Entre l¡¯¨¨pica i la passi¨® per la igualtat del comunisme

Sebasti¨¤ Piera ha mort a primers de mar?, el dia 8. Es veia venir, perqu¨¨ en duia molts a sobre i aix¨° el feia la prova vivent d¡¯una ¨¨poca; m¨¦s ben dit, la prova d¡¯una opci¨®, d¡¯una actitud, d¡¯una manera de viure en un segle que va arribar amb la convulsi¨® de la Gran Guerra primer, ara fa cent anys, i aquella revoluci¨®, a R¨²ssia, tres anys despr¨¦s, que tants espants i tantes esperances escamp¨¤. Va n¨¦ixer just en aquelles setmanes d¡¯esglai per a uns, d¡¯esperan?a per a molts i de commoci¨® per a tots, i va cr¨¦ixer fruint del seu entorn rural, amb un riu gran i rius petits sovint secs, per¨° amb tolls de peixos, d¡¯espadats alt¨ªssims, de valls poc amples i un sol vermell; cal dir-ho d¡¯aquesta manera perqu¨¨ ell deia que sempre li tornava al cap, com un rebot, l¡¯¨¨poca que anava de la inf¨¤ncia al final de la guerra, i que no sabia com era que li passava, per¨° que aleshores el record dels homes s¡¯omplia de paisatges, i ¨¦s en aquella ¨¨poca que es va formar, de fet va ser l¡¯¨²nica ¨¨poca en qu¨¨ va viure a Catalunya d¡¯una tirada, perqu¨¨ tenia 13 anys el dia que va venir la Rep¨²blica, i de fet nom¨¦s en va passar vuit m¨¦s al pa¨ªs, i d¡¯aquests vuit, tres fent la guerra. Despr¨¦s va venir d¡¯amagat, clandest¨ª, i de seguida el van agafar i l¡¯exili ja no es va acabar mai m¨¦s.

La seva vida no ¨¦s

Per¨° en els anys que va cr¨¦ixer entre tot aquell paisatge que no deixava mai, poblaven el pa¨ªs joves hegelians sorgits de les classes mitjanes urbanes, dels confins rurals, dels tallers, de les f¨¤briques o els taulells del comer?: no els agradava la realitat en qu¨¨ vivien i la volien canviar de dalt a baix, molts d¡¯ells ni tan sols s¡¯havien incorporat de manera estable a cap ofici a causa de la seva joventut, menyspreaven la classe pol¨ªtica que havia ascendit el 1901 ¡ªla dels Prat de la Riba, Camb¨® o Estelrich¡ª perqu¨¨ valoraven com un frac¨¤s la pol¨ªtica que havien practicat. Havien passat l¡¯adolesc¨¨ncia sota una dictadura i molts havien vist pares i parents a la pres¨®, la llengua que parlaven perseguida i les festes, prohibides.

La joventut els va arribar amb una Rep¨²blica que en l¡¯imaginari col¡¤lectiu popular simbolitzava totes les ruptures i l¡¯assoliment de totes les ¨¤nsies. ?s a dir, massa coses i totes elles, les que fossin, passionalment estimades. Quan molts d¡¯ells la van defensar en al?ar-se en armes el general Franco, sabien que no defensaven tan sols el m¨¦s elemental ¡ªuna exist¨¨ncia digna en un pa¨ªs menut i lliure¡ª, sin¨® tamb¨¦ el m¨®n. Al capdavall, aeroplans italians bombardejaven Barcelona, esquadres a¨¨ries alemanyes destru?en localitats basques amb una crueltat calculada i homes i dones de 60 nacions diferents havien arribat volunt¨¤riament a Espanya per defensar el que aquells nois i noies defensaven.

Era la resist¨¨ncia

La derrota de 1939 va escampar pel m¨®n un nombre extraordinari d¡¯aquells joves. No pocs van seguir lluitant de maneres distintes en els fronts europeus fins el 1945, per¨° la derrota del feixisme no va arribar a Espanya malgrat el seu esfor?. Alguns van conservar l¡¯esperan?a i decidiren materialitzar-la actuant clandestinament contra la dictadura i per la democr¨¤cia; la milit¨¤ncia comunista de molts d¡¯ells els va fer sentir els efectes precisos de l¡¯estalinisme i la Guerra Freda, no tan sols damunt les seves creences, sin¨® tamb¨¦ damunt la seva vida privada. Els finals van ser diversos. Van veure les seves fam¨ªlies escampades, molts d¡¯ells mai m¨¦s no es retrobarien tots altra vegada, ni tan sols per ser enterrats despr¨¦s de morts. Aix¨ª va passar amb els Piera-Llobera.

Sebasti¨¤ Piera no solament es va trobar en aquest context local i universal, sin¨® que hi va participar amb decisions pr¨°pies que van fer que amics i adversaris el definissin com un revolucionari, una coincid¨¨ncia d¡¯opini¨® que en consolida la identitat. Si coneixem els fets que va protagonitzar Piera, les seves accions en aquells anys densos del segle, tindrem una ¨¨pica i un relat que li d¨®na cos. I ¨¦s ¨²til con¨¨ixer-ho per saber de qu¨¨ s¨®n capaces les persones per tenir un m¨®n millor, m¨¦s igualitari. I perqu¨¨ saber ens ajuda a discernir el que ens agrada i el que no, i ens fa triar.

Per¨° la interrogaci¨® primordial ¨¦s: qu¨¨ passa quan traiem l¡¯¨¨pica, quan traiem els fets? Qu¨¨ queda per a nosaltres? Qu¨¨ queda d¡¯exemplar? De fet, la vida de Piera no ¨¦s exemplar. Com pot ser un exemple tant patiment, tanta viol¨¨ncia, tant dolor? No nom¨¦s per les detencions, exilis, vulneracions de drets, ruptures familiars i el terror exercit pels estats espanyol i franc¨¨s, sin¨® tamb¨¦ per haver de matar, per haver de condemnar, per haver de perseguir. All¨° exemplar no ¨¦s en l¡¯¨¨pica; all¨° exemplar ¨¦s el llegat, el patrimoni, el sediment. Piera ¡ªi tants altres com ell¡ª ¨¦s hist¨°ric no pels fets que va generar o per la seva capacitat de generar-ne ¡ªcom seria el cas d¡¯un gran legislador, un gran pensador, un fundador, o qualsevol element eminent¡ª; Piera ¨¦s hist¨°ric en sentit moral, ¨¦s a dir pels actes, no pels fets. ?s la seva actitud davant el context hist¨°ric el que sobreviu a l¡¯¨¨pica, i esdev¨¦ patrimoni.

No estic segur que

Si el patrimoni ¨¦s el que s¡¯hereta dels avantpassats i es lliura com a llegat als m¨¦s joves, poques coses hi ha m¨¦s fortament inscrites en la mem¨°ria de les classes subalternes que els actes contra les tiranies, o la successi¨® de rebel¡¤lions, o els esfor?os contra les distintes opressions i injust¨ªcies. Tot aix¨° constitueix la mem¨°ria democr¨¤tica, el patrimoni ¨¨tic d¡¯aquella part de la ciutadania que amb el seu esfor? ha contribu?t a democratitzar les relacions socials humanes, ha assolit cotes m¨¦s altes d¡¯igualtat i ha dotat la societat amb un estat de dret, malgrat l¡¯oposici¨® d¡¯una altra part de la ciutadania, contr¨¤ria, reticent o indiferent a aquesta democratitzaci¨®.

Honorar Sebasti¨¤ Piera ¨¦s commemorar la resist¨¨ncia ordin¨¤ria a la dictadura, la que actua per l¡¯impuls d¡¯una insurrecci¨® ¨¨tica interior, genera una actitud i promou uns esdeveniments. No ¨¦s un patrimoni de dolor, sin¨® de valors.

En una de tantes converses, li vaig sentir dir que per ell el comunisme no era un r¨¨gim o un sistema, sin¨® ¡°una passi¨® per la igualtat¡±. Piera forma part de l¡¯¨¨tica de la igualtat, la seva vida indica que el comunisme ha estat un moviment i una cultura bastant m¨¦s complexos que la imatge de Ceaucescu enderrocada per una multitud amb ¨¤nsia de llibertat i democr¨¤cia. Piera, als darrers anys, ha estat honorat pel seu partit i pel seu pa¨ªs, amb mencions i homenatges deguts. Per¨° no estic tan segur que sigui reconegut el seu valor ¨¨tic com una part del nostre patrimoni democr¨¤tic. De fet, la instituci¨® que hauria de vetllar per aquest patrimoni ¡ªel Memorial Democr¨¤tic¡ª ¨¦s una mena de tanatori pol¨ªtic confessional. Ll¨¤stima. Mentrestant, evoquem els soldats de Pandora, ¡°aquells qui tenen l¡¯esperan?a¡±, segons va escriure Paul Nizan.

Ricard Vinyes ¨¦s autor d¡¯El soldat de Pandora, biografia de Sebasti¨¤ Piera.

?