On est¨¤ el tresor del Puig?

Des del 1763 i fins al 1812, hi va haver al palau arquebisbal de Val¨¨ncia, al costat de la Seu, una gran col¡¤lecci¨® arqueol¨°gica i numism¨¤tica, la primera d¡¯Espanya amb vocaci¨® de museu p¨²blic, iniciada per l¡¯arquebisbe Andr¨¦s Mayoral. Era el batejat com a ¡®Museo de Antig¨¹edades¡¯, del qual en sabem per les cartes que es conserven dels seus promotors i pels dibuixos que feren estudiosos contemporanis, com ara l¡¯alacant¨ª Antonio Valc¨¢rcel i el viatger franc¨¦s Alexandre Laborde, que traslladaren al paper almenys tretze paviments de mosaics romans, m¨¦s d¡¯una desena d¡¯escultures i nombrosos fragments arquitect¨°nics i de sepulcres. Tot, a m¨¦s d¡¯una col¡¤lecci¨® de m¨¦s de 6.000 monedes gregues i romanes, va desapar¨¦ixer el 7 de gener de 1812, quan les tropes franceses assetjaren Val¨¨ncia i un projectil va incendiar i destruir el Palau Arquebisbal.

Es va cremar tot all¨° que custodiava el ¡®Museo de Antig¨¹edades¡¯? O va ser espoliat pels francesos, o pels mateixos valencians? ¡°No ho sabem¡±, explica Ferran Arasa, professor de Prehist¨°ria i Arqueologia en la Universitat de Val¨¨ncia i expert en arqueologia romana. ¡°Ja en la Guerra del Franc¨¦s la col¡¤lecci¨® es va donar per desapareguda, i no tenim const¨¤ncia que es conservara en cap altre lloc, ni que els francesos se l¡¯endugueren¡±. Arasa ha consultat fins i tot els exemplars del Diario de Valencia d¡¯aquells dies, per¨° el peri¨°dic ¡°no conta res sobre la sort que va c¨®rrer la col¡¤lecci¨®, ni tan sols hi ha not¨ªcia de l¡¯incendi del Palau¡±.

Amb els seus estudis sobre el rastre del tresor del 'Museo de Antig¨¹edades', Arasa se suma a la nombros¨ªssima bibliografia que ha generat la col¡¤lecci¨® desapareguda, molt coneguda entre els experts, per¨° molt poc entre els valencians. ¡°La majoria de les peces procedien de la vila romana del Puig¡±, explica Arasa. Aquest jaciment, dit tamb¨¦ el Vilar o Vila de la Cebolla, va ser descobert el 1608 quan, en transformar-se com a terreny de cultius, aparegueren monedes, peces de sepulcres i una escultura. Posteriorment, en canviar la parcel¡¤la de propietari el 1745, s¡¯hi trobaren sis escultures de marbre m¨¦s.

Aquestes peces foren l¡¯inici del ¡®Museo de Antig¨¹edades¡¯ promogut per l¡¯il¡¤lustrat Francisco P¨¦rez Bayer, secretari de l¡¯arquebisbe Mayoral. ¡°Yo nada, nada entiendo¡­¡±, escrivia Mayoral el 1763, conf¨®s i reconeixent la seua ignor¨¤ncia davant l¡¯afany de col¡¤leccionisme arqueol¨°gic i numism¨¤tic del seu secretari, per¨° al qual li va donar tot el suport dissenyant un espai espec¨ªfic al Palau per a albergar les troballes. ¡°Aquesta carta de Mayoral ¨¦s la primera constataci¨® que tenim del ¡®Museo de Antig¨¹edades¡¯¡±, diu Arasa. P¨¦rez Bayer va ordenar noves excavacions al jaciment del Puig el 1768: aparegueren quatre fragments d¡¯escultures, paviments de mosaic i diverses peces arquitect¨°niques que s¡¯han datat en el segle ii de la nostra era. Una excavaci¨® posterior, el 1777, va eixamplar la col¡¤lecci¨® del Palau Arquebisbal.

Per diverses cr¨°niques escrites se sap que la vila romana del Puig constava de deu habitacions, com a m¨ªnim, amb paviment de mosaic, alm¨¤sseres i termes amb nombroses escultures decoratives. ¡°La vila est¨¤ actualment davall d¡¯un tarongerar i una caseta¡±, ens explica Arasa mostrant-nos una foto a¨¨ria amb un punt que marca la localitzaci¨® del jaciment.

Per¨° el Palau Arquebisbal acollia tamb¨¦ restes d¡¯altres viles romanes (per exemple, de Rafelbunyol i de Pu?ol). En coneguem part del contingut gr¨¤cies als dibuixos que feren Antonio Valc¨¢rcel i Alexandre Laborde abans de la destrucci¨® del Palau el 1812. Dels dos cronistes que afortunadament il¡¤lustraren aqueixa col¡¤lecci¨® arqueol¨°gica es conserven dibuixos de 13 mosaics amb motius mitol¨°gics, geom¨¨trics i naturalistes, m¨¦s d¡¯una desena d¡¯escultures mitol¨°giques (de Dion¨ªs, Eros, Pan, Narc¨ªs, Bacus¡­) i nombrosos fragments cer¨¤mics, epigr¨¤fics i de capitells.

Tamb¨¦ hi havia alguna r¨¨plica, per exemple, una c¨°pia del mosaic que il¡¤lustra l¡¯encap?alament d¡¯aquest reportatge, descobert a Sagunt el 1745 i que representa Dion¨ªs cavalcant sobre un tigre. ¡°L¡¯original, tot i l¡¯ordre de conservaci¨® del mateix rei Felip V, va ser espoliat del jaciment de Sagunt tessel¡¤la a tessel¡¤la¡±, comenta Arasa. La r¨¨plica que es conservava al Palau Arquebisbal de Val¨¨ncia es va fer amb peces procedents d¡¯altres mosaics romans.

¡°Sens dubte¡±, afirma Arasa, ¡°es tractava d¡¯una de les col¡¤leccions de peces romanes m¨¦s importants d¡¯Espanya, i la primera de vocaci¨® p¨²blica, perqu¨¨ n¡¯hi havia algunes de privades¡±. ¡°No hi ha hagut en terres valencianes¡±, afig, ¡°cap altra de semblant per la seua qualitat i diversitat¡±. I qu¨¨ va passar amb les m¨¦s de 6.000 monedes que es custodiaven al museu arquebisbal? ¡°Del monetari, no en tenim cap const¨¤ncia¡±, conclou Arasa, ¡°no hi ha not¨ªcies i no es van fer c¨°pies de les peces¡±.

Tot i que el mariscal Suchet, durant l¡¯ocupaci¨® francesa de Val¨¨ncia, va intentar constituir un altre ¡®Museo de Antig¨¹edades¡¯ (les peces del qual es recolliren al convent del Carme i ara es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Pius V), no es va reprendre un projecte semblant al mateix Palau Arquebisbal fins al 1922, en trobar-se restes de tres mosaics romans dels que configuraven el projecte iniciat per l¡¯arquebisbe Mayoral. Per¨° un altre incendi de l¡¯edifici durant la Guerra Civil del 1936 va destruir, per segona vegada, el Palau i, per tant, el rastre d¡¯aquell tresor.