Del Hudson al Ripoll

Rosa Queralt, l¡¯experta en art, diu que darrerament li interessen molt els artistes outsiders; aquells que treballen al marge dels circuits habituals de galeries prestigioses, col¡¤leccionistes de renom i grans institucions; els que fan una obra gaireb¨¦ en exclusiva per a ells mateixos i per a un nucli redu?t, no pas elitista sin¨®, ben al contrari, de proximitat al seu propi cercle. Dante Rios (Nova York, 1939) i Antoni Marqu¨¨s (Sabadell, 1956) s¨®n, des d¡¯aquest punt de vista, uns aut¨¨ntics outsiders nats.

Rios ha viscut a Nova York, San Francisco, Nou M¨¨xic, Estocolm, Copenhaguen, Berl¨ªn... amb llargues estades tamb¨¦ a Eivissa i, sobretot, Formentera, essent un dels hist¨°rics estrangers habituals de l¡¯illa. Per¨° ha fet a Sabadell les dues ¨²niques exposicions individuals de tota la seva traject¨°ria. La primera va ser el 1979, a l¡¯Acad¨¨mia de Belles Arts, propiciada per alguns membres de la desapareguda Sala Tres. I ara fa l¡¯altra, 35 anys despr¨¦s, a la sala de l¡¯Alliance Fran?aise.

Instal¡¤lat a Sabadell des del 1985, Rios es va preocupar tot seguit d¡¯incentivar l¡¯indret valles¨¤ des del punt de vista art¨ªstic propiciant l¡¯obertura d¡¯un espai alternatiu, a la manera de les galeries del Lower East Side novaiorqu¨¨s: l¡¯Estudi Quasar, que, com la majoria d¡¯iniciatives d¡¯aquest tipus all¨¤, nom¨¦s va durar dos anys i mig, perqu¨¨ cap instituci¨® hi va donar suport, ni tampoc la (im)possible clientela. Amb tot, va aconseguir muntar una exposici¨® d¡¯autors sabadellencs al Centre d¡¯Art Alexandre Cirici de l¡¯Hospitalet. Despr¨¦s, entre 1989 i 1992 va ajudar a dirigir la galeria Inge Maltus. I entre una galeria i l¡¯altra, va mostrar la majoria d¡¯artistes locals destacables. Ell, per¨°, no va voler exposar mai, malgrat treballar sempre en la pintura sense ensenyar-la a ning¨².

Tot i deixar enrere el cabal¨®s riu Hudson per acostar-se al petit riu Ripoll, Rios ha dut sempre al damunt l¡¯est¨¨tica americana. Els seus inicis es remunten al prestigi¨®s Goddard College, on tenia per company, entre d¡¯altres, l¡¯escultor minimalista Scott Burton. Sempre ha pintat amb esprais, d¡¯autom¨°bil i de grafiters, que li proporcionen una paleta crom¨¤tica atrevida i peculiar. Busca una imatge plana i est¨¤tica, complexa i alhora elemental, que no vol ser bastida amb literatura, sin¨® que ¨¦s per ser contemplada i prou, tant per qui t¨¦ un bagatge est¨¨tic nodrit com per qui no en t¨¦ cap per¨° ¨¦s receptiu a all¨° que mira sense contaminar-se pels prejudicis del m¨®n m¨¦s convencional.

El color artificial i els acabats industrials aconseguits de forma artesana tamb¨¦ s¨®n una constant de l¡¯obra de Marqu¨¨s, escultor que, despr¨¦s de ser reconegut fa anys a Madrid, comen?a per fi a estar present en les institucions catalanes, gr¨¤cies, sobretot, a l¡¯excel¡¤lent retrospectiva que li va muntar fa un any el Centre d¡¯Art Tecla Sala. Ara ha adaptat aquesta exposici¨®, amb un resultat sorprenent, en els espais sense ¨¤ngel del malaguanyat Museu d¡¯Art de Sabadell. Les escultures que a l¡¯Hospitalet adquirien una m¨¤gia encantadora es transformen en sinistres, simplement reordenades i en di¨¤leg amb les parets eixutes de la Casa Turull.

La mirada c¨ªnica de Marqu¨¨s tamb¨¦ ¨¦s evident en la seva participaci¨® a Interaccions, un di¨¤leg ben muntat per Pep Dardany¨¤, entre alguns artistes que treballen a la ciutat, i el desmanegat fons d¡¯art de l¡¯antiga Caixa Sabadell, engolida pel BBVA. A part de Marqu¨¨s, Fina Miralles i Oriol Vilapuig, sobresurt la intervenci¨® del duo Sitesize, amb una mala bava absoluta que capta molt b¨¦ l¡¯aridesa cultural i el poc gust de l¡¯exinstituci¨® financera, la qual, entre altres barroeries, va enderrocar als anys seixanta la seva magn¨ªfica fa?ana posterior ¡ªprojectada el 1906 per l¡¯arquitecte Jeroni Martorell¡ª i es va quedar tan ampla.