Xinesos molt shakespearians

Amb les lli?ons de Peter Brook ben apreses i la mirada posada en Shakespeare, Oriol Broggi empr¨¨n una de les m¨¦s grans aventures teatrals de la seva carrera: L¡¯orfe del clan dels Zhao, una obra cl¨¤ssica del teatre xin¨¨s que puja ara a l¡¯escenari del Teatre Romea de Barcelona en una producci¨® de La Perla 29, amb un repartiment en qu¨¨ figuren Julio Manrique, Pablo Derqui, Ernest Villegas, Llu¨ªs Marco, Borja Espinosa, Marta Marco i Joan Garriga, de la Troba Kung-F¨² (!) que posa la m¨²sica en directe.

Que pugi a l¡¯escenari ¨¦s un dir, perqu¨¨ l¡¯espectacle (l¡¯estrena oficial ¨¦s avui dijous) es representa en un espai central, una gran plataforma amb sorra que cobreix de manera ins¨°lita la platea i amb el p¨²blic acomodat en quatre grades als costats, una transformaci¨® que busca una nova relaci¨® amb l¡¯espectador seguint els ensenyaments del director del Mahabharata.

La pe?a, per la qual Broggi afirma haver-se vist sedu?t des de fa anys fins a aconseguir muntar-la, ¨¦s la hist¨°ria, escrita al segle XIII per Ji Juanxing, d¡¯un sagnant episodi de l¡¯¨¨poca dels Regnes Combatents (del 475 aC a la unificaci¨® pels Qin el 221 aC). ¡°?s una hist¨°ria molt shakespeariana o sofocliana¡±, explica el director en una pausa dels ¨²ltims assajos, ¡°una gran trag¨¨dia d¡¯aquest estil, encara que una mica diferent, l¨°gicament, perqu¨¨ els xinesos ho s¨®n¡±.

A l¡¯obra, un sinistre general extermina un ministre rival i els 300 membres de la seva fam¨ªlia, per esborrar de la fa? de la terra tota la seva estirp. L¡¯¨²nic supervivent ¨¦s el jove orfe del t¨ªtol, que ser¨¤ l¡¯encarregat de venjar el seu clan. Sovint s¡¯ha vist la hist¨°ria com la d¡¯un Hamlet xin¨¨s. ¡°?s una obra molt forta, molt essencial, un home que t¨¦ mania a un altre i el mata, a ell i els 300 de la seva fam¨ªlia. Vaja, ¨¦s que ni Macbeth. I a m¨¦s no t¨¦ remordiments. ?s una hist¨°ria molt llegend¨¤ria, molt com un conte, per¨° alhora tremenda, molt patapam. En un moment es passa del conte xin¨¨s als problemes de la llibertat individual i el dest¨ª, al terreny de Mouawad. Tenia ganes de fer una cosa aix¨ª. Molt diferent i rotunda, encara que alhora molt po¨¨tica. Ens serveix als actors i als espectadors per descobrir alguna cosa nova i investigar una altra tradici¨® i una altra forma de fer teatre¡±. La passi¨® de Broggi per aquests Zhao, com es veu, ¨¦s contagiosa.

Assenyala que han muntat la hist¨°ria ¡ªen traducci¨® catalana de Joan Sellent sobre la castellana d¡¯Alicia Relinque i amb dramat¨²rgia de Marc Artigau i el mateix Broggi¡ª reinventant el cl¨¤ssic, creant un codi propi, una mena d¡¯estil mig oriental i mig occidental. El director creu que ficar m¨¤ aix¨ª al cl¨¤ssic xin¨¨s no ¨¦s violentar-lo: ¡°?s el mateix que es fa cont¨ªnuament amb Shakespeare en adaptar-lo¡±. Precisament, Broggi i Julio Manrique van anar a veure el muntatge que la Royal Shakespeare va fer de l¡¯obra, un espectacle amb grand¨ªssims actors, per¨° els va semblar una versi¨® una mica llepada. ¡°Nosaltres hem tallat, reescrit, hem fet algunes trampes, per¨° sense deixar d¡¯oferir l¡¯obra que va escriure Junxiang adaptant d¡¯un relat oral¡±.

Broggi, que ¨¦s un inveterat admirador de Kurosawa i ha barrejat elements japonesos ¡ªcom ara els vestits de judo, que a m¨¦s s¨®n barats¡ª, recalca haver descobert amb la pe?a el m¨®n xin¨¨s cl¨¤ssic, que l¡¯ha enamorat.

Sobre els films ¨¨pics xinesos, a l¡¯estil de les dagues voladores, diu que ¨¦s conscient de no poder competir amb la fotografia i els boscos de bamb¨² i tota la bellesa crom¨¤tica. ¡°Fem servir algunes projeccions per¨° la nostra aproximaci¨® ¨¦s des d¡¯all¨° teatral¡±.