Cervesa feta art(esana)

Tot i que el mas on la fa est¨¤ enclavat en terra de vins, en Carlos es dedica a la cervesa. Ho fa a Sant Joan de Mediona, en ple Pened¨¨s, a escassos quil¨°metres de Can Freixaneda, la finca on va n¨¦ixer el pare de Freixenet i del cava. B¨¦ que ho sap, que juga en camp contrari. Recorda que un dia una dona ja gran li va etzibar: ¡°Et podries dedicar a una altra cosa¡±. Per¨° Carlos Rodr¨ªguez fa temps que ho ha superat, i dijous passat era ¡°feli?¡±: 14 anys despr¨¦s de fer la seva primera cervesa a casa, comen?ava una elaboraci¨® diferent, amb un llevat desenvolupat al seu celler. Segons ell, ¨¦s una altra fita per a la seva marca, Ales Agullons, que fa uns anys va rebre una menci¨® internacional com la millor cervesa feta en b¨®tes. ¡°El premi no va ser all¨°, sin¨® que vingu¨¦s fins aqu¨ª gent de tot el m¨®n a beure-la¡±, diu. La seva cervesa compleix algunes condicions. No es pasteuritza. Ni es filtra. Evoluciona dins l¡¯ampolla. ?s el que es diu artesana. I el de Mediona no ¨¦s l¡¯¨²nic que ho fa.

Fer cervesa tampoc ¨¦s tan car: per a 1.000 litres de cervesa amb 3.000 euros s'arriba

En els ¨²ltims nou anys, la cervesa artesana ha eclosionat a Catalunya. Perqu¨¨ han aparegut m¨¦s de 50 fabricants i perqu¨¨ poc a poc ha arrelat una nova cultura de la cervesa entre els consumidors. Com va passar amb el vi, la gent vol saber qu¨¨ beu quan beu cervesa. El sorgiment dels petits fabricants ha estat en part la resposta a dos factors: donar continu?tat a un moviment ja consolidat en altres pa?sos amb gran tradici¨® cervesera on les artesanes s¡¯han fet fortes ¡ªque no vol dir ser majorit¨¤ries¡ª i cobrir un forat del mercat catal¨¤. Durant anys, les grans marques industrials han inundat els mercats amb les seves lagers i pilsen, en una mena de proc¨¦s per apropar la cervesa als refrescs i col¡¤locar al mercat litres i litres de beguda per fer realitat l¡¯equaci¨® empresarial que diu que volum ¨¦s igual a rendibilitat.

Catalunya no va ser una excepci¨® i aquella estrat¨¨gia va funcionar. En contrapartida, es van quedar pel cam¨ª m¨²ltiples tipus de cervesa orfes, tret que arribessin per la via de la importaci¨®. En bona part, els petits elaboradors han cobert aquest n¨ªnxol de mercat recollint l¡¯experi¨¨ncia que ja tenien altres pa?sos ¡ªals Estats Units, la legalitzaci¨® de l¡¯elaboraci¨® casolana va arribar als anys setanta i va multiplicar el nombre de productors¡ª, introduint noves f¨®rmules i fabricant amb maltes, llevats i ll¨²pols de diferents tipus, per jugar amb centenars de registres organol¨¨ptics diferents. Tamb¨¦ ¨¦s cert que fer 1.000 litres de cervesa tampoc ¨¦s tan car: amb 3.000 euros fas.

I en certa manera, el p¨²blic els ha seguit. ¡°Li diuen boom, per¨° ¨¦s una moda que es quedar¨¤¡±, vol creure Juli¨¤ Vall¨¨s, de la Companyia Cervesera del Montseny, la representant m¨¦s gran de les petites cerveseres catalanes, seguida en volum per Rosita i Guineu.

La hist¨°ria de Montseny explica b¨¦ com sorgeixen aquest tipus d¡¯experi¨¨ncies: la seva primera maquin¨¤ria (tanc de cocci¨® i fermentadors) per produir la va comprar de segona m¨¤ a Anglaterra. Al cap d¡¯un any l¡¯havien de renovar per guanyar capacitat. Avui produeix uns 200.000 litres i fins i tot fabriquen cervesa per a altres elaboradors. Ah, i per primer vegada, el 2013 la companyia va guanyar diners: 45.000 euros.

Les beceroles del projecte de Montseny tenen poc a veure amb un dels ¨²ltims naixements, el de la Barcelona Beer Company, posada en marxa l¡¯any passat i que t¨¦ ¡°una visi¨® clarament empresarial¡±, segons explica Oriol Renart, exconsultor de grans corporacions convertit ara en cofundador i codirector d¡¯aquesta petita cervesera que, excepcionalment a Catalunya, t¨¦ 21 socis al darrere. El primer any complet de funcionament preveuen arribar als 100.000 litres de producci¨®.

¡°Est¨¤vem cansats dels grans fabricants, amb els seus gustos i aromes qu¨ªmics¡±, explica Renart sobre els or¨ªgens del nou projecte, per denunciar que ¡°en un pa¨ªs gastron¨°micament tan ric es beguessin cerveses tan dolentes¡±. El m¨¤rqueting de la companyia, un p¨¨l provocador, no passa desapercebut. Integrar el nom de Barcelona a la marca tamb¨¦ parla per si mateix. Per qu¨¨? Volen que el 60% de les seves vendes siguin exportacions, i el nom de la ciutat ¨¦s ara com ara un potent actiu, tal com han demostrat Custo Barcelona, BCN World o fins i tot Damm, que estampa el top¨°nim en les etiquetes de les Estrella d¡¯exportaci¨®.

Renart ho t¨¦ clar: ¡°?s el moment de la bona cervesa¡±. I molta gent creu que aix¨° arribar¨¤ gr¨¤cies a l¡¯artesana. I si no, que l¡¯hi diguin als organitzadors de les desenes de fires que se celebren cada any en qualsevol municipi catal¨¤. O a Mikel Rius, de Beer Events, que aquest cap de setmana organitza la tercera edici¨® del Barcelona Beer Festival, amb la previsi¨® de servir nom¨¦s cervesa artesana a unes 30.000 persones. Per¨° admet que el sector ¨¦s jove i encara no estan les coses per ¡°establir c¨¤tedra¡±.

¡°La gent que comen?a en aquest mundillo no se¡¯n desenganxa ja mai¡±, adverteix Susana Giner, de 2D2Despuma, un dels 20 punts de trobada m¨¦s populars on es reuneix la parr¨°quia de la cervesa artesana a la ciutat de Barcelona, tot i que n¡¯hi ha m¨¦s: Rosses i Torrades, Homo Sibaris, Biercab... S¨®n bars, per¨° tamb¨¦ llocs on es fan activitats vinculades amb el m¨®n de la birra artesana. Divulgaci¨® per con¨¨ixer com es fa cada tipus de cervesa i fins i tot venda de la infraestructura necess¨¤ria per fer-la.

A 2D2Despuma ¨¦s on va anar a petar Helena P¨¦rez fa uns sis anys, tot just despr¨¦s de tornar d¡¯un interrail per Europa. Aqu¨ª no bevia cervesa i en aquell viatge va con¨¨ixer les marques artesanes que ja despuntaven en altres pa?sos. I li van agradar. Un cop a Barcelona, ¡°un dia, vam veure que havia obert una botiga al Guinard¨®, hi vam entrar i ens vam trobar les mateixes marques que hav¨ªem begut durant el viatge¡±. S¡¯hi va aficionar. L¡¯Helena ¨¦s selectiva. No ¨¦s de cervesa di¨¤ria, per¨° s¨ª de beure¡¯n de dijous a diumenge i, des de fa tres anys, fins i tot en produeix a casa, ¡°tot i que ¨¦s la meva parella qui en sap¡±.

Potser ella caracteritza b¨¦ aquest perfil de consumidor de cervesa artesana tan dif¨²s que s¡¯ha creat a Catalunya: 30 anys, amb formaci¨®, consumidora habitual per¨° no massiva de cervesa, interessada a con¨¨ixer all¨° que beu i disposada a pagar un m¨ªnim de tres euros per una birra. ¡°S¨®n gent viatjada, amb poder adquisitiu, una mica sibarites¡±, rebla el perfil Giner.

Des de fa uns anys, aquest producte s¡¯ha colat en les guies de vins i fins i tot en restaurants que es fan pagar. No ¨¦s habitual, per¨° en alguns espais ha substitu?t el vi, tot i la tradici¨® vinatera. ¡°Sembla que la cervesa ¨¦s de currantes i el vi, de se?oritos, per¨° aix¨° est¨¤ canviant¡±, explica Edgar Rodr¨ªguez, sommelierde cervesa al restaurant Rac¨® d¡¯en Cesc, que des de fa sis anys ofereix cervesa artesana a la seva carta. Va comen?ar com un producte per fer l¡¯aperitiu i avui ofereix una carta de 150 refer¨¨ncies i men¨²s de maridatges. ¡°?s estrany que en un servei no hi hagi alguna taula amb cervesa¡±, explica despr¨¦s d¡¯assumir que des de fa dos anys la cervesa artesana ¡°est¨¤ fent molt de soroll¡±.

¡°El moviment ¨¦s totalment adolescent: els productors moltes vegades segueixen modes a l¡¯hora d¡¯elaborar i al bevedor encara li falta experi¨¨ncia¡±, apunta Pepe L¨®pez, productor de La Font del Diable i responsable d¡¯una de les primeres associacions culturals vinculades al m¨®n de la cervesa, Singlot, de Vilanova i la Geltr¨². T¨¦ 500 socis, ¡°100 molt actius i 50 massa actius¡±, apunta des del darrere d¡¯una barra tot just abans que entri al local un noi, li ensenyi una ampolla de cervesa estrangera que portava de casa, li pregunti si la coneix i li demani dos gots, que la tastaran junts.

Singlot organitza una cinquantena d¡¯activitats a l¡¯any. Des de tastos i maridatges a excursions a f¨¤briques, i L¨®pez est¨¤ conven?ut que la seva tasca ha donat fruits: ¡°La cultura cervesera es demostra amb fets com ara que vaig poder tenir durant dos anys seguits el llibre La cerveza... poes¨ªa l¨ªquida (de Steve Huxley, editat per Trea) que hi havia a la biblioteca, i ara, en canvi, has d¡¯esperar per poder-lo tenir perqu¨¨ hi ha cua; o cultura ¨¦s que a Vilanova hi hagi almenys 20 tios que fan cervesa a casa seva¡±.

Res no seria igual en aquest moviment si el 2005 ?lex Padr¨® no hagu¨¦s posat en marxa a l¡¯Hospitalet de Llobregat la companyia Ll¨²pols i Llevats, productora de la marca Glops, la cervesa artesana degana d¡¯Espanya. ¡°Llavors ja hi havia molts homebrewers ¡ªelaboradors casolans¡ª, per¨° la cervesa artesana era una gran desconeguda: era dif¨ªcil vendre-la, per preu, per gust i fins i tot perqu¨¨ llavors hi havia poques marques d¡¯importaci¨®¡±, explica per tel¨¨fon Carme Valero, parella i s¨°cia de Padr¨®, que recorda algun client que es queixava perqu¨¨ ¡°aquesta cervesa est¨¤ esbravada¡±, desconeixedor que el gas no s¡¯injecta, en el m¨¨tode artesanal.

Des d¡¯aquell 2005 han anat sorgint iniciatives pertot arreu. La majoria s¨®n projectes modestos que ratllen la viabilitat econ¨°mica assegurant amb prou feines un sou; d¡¯altres han anat creixent amb el temps, vinculades amb un projecte industrial; i alguna excepci¨® ha optat per una sortida amb un pla de negoci i financer. Per¨°, en conjunt, i en s¨®n conscients, suposen poca cosa en el negoci de la cervesa, i la seva semiprofessionalitzaci¨® es descobreix en una dada: que no hi ha dades. No est¨¤ clar quin ¨¦s el nombre de productors, i una mica m¨¦s el nombre de f¨¤briques ¡ªuna trentena¡ª, que en molts casos produeixen per a tercers. De marques n¡¯hi ha una vuitantena, segons el sommelierRodr¨ªguez. Per¨° aquesta xifra balla en funci¨® de l¡¯interlocutor.

La cinquantena d¡¯empreses que compten amb un registre sanitari superen amb dificultats els 1,2 milions de litres a l¡¯any, engrunes per als dos l¨ªders industrials del sector, Damm i Moritz. Tot el grup Damm produeix 820.000 milions de litres de cervesa. Josep Borrell, propietari de la marca gironina Moska i president del Gremi d¡¯Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural (Gecan), calcula que el consum de cervesa artesana a Catalunya deu estar al voltant del 0,5% del total. ¡°Arribar a un 1% seria una bestiesa per a nosaltres¡±, assegura. Als Estats Units, aquest percentatge ¨¦s d¡¯un 5%. Les cerveseres artesanes no s¨®n nom¨¦s petites davant les grans marques industrials catalanes, sin¨® que ho s¨®n tamb¨¦ davant els competidors del seu sector que hi ha repartits pel m¨®n. Per posar un exemple, l¡¯escocesa Brew Dog ¡ªreconeguda per la qualitat de la cervesa i l¡¯excentricitat de les seves etiquetes¡ª produeix quatre vegades m¨¦s que totes les artesanes catalanes juntes.

I aix¨ª tot, alguns productors temen que el sector estigui arribant a una certa saturaci¨®. ¡°Ara a mi em costa vendre perqu¨¨ hi ha m¨¦s compet¨¨ncia¡±, adverteix Borrell. ¡°Cada vegada ¨¦s m¨¦s f¨¤cil produir-la, per¨° m¨¦s dif¨ªcil col¡¤locar-la¡±, coincideix Valero. Giner ¨¦s de l¡¯opini¨® que ¡°hi ha un punt de saturaci¨® del mercat: d¡¯aqu¨ª poc temps hi haur¨¤ iniciatives que comen?aran a caure. Potser no hi ha tant de negoci¡±. I Vall¨¨s, de Cervesa del Montseny, avan?a que ¡°el nivell pujar¨¤, per¨° hi haur¨¤ una esporgada de fabricants¡±.

El sector t¨¦ encara un punt d¡¯amateur i no ha desenvolupat tota la cadena de producci¨® a Catalunya. Els productors es veuen obligats a comprar les mat¨¨ries primeres a l¡¯estranger, perqu¨¨ no hi ha mat¨¨ries ni grans productors de ll¨²pols a Catalunya, tot i que en els ¨²ltims temps s¨ª que han sorgit iniciatives. I el negoci de la distribuci¨® tot just comen?a a enlairar-se amb algunes petites iniciatives que estan engrandint el mercat a poc a poc, porta a porta. ¡°El 80% dels bars i restaurants de Catalunya no tenen cervesa artesana¡±, explica Jordi Binefa, que fa un any va crear Rolling Beer, una companyia especialitzada en la distribuci¨® de marques artesanes. B¨¦, m¨¦s que una empresa ¨¦s un treballador que li posa ¡°moltes ganes i moltes hores¡±. Per¨° com ell n¡¯han sorgit d¡¯altres.

El principal ¡°problema¡±, diu, ¨¦s el preu. Com conv¨¨ncer el propietari d¡¯un establiment que s¡¯animi a comprar una birra que, com a m¨ªnim, costa el doble que la que li ven una gran marca industrial. ¡°Amb una artesana tindrien m¨¦s marge de benefici, per¨° tamb¨¦ m¨¦s risc que un client no la vulgui¡±, explica amb criteri.

Montseny no ¨¦s l¡¯¨²nica, per¨° s¨ª una de les poques marques que ha estat capa? de fer-se un mercat gr¨¤cies a la distribuci¨® en supermercats, als quals fan la venda directa. ¡°En el petit comer? costa molt vendre grans quantitats, aix¨ª que no ens va costar decidir-nos a donar el pas per entrar en grans superf¨ªcies, on va a comprar la gent¡±, explica Juli¨¤ Vall¨¨s. En aquests centres, Montseny ven la meitat de la seva producci¨®.

Per¨° no tothom hi pot arribar. ¡°Damm fa en un torn el que jo faig en un any¡±, diu Borrell, de Moska, sobre la seva capacitat per competir. ?s un dir, per¨° no ¨¦s exagerat, al contrari. Moska produeix 40.000 litres a l¡¯any; la planta del Prat de Llobregat de Damm fa 500 milions de litres. El mateix problema pot tenir Ales Agullons: una de les seves cerveses, Setembre, es passa un any en b¨®ta i un altre dins l¡¯ampolla abans de vendre-la, cosa que li dificulta les grans produccions. ¡°Cadasc¨² sap qu¨¨ est¨¤ fent i pren una direcci¨® amb la seva hist¨°ria¡±, diu Rodr¨ªguez. La q¨¹esti¨® ¨¦s si la cervesa pot arribar a ser artesana o fins i tot art.