La l¨ªnia de la superf¨ªcie

No ¨¦s fins l¡¯¨²ltim tram de la novel¡¤la que se sap a qui pertany la veu en primera persona que narra minuciosament la hist¨°ria del Caf¨¨ Barcelona, a Amsterdam, i dels quatre personatges que hi estan vinculats ¡ªl¡¯Arjen, el fill de la propiet¨¤ria del bar, la Greetje, que despr¨¦s d¡¯enviudar ref¨¤ la seva vida amb la Roos, i la filla d¡¯aquesta, l¡¯Annabel.

S¨ª que se sap que la veu narradora mant¨¦ algun lligam amb la fam¨ªlia protagonista perqu¨¨ en el primer par¨¤graf ja explica que ¨¦s el dipositari de cinc fotografies que li ha lliurat l¡¯Annabel: s¨®n un motiu constant al llarg del relat amb la intenci¨® que adquireixin la categoria de s¨ªmbol moral perqu¨¨ les cinc figures que hi surten ¡°s¨®n la mena de persones que tothom qualificaria d¡¯herois o, com a m¨ªnim, d¡¯aquelles que es neguen a acceptar la derrota¡±.

A la primera de les imatges hi ha l¡¯home que atura els tancs la pla?a de Tiannamen; a la segona hi ha un altre home que s¡¯enfila dalt d¡¯un altre tanc en un carrer de Praga durant l¡¯ocupaci¨® sovi¨¨tica; a la tercera, un presoner d¡¯un camp de concentraci¨® desafia Himmler amb la mirada; a la seg¨¹ent el protagonista ¨¦s un partis¨¤ que al?a els bra?os quan est¨¤ a punt de ser executat pels nazis, i l¡¯¨²ltima ¨¦s d¡¯un monjo que s¡¯immola amb foc. S¨®n cinc maneres de representar l¡¯honor, la temeritat, la resist¨¨ncia, el crit a favor de la llibertat i l¡¯atreviment de morir per una causa en l¡¯era de la viol¨¨ncia de l¡¯Estat, i que, amb molt bona predisposici¨®, el narrador trasplanta a la conducta dels personatges de la novel¡¤la i a la seva trag¨¨dia familiar: una altra f¨®rmula per entendre-la, potser m¨¦s vera?, seria rec¨®rrer al t¨°pic de cherchez la femme.

No ¨¦s fins l¡¯¨²ltim tram de la novel¡¤la que se sap a qui pertany la veu que descriu com si fossin postals l¡¯estada d¡¯Annabel a Tail¨¤ndia o els seus viatges fluvials a trav¨¦s de Fran?a; que resumeix la informaci¨® period¨ªstica sobre la missi¨® dels cascos blaus holandesos a Srebrenica durant la guerra dels Balcans i els episodis vergonyosos que van protagonitzar, i en els quals va participar l¡¯Arjen ¡ªuna experi¨¨ncia particular que condiciona tot el desenrotllament de la novel¡¤la¡ª; que narra els esfor?os quotidians de la Greetje i la Roos per aconseguir que els men¨²s del bar-restaurant siguin excelsos, sobretot les paelles, perqu¨¨ el marit difunt, que era de Barcelona, les va instaurar com a plat estrella: l¡¯ombra del director de cinema turc-alemany Fatih Akin i Soul kitchen sempre ¨¦s tediosa. Potser no se sap gaire cosa de cap on s¡¯encamina la novel¡¤la, per¨° el lector coneix detalladament com s¨®n els plats que es cuinen al Caf¨¨ Barcelona, l¡¯amor que el narrador sent cap a Amsterdam ¡ª¡°Amsterdam em sembla preciosa, d¡¯una bellesa quasi insondable, perceptible nom¨¦s si deixes que la pluja et caigui al damunt com si no res mentre camines i admires els colors sospirats pels canals, la fesomia arrogant dels edificis i la humilitat dels n¨²vols impert¨¨rrits¡±¡ª, la m¨²sica que escolta i tots els altres entusiasmes sociol¨°gics imaginables que fan del text un esmerat exercici de guia tur¨ªstica.

No se sap fins l¡¯¨²ltim tram de la novel¡¤la qui ¨¦s el narrador de Caf¨¨ Barcelona ¡ªcinquena novel¡¤la de Joan Carreras (Barcelona, 1962) i flamant premi Ciutat de Barcelona de literatura en catal¨¤¡ª, per¨° quan es descobreix pot ser que el lector ja no s¡¯interessi gaire per esbrinar-ho perqu¨¨ li pesa massa el record de totes les p¨¤gines que li ha calgut llegir per arribar fins aquest punt: ¨¦s el risc que es corre quan s¡¯opta per escriure una novel¡¤la de la forma m¨¦s f¨¤cil i es prescindeix de la imaginaci¨® verbal i el pensament literari.

Cal dir que la prosa de Carreras no trontolla en cap moment, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que l¡¯¨²nica virtut que t¨¦ ¨¦s que no va m¨¦s enll¨¤ d¡¯assemblar-se a la redacci¨® aplicada d¡¯un escolar que aprova l¡¯examen, inflant l¡¯extensi¨® del text amb descripcions emmidonades que es llegeixen rutin¨¤riament, sense que res n¡¯estimuli la gana, sense que cap frase vibri i sedueixi el lector. Tampoc no va m¨¦s enll¨¤ la trag¨¨dia ¨°rfena d¡¯enigma que se li planteja, perqu¨¨ cada un dels moviments de la trama no travessa la l¨ªnia de la superf¨ªcie, com si l¡¯autor s¡¯acontent¨¦s amb una brasa amb comptes d¡¯un foc: Caf¨¨ Barcelona sembla ser escrita per donar al lector un retrat artesanal del que ja coneix, per confirmar-li el que ja sap o per donar-li la ra¨® en tot el que ja ha pensat impersonalment.

¡®