¡®Moralia¡¯, de Plutarc

Els diaris no dediquen cap gran atenci¨® als cl¨¤ssics ¡ªentre Homer o Hes¨ªode i els autors paleocristians¡ª ni se¡¯n parla gaire, o gens, a la r¨¤dio o a la televisi¨®. Per¨° el fet ¨¦s que la Col¡¤lecci¨® Bernat Metge, fundada per Francesc Camb¨®, est¨¤ a punt d¡¯arribar al volum n¨²mero 400. Una col¡¤lecci¨® com aquesta, tan ben feta i tan exhaustiva en aquests moments, no existeix en castell¨¤. Podem, doncs, estar-ne ben orgullosos: no som independents en altres sentits, per¨° ho som a l¡¯hora d¡¯acostar-nos als escriptors grecs i llatins fent-ho en la nostra llengua, sense dependre del coneixement de les lleng¨¹es cl¨¤ssiques: oh feli? independ¨¨ncia!

La setmana passada es presentava a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s el primer volum dels Moralia, de Plutarc de Queronea (ca. 40-120 dC), dits tamb¨¦ pr¨°piament Escrits d¡¯¨¨tica pr¨¤ctica: introducci¨® de Lieve van Hoof; not¨ªcies preliminars, text grec, traduccions i notes d¡¯?ngel Mart¨ªn, Barcelona, Fundaci¨® Bernat Metge, 2013. Ten¨ªem de Plutarc, sobretot i fins ara, tota la s¨¨rie de les Vides paral¡¤leles, a c¨¤rrec de Carles Riba, que va passar m¨¦s de 20 anys traslladant les Vides perqu¨¨ Camb¨® considerava que no podien mancar en la bibliografia catalana.

Ara ens arriba l¡¯altra obra vasta de Plutarc ¡ªformen els Moralia 78 ¡°llibres¡± d¡¯extensi¨® variable, cosa que comportar¨¤ almenys cap a 20 volums¡ª, ¨¦s a dir, els seus altres escrits conservats gr¨¤cies a la perspic¨¤cia de molts autors i monjos medievals, obretes de les quals ens han pervingut m¨¦s de 200 manuscrits. Hi ha textos que poden ser considerats ap¨°crifs ¡ªcom el primer de la s¨¨rie, i un dels ¨²ltims, ¡°Sobre la m¨²sica¡±, pe?a que sempre ha estat considerada la font m¨¦s fiable per saber com sonava i quin rol jugava l¡¯art de la m¨²sica a les societats gregues arcaica i cl¨¤ssica¡ª; per¨° la majoria s¨®n d¡¯autoria comprovada. Els dos que obren aquest enorme projecte editorial ¡ªque esperem que culmini ?ngel Mart¨ªn, que ¨¦s molt jove i molt competent¡ª s¨®n ¡°Sobre l¡¯educaci¨® dels infants¡± (¨¦s a dir, dels nens) i ¡°Com el jove ha d¡¯escoltar la poesia¡±: hi diu aix¨° pel sol fet que en aquell temps i fins entrada la invenci¨® de la impremta, la literatura, molta en forma m¨¨trica, no es llegia, sin¨® que es declamava i s¡¯escoltava. Tots dos textos s¨®n admirables, i el primer va ser un puntal per a la teoria de l¡¯educaci¨®, juntament amb Quintili¨¤, a la Roma imperial i a tota l¡¯edat mitjana.

Plutarc, com ja hem insinuat, va fruir de l¡¯atenci¨® dels ¡°conservadors¡± de manuscrits, per¨° no tant de la del ¡°p¨²blic¡±, que el va considerar, durant segles, un autor menor. Guardat en especial, com ¨¦s l¨°gic, all¨¤ on es parlava grec als segles medievals, ¨¦s a dir, Bizanci, Plutarc va comen?ar a tenir molta fortuna a partir del segle XV, i m¨¦s encara al XVI: Amyot en va fer una traducci¨® francesa l¡¯any 1572, per¨° Montaigne ja el coneixia i el podia llegir i citar en llengua original o en traducci¨® llatina. Llavors no va parar de ser llegit i esmentat: en parlen i el comenten Cervantes (al Quijote), Shakespeare (l¡¯Antoni i Cle¨°patra del qual est¨¤ basat en les Vides), Francis Bacon, Erasme, Bud¨¦ (que d¨®na nom, a Fran?a, a la col¡¤lecci¨® cosina germana de la nostra), Dryden, Montesquieu, Rousseau, Schiller, Jean Paul o Goethe. Els homes de les esgl¨¦sies reformistes van trobar ben avinents les pensades de Plutarc, o unes quantes, i van fer-ne la corresponent ¡°utilitzaci¨® acomodat¨ªcia¡±: aix¨ª Zwingli o Melanchton. Ja al segle XX, Adorno va escriure unes Minima Moralia.

Si hagu¨¦ssim d¡¯escriure una observaci¨® lleugerament cr¨ªtica ¡ªcom un ventijol amable¡ª quant a aquest primer volum dels Moralia, dir¨ªem que conv¨¦ que els redactors de la col¡¤lecci¨® es reuneixin un dia i fixin unes normes d¡¯¨²s del catal¨¤ per evitar els neologismes, mimetismes, cultismes i balasquismes ¡ªs¡¯ho va inventar Espriu: ve de moss¨¨n Balasch i del seu (mal) art de traduir¡ª que encara es troben a molts dels volums de la col¡¤lecci¨®: fins al punt que hom afirma que hi ha una ¡°llengua bernatmetge¡± (en paulatina evoluci¨®, com es fa pal¨¨s a la llarga s¨¨rie de volums dedicats a Cicer¨®), refistolada, com hi ha una llengua ¡°modernista¡±, barroera. Aix¨° ha succe?t per la gran influ¨¨ncia que el noucentista Riba va imprimir a la llengua de les seves versions, que ha estat imitada a gratcient i amb obedi¨¨ncia molt devota. Res. ?s una q¨¹esti¨® que t¨¦ molt f¨¤cil soluci¨®. Tota la resta d¡¯aquest llibre d¡¯avui ¨¦s m¨¨rit i excel¡¤l¨¨ncia.

?