El setge de 1706

Si discut¨ªem a fons el car¨¤cter legal, o no, del refer¨¨ndum previst pel novembre a Catalunya, arribar¨ªem a la conclusi¨® que la seva veritable manca de legitimitat no es troba en els l¨ªmits que estableix la Constituci¨® espanyola ¡ªvotada i acceptada solemnement pel nostre president quan es va escaure¡ª, sin¨® en la manca de sobirania intel¡¤lectual d¡¯una molt gran part de les persones convocades a les urnes. ?s molt dubt¨®s ¡ªi certament molt discutible, fins i tot amb la Carta Magna a la m¨¤¡ª que la Constituci¨® prohibeixi als catalans pronunciar-se sobre la seva voluntat d¡¯esdevenir un poble independent; per¨° no ¨¦s gens dubt¨®s que all¨° que mour¨¤ la gent a decantar-se per una cosa, i tamb¨¦ per la contr¨¤ria, no ser¨¤ un coneixement com cal de totes les causes que podrien justificar la convocat¨°ria d¡¯aquest refer¨¨ndum. Dit amb m¨¦s claredat: la majoria dels catalans, a aquestes altures, no saben amb detall per quina ra¨® els ha de convenir m¨¦s ser independents que dependents, i, pitjor encara, nom¨¦s tenen una idea molt vaga dels fets hist¨°rics que van provocar, al seu moment ¡ªdespr¨¦s la q¨¹esti¨® ha estat corregida en molt alta mesura¡ª, la liquidaci¨® dels privilegis, furs i garanties que els catalans ten¨ªem abans, no de 1714, sin¨® de la proclamaci¨® del Decret de Nova Planta, potser abans i tot de la Guerra dels Segadors (1640-1659).

Ras i curt: es fa molta propaganda amb poc fonament hist¨°ric; s¡¯ha com¨¨s la ximpleria de restaurar ru?nes del XVIII per a emoci¨® i dispendi de ciutadans carregats de bona fe; han estat amagades les arrels reaccion¨¤ries i burgeses del nostre nacionalisme (com de qualsevol altre), i, per fi, per¨° cosa d¡¯import¨¤ncia, no s¡¯ha explicat al poble ¡ªrara entitat, molt preuada pels rom¨¤ntics, tamb¨¦ pels r¨¨gims absoluts¡ª qu¨¨ va succeir entre 1702 i l¡¯¨²ltim setge de Barcelona durant la Guerra de Successi¨®, el 1714. Conec poca gent que s¨¤piga per qu¨¨ les tropes alineades amb Felip V van combatre les aliades d¡¯una colla de pa?sos del continent, en defensa de la candidatura de l¡¯arxiduc Carles d¡¯?ustria; no conec quasi ning¨² que s¨¤piga que aquest va tenir cort a Barcelona i Madrid, i que ell mateix va reblar el seu matrimoni a Santa Maria del Mar, el 1708; ni en quines circumst¨¤ncies o amb quines tropes aquesta contesa din¨¤stica es va resoldre a favor dels francesos i dels espanyols addictes al Borb¨®. Si pregunteu al poble per Elisabet Cristina de Brunsvic, hom us posar¨¤ cara de mal conhort; si demaneu quin emperador del Sacre Imperi preced¨ª Carles III en el govern del pa¨ªs centreeuropeu, al?aran els ulls al cel en senyal de beata ignor¨¤ncia; si els pregunteu pel paper dels vigatans durant la guerra ¡ªoh noble ciutat d¡¯Osona, o dignes austriacistes d¡¯aquell temps!¡ª, al?aran les espatlles; si inquiriu les raons per les quals es va disputar internacionalment la possessi¨® del tron d¡¯Espanya a la mort de Carles II d¡¯?ustria, trobareu rostres perplexos.

Aqu¨ª resideix el car¨¤cter il¡¤leg¨ªtim de la proposada consulta, o la seva escassa legitimitat: en el fet que la ciutadania ¡ªterme car als il¡¤lustrats i als republicans de deb¨°¡ª t¨¦ prou raons per manifestar el seu anhel, per¨° no en t¨¦ cap, o molt poques, per votar amb un coneixement enraonat de la situaci¨®: no solament de les situacions del passat, sin¨® tamb¨¦ del present i del futur, tema que demanaria un altre article. Cap acci¨® pol¨ªtica ¡ªla nostra ¨¦s radical en extrem¡ª posseeix legitimitat si no es troba s¨°lidament assentada en un perfecte coneixement de causa: quan succeeix aix¨°, els efectes solen ser catastr¨°fics.

Permeti ara el lector que li aconselli un llibre que vindr¨¤ a omplir el buit enorme que he indicat, ¨¦s a dir, el no-saber que envolta, com una cris¨¤lide, tot el proc¨¦s dels nostres dies: Barcelona atacada pels francesos, ¨¦s a dir, el setge de Barcelona de 1706, en traducci¨® d¡¯Alejandro Coroleu i Maria Paredes (Martorell, Adesiara, 2014). ?s un testimoni de primera categoria, una mica al¡¤legoritzat, virgilitzat i amb resson¨¤ncies b¨ªbliques i mitol¨°giques, d¡¯un dels episodis de la Guerra de Successi¨®. L¡¯original ¨¦s escrit en hex¨¤metres llatins, per¨° el lector trobar¨¤, al costat, una bell¨ªssima traducci¨® en el catal¨¤ que ara es parla quan es parla b¨¦.