La p¨¤tria d¡¯una manera de ser

No devien ser pocs els lectors que, quan anaven a Manacor, es dedicaven a buscar el Sinatra¡¯s, el caf¨¨-piano on Gabriel Galm¨¦s situava un dels episodis m¨¦s delirants d¡¯El rei de la selva, i no seria gens estrany que tamb¨¦ hi hagu¨¦s qui, despr¨¦s de llegir Mars del Carib, an¨¦s fins al barcelon¨ª barri de Sant Andreu amb la il¡¤lusi¨® de localitzar el bar que d¨®na t¨ªtol a la primera novel¡¤la de Sergi Pons Codina (Barcelona, 1979), una de les revelacions m¨¦s sorprenents de la temporada: s¡¯ha de tenir el cor molt fort, o s¡¯ha de patir d¡¯una tristesa vital incurable, per no riure molt i divertir-se m¨¦s amb les perip¨¨cies i els infortunis de Blai Roca ¡ªel narrador¡ª i el seu equip d¡¯amics salvatges i sense cervell que l¡¯acompanyen en l¡¯exercici de la simple subsist¨¨ncia per aconseguir el gran premi d¡¯estar-se el m¨¤xim d¡¯hores possible a la barra del Mars del Carib, el seu refugi contra el pas del temps, o la p¨¤tria de la seva manera de ser. No ¨¦s que el Mars del Carib sigui un espai especialment confortable: ¨¦s un local ¡°atrotinat i brut, gastat pels anys¡±, no s¡¯hi ha fet cap reforma des de fa trenta anys, s¡¯hi entra per un passad¨ªs estret que fa les funcions de ¡°rebedor-magatzem-deixalleria¡±, la pintura de les parets cau a trossos formant un mosaic irregular de tonalitats blanques i taronges i, ¡°al sostre, entre taques d¡¯humitat, hi havia enganxades algunes boles de paper de v¨¤ter que els clients habituals hi anaven tirant en nits de borratxera infantil¡±.

El Mars del Carib podria tenir una semblan?a amb El Grec, aquell bar que descriu Hubert Selby a ?ltima sortida cap a Brooklyn, per¨° la intenci¨® de la mirada de Pons no ¨¦s reproduir el ritual tr¨¤gic de la viol¨¨ncia i l¡¯abjecci¨®. I, a pesar que els personatges de Mars del Carib podrien emparentar-se tamb¨¦ amb els indigents o els exiliats sense futur que, a les novel¡¤les de Joseph Roth, viuen i dormen al restaurant russoarmeni Tari-Bari ¡ªde dia, rere la barra i, de nit, sobre els bancs¡ª, la voluntat de l¡¯autor passa per ser impermeable a qualsevol seducci¨® l¨ªrica o nost¨¤lgica: si el Mars del Carib tingu¨¦s el privilegi de figurar en qualsevol antologia de textos literaris on el protagonisme recaigu¨¦s sobre els bars, seria pel lloc que ocuparia en la secci¨® dedicada a la comicitat.

Al cap i a la fi, Mars del Carib es pot llegir com un cat¨¤leg de recursos b¨¤sics sobre com aconseguir l¡¯efecte c¨°mic mitjan?ant la imaginaci¨® verbal. M¨¦s enll¨¤ dels desvaris alcoh¨°lics i al¡¤lucin¨°gens dels protagonistes, de la seva vitalitat prim¨¤ria enmig d¡¯una societat descrita com un compendi d¡¯insipidesa i cretinisme, m¨¦s enll¨¤ de la conducta ap¨¤tica o nihilista de tothom des del comen?ament fins al punt final, el que fa que es llegeixi tan velo?ment i amb tant de plaer ¨¦s l¡¯habilitat amb qu¨¨ l¡¯autor administra el temps narratiu de cada an¨¨cdota. No hi ha grans intrigues ni passions maj¨²scules, no es busca l¡¯emoci¨®, enlloc no hi ha suspens, i seria f¨²til veure s¨ªmbols enigm¨¤tics a l¡¯altra banda dels petits egoismes i les manies d¡¯uns personatges que nom¨¦s es regeixen per un programa de parasitisme feli?. Mars del Carib diverteix sense mal¨ªcia i sense la necessitat de ser profund: en t¨¦ prou a creure en la com¨¨dia per la com¨¨dia, sincronitzant amb saviesa l¡¯ordre en qu¨¨ es col¡¤loquen les paraules ¡ªfent apar¨¨ixer retardadament la paraula clau, com aquell ¡°infantils¡± a la frase citada al primer par¨¤graf¡ª i l¡¯ordre de la informaci¨® que contenen, tot perseguint un efecte de c¨¤mera lenta amb la precisi¨® reposada de les descripcions ¡ªi per veure-ho nom¨¦s s¡¯ha de llegir l¡¯¨²ltim episodi, a la muntanya de Montserrat.

Pons t¨¦ el bon ofici de moure ¨¤gilment els personatges i fer-los dir en el moment oport¨² la frase c¨¤ustica que encerta el blanc. Potser hi ha alguna ocasi¨® en qu¨¨ l¡¯humor pot semblar massa trivial, i a vegades l¡¯afany sat¨ªric sembla desinflar-se abans d¡¯arribar a bon port, per¨° al final el lector es queda amb les riallades que no s¡¯ha pogut estalviar, amb la mirada sense miseric¨°rdia, amb la descreen?a absoluta cap a res que es pugui considerar d¡¯incloure dins un valor hum¨¤, amb la feli? irresponsabilitat del narrador i els seus amics, que potser v¨¦nen a dir que el m¨®n ¨¦s aix¨°, una broma amb conseq¨¹¨¨ncies f¨ªsiques i materials, ¨¦s clar, per¨° tamb¨¦ un joc amb els amics a la barra del Mars del Carib per oblidar la mala fe del pas del temps.