¡®Malenconia rationalis¡¯

Quan els savis tiren cap a ploms, normalment ¨¦s que no s¨®n savis, sin¨® ploms. Un savi no ¨¦s mai un sermonejador crispat ni un predicador tenebr¨®s, sin¨® un home que ¨¦s alhora on ets tu ara i on ser¨¤s despr¨¦s; fins i tot ¨¦s all¨¤ on ni ell ni tu sereu mai per¨° hi podr¨ªem ser ell, tu i els altres. El savi o ¨¦s compassiu i ir¨°nic o no ¨¦s savi sin¨® saberut i petulant: pat¨¨tic. I a mi em sembla que el senyor que acompanya setmanalment els lectors a la columna de la dreta de l¡¯espai de cr¨ªtica d¡¯aquest Quadern tira cap a savi ¨¤graf, rialler i hedonista a la manera cl¨¤ssica, tot i que de tant en tant li vingui una propensi¨® agudament melanc¨°lica, com quan s¡¯espanta que ning¨² llegeixi o quan creu que els estudis human¨ªstics s¨®n a l¡¯¨²ltim gra¨® d¡¯una agonia terminal. No crec que sigui aix¨ª ni de bon tros, per¨° ell ho explica amb accentuada desesperaci¨®, molta gr¨¤cia i una mica de prosa grossa en un llibre que ha llegit un munt de gent, Ad¨¦u a la universitat. All¨¤, per¨°, el millor que trobareu prov¨¦ d¡¯un professor dispers i caprici¨®s, deler¨®s de les rareses i les formalitats, heterodox i amb bon humor, mel¨°man i bibli¨°fil, senyorial i trempat. El coneixen molt b¨¦ la muni¨® dels que han estat els seus alumnes i la muni¨® dels lectors lleials que t¨¦ en aquest Quadern (jo en s¨®c un, tot i que mai no vaig ser alumne seu: aix¨ª em va...).

Aquest escas¨ªssim llibret d¡¯avui ressona per la banda m¨¦s t¨°nica de Jordi Llovet (Barcelona, 1947). ?s nom¨¦s una confer¨¨ncia dictada al Museo del Prado en castell¨¤ i preparada per publicar ara en catal¨¤, ben cert, amb traducci¨® de Meritxell Marca. Per¨° ¨¦s una petita del¨ªcia de prosa cult¨¨rrima i personal per proposar una atrevida interpretaci¨® no gens desassenyada a prop¨°sit de dos dels m¨¦s famosos i enigm¨¤tics gravats de D¨¹rer: Melancolia I i Sant Jeroni al seu estudi. Tots dos s¨®n de 1514 (200 anys abans de la fundaci¨® de l¡¯?sser) i han rebut una pila immensa de bibliografia, molt sovint esclava del m¨¨tode rigor¨®s d¡¯interpretaci¨® inconogr¨¤fica.

Llovet proposa tractar amb mirada contempor¨¤nia la f¨¤brica dels dos gravats, com si els genis visquessin els atributs que Kant i el romanticisme van assignar-los molt anys despr¨¦s. O dit d¡¯una altra manera: els llegeix com autoretrats ideol¨°gics i ¨¨tics del mateix D¨¹rer. Malgrat que el lector m¨¦s seri¨®s arrufi el nas pensant en l¡¯exc¨¦s d¡¯imaginaci¨® llovetiana, el resultat ¨¦s llumin¨®s. La ira i la c¨°lera continguda del gravat de la Melancolia I, visible sobretot als ulls de l¡¯¨¤ngel femen¨ª, fart de la inconsist¨¨ncia cong¨¨nita dels humans desatents i miops, contrasta amb la concentraci¨® pac¨ªfica i esfor?ada de sant Jeroni, com si pogu¨¦s concebre¡¯s aquest segon gravat com la continuaci¨® de la s¨¨rie sobre la melancolia. I aquesta ¨¦s una altra melancolia, m¨¦s fecunda, m¨¦s f¨¨rtil, no inhibida sin¨® entregada al plaer de les pr¨°pies fantasies i cab¨°ries. ?s una melancolia productiva i gratificant, tant si serveix com a escut ¡°contra tots els miratges de l¡¯activitat mercantil, comercial i econ¨°mica dels segles moderns i contemporanis¡±, com si no encarna aix¨°, perqu¨¨ no cal.

Sospito en Llovet la temptaci¨® de proposar una altra forma d¡¯afrontar la idi¨°cia generalitzada del consum destraler i ximplejador. La via seria ¡°una malenconia rationalis, que dista molt del car¨¤cter inert i improductiu de l¡¯¨¤ngel-dona de la Melancolia I¡±. Aquell sant Jeroni concentrat i treballador no viu ni ensopit ni tediosament redu?t a la tasca llibresca i resseca sin¨® exactament a l¡¯inrev¨¦s. S¡¯ha ¡°dedicat en cos i ¨¤nima a una activitat apassionant¡±, i ¨¦s aix¨ª la met¨¤fora potencial d¡¯un home malenconiosament feli?, amb una vida pr¨°pia, tant si de la seva feina en surt mercaderia comercial com si en surt l¡¯an¨¤lisi d¡¯un vers de la tradici¨® herm¨¨tica.