deixar un testimoni d¡¯ell mateix en relaci¨® amb el m¨®n que va viure i del qual se sentia profundament insatisfet ¨¦s m¨¦s que encomiable. ?s per aix¨° que el diari cavalca, indec¨ªs, entre el pensament d¡¯una lectura p¨°stuma i el desig de preservar la intimitat de les notes.
La primera anotaci¨®, als 18 anys, ¨¦s per escriure que la seva mare ha mort. Sembla no donar cr¨¨dit a l¡¯experi¨¨ncia d¡¯haver-la perdut bruscament, despr¨¦s de tan sols cinc dies de malaltia, i el diari li serveix d¡¯alleujament, per¨° tamb¨¦ per fixar els fets amb el m¨¤xim detall, una constant d¡¯escriptura a partir d¡¯aleshores. Tot el que no s¡¯escriu s¡¯oblida, i ¨¦s evident que Candel no vol oblidar com han passat les coses, els fets. El diari fa un salt de mesos. Una petita anotaci¨® al marge diu: ¡°Arranqu¨¦ p¨¢ginas. Hoy me arrepiento de ello¡± (9/10/1964).
En aquella ¨¨poca el futur escriptor, ¨¤vid per trobar-se amb el seu dest¨ª, vivia a les Cases Barates, a la muntanya de Montju?c, complia el servei militar a la caserna de Num¨¤ncia, era creient i sagrist¨¤ de la parr¨°quia i resava perqu¨¨ la seva germana, malalta de tuberculosi, es restabl¨ªs. Per¨° l¡¯estimada germana no faria sin¨® empitjorar i a ell, a la infermeria de la caserna, li van diagnosticar el mateix mal despr¨¦s de setmanes de tos i febre. Quan el pare va a visitar-lo a l¡¯Hospital Militar i el veu, malalt i desmillorat, s¡¯ensorra. La seva filla acaba de morir i ¨¦s possible que tamb¨¦ perdi el Paco. Les anotacions s¨®n ombr¨ªvoles, la pressi¨® moral exercida sobre la joventut d¡¯aleshores arriba a l¡¯extrem d¡¯haver de sol¡¤licitar perm¨ªs al capell¨¤ castrense per poder llegir una novel¡¤la tan benintencionada com El metal de los muertos, de Concha Espina. El seu estat de salut no millora: ¡°Esta vida tan dura y dif¨ªcil me crispa los nervios. ?Si al menos fuesen sacrificios dirigidos a cierto ideal, valdr¨ªa la pena hacerlos! Pero pensar que a costa nuestra viven esos granujas, chulos, sinverg¨¹enzas de militares, esos par¨¢sitos de la humanidad¡± (7/10/1946).
En tot cas, el dest¨ª de Candel estira del seu cos malalt. L¡¯escriptura del diari s¡¯allunya de la foscor i el dramatisme del primer quadern per esdevenir una pe?a imprescindible de la seva recerca personal: ¡°Pertenezco a una generaci¨®n fracasada, de los que aspiran a algo y van a quedarse a mitad de camino. El tiempo m¨¢s precioso lo he perdido ya [t¨¦ 23 anys]. La mili y la enfermedad me robaron parte de este precioso tiempo y los falsos conceptos de mis educadores me han quitado el resto¡±. A Candel li sembla que ja ¨¦s tard per aprendre un ofici, per¨° llavors, qu¨¨ podia fer amb la seva vida? On hi ha una possibilitat de cr¨¦ixer i desenvolupar-se com a ¨¦sser hum¨¤? L¡¯oportunitat l¡¯hi brindaria un home extraordinari en molts sentits, l¡¯editor Josep Jan¨¦s. Tots dos compartirien experi¨¨ncies del tot inesperades.
Es portaven 12 anys, i l¡¯editor el tractava de vost¨¨ i el solia anomenar ¡°jove¡± i no Paco. Per¨° aix¨° no importava en absolut. Per a Candel era el seu editor, l¡¯home que va fer possible que la seva vocaci¨® liter¨¤ria deix¨¦s de ser un somni ¨ªntim alimentat per un autodidacte. Jan¨¦s li publicaria la seva primera novel¡¤la, Hay una juventud que aguarda, i despr¨¦s la segona i decisiva en la seva traject¨°ria: Donde la ciudad cambia su nombre, escrita al llarg de quatre anys en qu¨¨ l¡¯autor va estar recollint les hist¨°ries del barri miserable on vivia.
Poques vegades un llibre ha creat tant d¡¯enrenou com aquell, si b¨¦ a penes s¡¯ha estudiat. Ara, qualsevol editor estaria encantat amb una situaci¨® similar, per¨° Jan¨¦s, i sobretot Candel, van quedar desbordats per la terrible reacci¨® sorgida al barri de l¡¯escriptor, a mesura que els ve?ns s¡¯anaven identificant amb els personatges del llibre i comprenien que les seves rareses, insufici¨¨ncies i intimitats havien passat al domini p¨²blic.
A les dues setmanes de publicar-se es comen?aren a formar rotllanes als carrers de les Cases Barates. S¡¯hi comentava l¡¯aparici¨® d¡¯un llibre ¡°molt estrany¡±. Candel havia regalat un exemplar a dos companys seus ¡ªun corredor de p¨¨l anomenat Enrique Mart¨ªnez, i Francisco Invern¨®n, m¨¦s conegut com Paquito el Bienhecho¡ª, als quals havia dedicat la novel¡¤la. Els dos amics el van visitar al cap de pocs dies amb una navalla a la butxaca i li van dir que ¡°all¨°¡± no podia quedar aix¨ª. Va comen?ar a c¨®rrer la veu que tot el barri sortia al llibre. Les primeres repres¨¤lies van anar contra l¡¯Enrique, al qual els ve?ns acusaven d¡¯haver contat les hist¨°ries ¡°al Candel¡±. Una nit, l¡¯Enrique i la seva fam¨ªlia eren al llit quan van sentir tot de veus i crits. La gent s¡¯havia concentrat davant la seva porta i van comen?ar a trucar. All¨¤ hi havia el Michurella, el Bota, el Gallardo, Tiara, Celles, Gata, Carrasco, el Perchas, Marcelino...
La primera a sortir va ser la seva dona, amb un nad¨® als bra?os. La van colpejar al cap i la dona va comen?ar a cridar, creient que la sang que veia era del nen. Va sortir l¡¯Enrique i els cops li van ploure com bales: 18 punts al cap i una cella partida. A Candel no li arribava la camisa al coll i va decidir demanar ajuda al seu editor. Es va presentar l¡¯endem¨¤ a l¡¯editorial d¡¯en Jan¨¦s a primera hora. I els dos homes van sortir a la recerca de Tom¨¢s Salvador ¡ªescriptor, per¨° tamb¨¦ inspector de policia¡ª perqu¨¨ els aconsell¨¦s. Per¨° abans va caldre fer el recorregut habitual pels bancs ¡ªlletres, venciments que asfixiaven l¡¯editor¡¡ª, per a desesperaci¨® de Candel, que temia per la seva fam¨ªlia. Tom¨¤s Salvador s¡¯ho va prendre de broma: ¡°Llevo escritos ocho libros y nunca he tenido tanta suerte. Esto es lo mejor que te pod¨ªa pasar, hombre. Eso es publicidad¡±.
La primera anotaci¨®, als 18 anys, ¨¦s per escriure que la seva mare ha mort. El diari li serveix d¡¯alleujament, per¨° tamb¨¦ per fixar els fets amb el m¨¤xim detall, una constant
Un cop acabades les gestions, es van dirigir tots a la comissaria de Casa Ant¨²nez amb el Peugeot de Jan¨¦s, condu?t pel xofer, Miguel Miguza. El comissari, que tamb¨¦ havia llegit el llibre, volia demanar refor?os a la Gu¨¤rdia Civil perqu¨¨ l¡¯ambient al barri no podia ser m¨¦s tens; tot i que, en el fons, pensava que aquell jove havia de rebre alguna mena de c¨¤stig ¡ªperqu¨¨ la policia tampoc sortia ben parada a la novel¡¤la. Entre tots van acordar que Jan¨¦s parlaria amb els ¡°personatges del llibre¡± per calmar els ¨¤nims. Tot just va tenir temps de prometre, entre d¡¯altres coses, una biblioteca per al barri, abans que hagu¨¦s d¡¯abandonar precipitadament el seu improvisat lloc d¡¯orador sobre una caixa de fusta.
Jan¨¦s va ser recollit per una furgoneta condu?da per Tom¨¢s Salvador, amb tot el ve?nat perseguint-los. A tot aix¨°, un empetitit Candel recorda als escrits que es trobava a la comissaria prop de la desesperaci¨®. No comptava sortir-ne amb vida. La fascinant perip¨¨cia d¡¯uns personatges a la recerca del seu autor (per donar-li el que mereixia) continuaria, i l¡¯optimista editor no desistiria en el seu paper d¡¯intermediari, proposant fins i tot un acte de conciliaci¨® amb els ve?ns que, novament, acab¨¤ malament. El governador civil va posar-hi el seu gra de sorra prohibint el llibre...
La hist¨°ria, recollida en el seu diari, li serviria despr¨¦s per escriure ?Dios, la que se arm¨®! (Marte, 1964). Aleshores tornarien les mateixes ang¨²nies: ¡°He tenido mucho miedo. Lo tengo a¨²n. Y mucho miedo a que volviera a repetirse el esc¨¢ndalo. He rehusado entrevistas en la radio y he esquivado el hueso todo lo que he podido¡± (7/1/1965). Fins al punt d¡¯una crisi amb relaci¨® a la literatura: ¡°Estos d¨ªas estoy en casa solo. Sigo muy preocupado con lo del libro. Desear¨ªa no tener que escribir m¨¢s. Solo vegetar. Vivir en un pueblo con poca gente y, sobre todo, no saber nada de nadie. No quiero escribir m¨¢s. Por lo menos esta noche y este diario de la mierda¡±.
Per¨° 1964 havia estat tamb¨¦ l¡¯any d¡¯Els altres catalans, un assaig fonamental, les repercussions del qual ocupen un gran espai en el seu diari, utilitzant una contrasenya (O.C.) per poder identificar les entrades m¨¦s endavant, en futurs llibres. En tot cas, l¡¯escriptura de Candel es polititza cada cop m¨¦s, a mesura que els compromisos professionals i la popularitat adquirida el posen en contacte amb grups i persones que el demanen, el conviden, li proposen signatures. L¡¯hostilitat profunda cap al r¨¨gim de Franco i a la figura fantasmal ¡ªopressiva i rid¨ªcula alhora¡ª del dictador es mant¨¦: ¡°Empiezo una nueva libreta de este diario que no dejar¨¦ de escribir hasta que la muerte u otra tr¨¢gica circunstancia me obligue a ello. La libreta es gruesa, la he comprado hoy. Al decir que es gruesa me refiero que hay tela para rato. A ver si cuando la acabe contin¨²a Franco en el poder, o no¡± (9/1/1966).
La Caputxinada marca un punt d¡¯inflexi¨® en el moviment antifranquista. ¡°Yo estuve por all¨ª cerca. Hab¨ªa mucha caballer¨ªa y jeeps frente al nuevo local de EDASA [sic], o como se llame esa escuela de los jesuitas donde se estudia la carrera de futuro jefe de empresa¡± (11/3/1966). Candel, que no arrib¨¤ a entrar-hi, veu com s¡¯enduen els detinguts ¡ªSalvador Espriu, malalt, surt embolicat amb una manta¡ª, i participa en les successives manifestacions de suport als presos. Cinc dies despr¨¦s els alliberen: ¡°Soltaron a todos los detenidos. En The Times apareci¨® la noticia T¨¤pies, prisionero de la Dictadura franquista. T¨¤pies y otros muchos, pero los otros eran calderilla para el peri¨®dico. De Madrid llamaron a la Jefatura de Barcelona, abroncando por tener a la vedette de la pintura abstracta detenido (¡). ¡®Se?or T¨¤pies, si quiere rompemos su declaraci¨®n. Usted no ha estado aqu¨ª¡¯, le dicen. T¨¤pies, a la altura de las circunstancias, se opuso rotundamente. ?Por qu¨¦ iban a romper su declaraci¨®n? ?Acaso no hab¨ªa estado en el convento de los Capuchinos como todos los dem¨¢s?¡±.
L¡¯atemptat de Carrero Blanco ¡ªel primer dia del proc¨¦s 1001 contra els dirigents de les Comissions Obreres¡ª, a Candel li sembla impossible i no d¨®na cr¨¨dit al que sent: ¡°Regreso a casa hacia la una. Al entrar el portero, un hombre mayor, muy tosco, me para misteriosamente y me dice: ¡®Se?or Candel, Madrid est¨¢ explotando hoy¡¯. Claro, le dije, que hoy con el proceso, Madrid debe andar muy revuelto. ¡®?Como que es una explosi¨®n!¡¯, me respondi¨®. Yo segu¨ªa en un tono ambiguo, pero ¨¦l insist¨ªa: ¡®?Han matado a Carrero Blanco!¡¯¡± (20/12/1973). S¡¯esperar¨¤ fins al migdia per escoltar les not¨ªcies i comprendre que el porter tenia ra¨®. Les raneres del r¨¨gim s¨®n llargues i minuciosament referenciades per Candel. Amb el mateix detall que les reflexions personals o familiars, recull la preocupaci¨® per la decad¨¨ncia f¨ªsica que tant el va trasbalsar amb el seu pare: ¡°Yo tengo conciencia de ser. Soy yo, pero el yo es solo un t¨¦rmino. Soy Francisco Candel, aunque esto sea m¨¢s invenci¨®n todav¨ªa. Pero, en fin, soy una conciencia pensante que est¨¢ en m¨ª y no en los otros, los dem¨¢s, mis semejantes. Al morir, esta fuerza consciente que me anima desaparecer¨¢ y esa habr¨¢ sido mi aportaci¨®n a la gran aventura de la vida¡± (4/6/1972).
Sobre la Caputxinada: ¡°Yo estuve por all¨ª cerca. Hab¨ªa mucha caballer¨ªa y jeeps¡±
Les refer¨¨ncies al perqu¨¨ escriu un diari amb tanta assidu?tat, per cansat que estigui, s¨®n freq¨¹ents, de vegades vinculades a sentiments ¨ªntims. El seu matrimoni passa per episodis de crisi: ¡°Esta noche he dormido aqu¨ª, en el estudio. Las cosas con Maruja andan muy borrascosas. Es curioso que de estas cuestiones apenas hablo en este diario, cuando aqu¨ª hay un portentoso estudio de un alma atormentada y, al mismo tiempo, la fortaleza de un car¨¢cter que exige la atenci¨®n de todos. Hay unos formidables apuntes novelescos. Pero, claro, tampoco cuento otras cosas. ?Para qu¨¦ escribo entonces yo este diario? Siempre quiero creer que para mi ayuda literaria y para poder rememorarla, en los finales de mi vida. Aunque en verdad s¨¦ que eso no lo har¨¦, pues la muerte, la dama negra que visit¨® a Proust, vendr¨¢ antes de que est¨¦ dispuesto¡±.
Candel ho escriu el mar? de 1975, quan est¨¤ a punt de fer 50 anys i la dictadura continua. Els llibres i les col¡¤laboracions de l¡¯escriptor es multipliquen i li provoquen una sensaci¨® de vertigen esgotadora. ¡°Todo el mundo dice que estamos en la recta final; que esto se acaba. Hay un odio sibilino hacia la polic¨ªa y la conciencia de que es vulnerable¡±. ¡°?Est¨¢ muerto Franco o est¨¢ vivo?¡±, es pregunta el 22 d¡¯octubre davant la not¨ªcia de la seva mort divulgada per la televisi¨® americana. Al llarg dels dies i les setmanes que segueixen, els comentaris i els rumors s¡¯acumulen fins que el 20 de novembre la seva anotaci¨® ocupa el fald¨® del quadern, en maj¨²scules: ¡°Franco ha muerto¡±.
La vida pol¨ªtica espanyola fa aleshores un gir radical. El diari no d¨®na l¡¯abast per recollir la intensitat dels esdeveniments que se succeeixen. Candel, per exemple, s¡¯ha acostumat a reflectir amb tot detall el que passa en les seves confer¨¨ncies i intervencions, per¨° passen moltes coses que el pertorben: ¡°No escribo a gusto. Ando desasosegado, nervioso, cansado, sin centrarme, queriendo estar en otra parte, escribir otras cosas, yo que s¨¦. Llegas al final de tu vida y ves que nada sirve de nada, que lo importante debe ser aquello que desconocemos y no buscamos. Yo solo quer¨ªa anotar que una enorme nube color gris plomo, con los bordes dorados y brillantes, est¨¢ tapando el sol¡± (22/3/1976). El llibre que no escriu a gust ¨¦s Hemos sido traicionados (Plaza & Jan¨¦s, 1982), on expressar¨¤ subtilment una certa sensaci¨® de derrota.
La deliciosa visita a Josep Pla, al mas de Llofriu, li proporciona un moment de respir. Quan el pintor i estudi¨®s plani¨¤ Josep Martinell ho va proposar a Pla, a petici¨® de Candel, l¡¯empordan¨¨s li pregunt¨¤: ¡°Aquell que ¨¦s un xarnego?¡±. En tot cas, va donar mostres que li semblava b¨¦. La visita va ser franca. Es van reunir al voltant de la gran xemeneia del mas, despr¨¦s de sopar. A la conversa, amb el caf¨¨ i el conyac, els dos homes es van recon¨¨ixer en una po¨¨tica del detall compartida, m¨¦s enll¨¤ dels comentaris de Pla contra l¡¯esquerra i el comunisme ¡ªCandel era simpatitzant del PSUC¡ª: ¡°Vost¨¨ ¨¦s un bon escriptor perqu¨¨ ¨¦s observador; els intel¡¤lectuals s¨®n una merda¡±.
L¡¯¨²ltima anotaci¨® de la llibreta que conclou l¡¯1 de gener de 1977 reflecteix el final d¡¯una hist¨°ria ¡ª¡°Lo que nunca llegaba, lleg¨®. Franco fue enterrado en esta libreta¡±¡ª, per¨° tamb¨¦ d¡¯una manera d¡¯entendre el diari. La llibertat ja no far¨¤ necess¨¤ria la constant vigil¨¤ncia dels fets que la dictadura no deia (ara es poden llegir als diaris); a canvi, el paisatge pol¨ªtic s¡¯ha tornat apassionant.
Anna Caball¨¦ ¨¦s professora i responsable de la Unitat d¡¯Estudis Biogr¨¤fics de la Universitat de Barcelona.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.