El cam¨ª de la poesia valenciana dels setanta fins ara

El 1974 es van publicar Grills esmolen ganivets a trenc de por, de Joan Navarro, i L'esmorte?da estela de la platja, de Salvador J¨¤fer, guanyador i finalista respectivament del premi Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s de l¡¯any anterior. Tots dos havien estat escollits per Amadeu Fabregat en la segona part de Carn fresca, editada aquell mateix any, en qu¨¨ presentava els nous poetes valencians que hissaven la modernitat po¨¨tica i representaven el futur. L¡¯antologia de Fabregat era radiografia del moment l¨ªric, per¨° covava un afany incendiari de jubilar el realisme, perqu¨¨, en el seu parer, la ret¨°rica era envellida, ja que considerava la seua combativitat massa prim¨¤ria i era poc sensible a les fortors est¨¨tiques i vitals dels corrents m¨¦s abismals que planaven sobre el present. Els poetes joves alimentaven aquella foguera: ¡°salvat ha fet un foc d¡¯estelles dins la gola del llop¡±, dir¨¤ Joan Navarro. Els poetes joves marcaven el territori, anhelaven dir la seua, i transformar alhora les coses, bastir una literatura no de resist¨¨ncia, sin¨® de cultura, de cultura plena, per¨° des de l¡¯impuls primigeni de la poesia m¨¦s profunda. La poesia no era nom¨¦s un mitj¨¤ de combat, era el combat mateix, perqu¨¨ per als poetes dels setanta, que fugen del realisme m¨¦s desnerit, la poesia ho era tot i tot ho era la poesia. Per aix¨°, sovint el seu vers ¨¦s irat i de xoc, per¨° tamb¨¦ d¡¯afanys i de somnis.

Els poemes de Joan Navarro i de Salvador J¨¤fer sorprengueren per la r¨¤bia i les convulsions que hi campaven; un univers que s¡¯alimentava d¡¯una imaginaci¨® irracional, generada, si no m¡¯erre molt, per un c¨°ctel explosiu que barrejava Rimbaud, Salvat i bona dosi de surrealisme, tot adobat amb gotes del deliri de la psicod¨¨lica. Joan Navarro transforma el m¨®n de la infantesa en un conjunt de visions cafides de por i viol¨¨ncia, d¡¯un m¨®n en descomposici¨® que col¡¤lideix amb el desig de clausurar-lo i d¡¯alliberament: ¡°tots volien treure-li / els ulls per eixugar-li per sempre les ll¨¤grimes, i ell quiet / voldria tenir ales als ulls, al ventre ¡ªpalau de navilis¡ª / a la cua; llavors seria una ¨¤liga enorme, bella b¨¨stia¡±. En Salvador J¨¤fer, en canvi, el vers ¨¦s m¨¦s expansiu i travessa el llibre una aura infantil i m¨¤gica i una sensualitat a flor de pell. La ritualitat amera la nocturnitat l¨ªrica que cerca la immolaci¨® per a transfigurar la realitat en un seguit de desitjos i somnis infinits i impossibles: ¡°Tant de bo si pogu¨¦ssim ser / natzarens de cabell llarg, ¨°liba encesa del capvespre!, xuclar¨ªem / l¡¯oli dels campanars del somni, ¨°liba / encesa, xuclar¨ªem l¡¯esperit del foc / mai no tastat per astres ni dimonis¡±.

Els poemes de? Navarro i de? J¨¤fer sorprengueren per la r¨¤bia i les convulsions que hi campaven

L¡¯est¨¨tica de Joan Navarro i la de Salvador J¨¤fer no van ser exclusives, per¨° s¨ª que representaren una tend¨¨ncia, una obsessi¨® per explorar al m¨¤xim el llenguatge i tota mena de transgressions liter¨¤ries (llibertat de puntuaci¨®, indagaci¨® al m¨¤xim de les possibilitats de les imatges i de les visions, el poema en prosa¡­), per¨° tamb¨¦ de la resta. Com ja hem dit, sempre des l¡¯obsessi¨® m¨¦s pura per la literatura m¨¦s rigorosa. Amb la resta dels components m¨¦s agosarats de Carn fresca (Josep Llu¨ªs Bonet, Josep Piera i Rafael Ventura-Meli¨¤) i la incorporaci¨® de poetes nous, com ara Jaume P¨¦rez Montaner, Marc Granell, Pere Bess¨®, Andreu Morell, Manuel Rodr¨ªguez Castell¨®¡­, el ventall l¨ªric s¡¯eixampl¨¤ amb camins nous (com ara, una reducci¨® de la foscor en alguns casos i dels excessos, el vers breu i una retic¨¨ncia expressiva m¨¦s intensa¡­) i ofer¨ª una imatge de la l¨ªrica valenciana d¡¯una riquesa i potencialitat creixents. De fet, el panorama de la poesia durant d¨¨cades fou plet¨°ric, amb una n¨°mina de poetes important.

Qu¨¨ resta de tot all¨°? El clima d¡¯¨¨poca i l¡¯hissament de la convulsi¨®, de segur que es troben en el bagul del temps, per¨° la tirada per la poesia estricta, pel domini de l¡¯ofici i el coneixement de la tradici¨® i la necessitat de traduir poetes forans han marcat els punts fonamentals de la discussi¨®. ?bviament aquestes realitats i aspiracions no s¨®n nom¨¦s copyright exclusiu seu, per¨° no se¡¯ls pot negar l¡¯encoratjament inicial. Les promocions posteriors sorgiren en bona part a l¡¯ombra de la for?a dels setanta, amb noves orientacions, per¨° tamb¨¦ alguns poetes hi van ser m¨¦s cr¨ªtics, al mateix temps que foren receptius a la viv¨¨ncia, per¨° ja no presentada com una experi¨¨ncia directa, sin¨® com a representada; el jo ¨¦s ara una m¨¤scara, com es deia llavors. Ara, els personatges po¨¨tics, cl¨¤ssics o no, s¨®n un transvasament de les idees del creador, en s¨®n el correlat objectiu. El poema esdev¨¦ un conglomerat d¡¯informaci¨® diversa que cohesiona el text i que hi aporta un ¡°plurisignificat¡±, que pot estar compost de materials reals, hist¨°rics, po¨¨tics, literaris¡­ que, si el lector vol comprendre totalment, haur¨¤ de desxifrar-ho minuciosament.

El ventall l¨ªric s¡¯eixampl¨¤ amb camins nous i ofer¨ª una imatge d¡¯una riquesa i potencialitat creixents

Siga com siga, el mapa l¨ªric actual ¨¦s fecund en pluralitat d¡¯idees. Joan Navarro ha estat un dels pocs poetes que ha avan?at cap a l¡¯hermetisme, un univers compacte, preciosista, per¨° sobri, a for?a de frases nominatives i juxtaposicions, per a incidir en la dimensi¨® espiritual i imaginativa de ser hum¨¤. Salvador J¨¤fer, amb el temps, accentua la respiraci¨® religiosa i aireja una mica els seus versos. Els continuadors de la primacia del llenguatge derivada dels anys setanta s¨®n Jaume P¨¦rez Montaner, Pere Bess¨®, Manuel Rodr¨ªguez-Castell¨®, Josep Ballester, parcialment Ramon Guillem i Llu¨ªs Roda, Josep Ribera, Josep Manuel Esteve o Rub¨¦n Luz¨®n. En una l¨ªnia d¡¯aires simbolistes, per¨° amb tirada cap a la retic¨¨ncia expressiva i amb una evoluci¨® envers la densitat de la reflexi¨®, hi ha Isidre Mart¨ªnez Marzo, Anna Montero i Vicent Alonso. Ben a prop, pel costat meditatiu, trobem Teresa Pascual. En les esferes de la metaf¨ªsica sorgeix Marc Granell, amb tirada cap a l¡¯expressionisme m¨¦s descarnat, i Antoni Ferrer, poeta de profund al¨¦ religi¨®s. En l¡¯orientaci¨® figurativa continuen tenint una forta influ¨¨ncia Gaspar Ja¨¦n i Urban i Enric S¨°ria, i en qu¨¨ tamb¨¦ es poden situar Josep Llu¨ªs Roig, Vicent BerenguerBerenguer, Alexandre Navarro, Antoni G¨®mez i Maria Josep Escriv¨¤, amb tirada a la impressi¨® pura. Entre els m¨¦s joves destaquen amb for?a Isabel Garcia Canet, ?ngels Gregori i Ivan Brull.

Com que en els darrers anys la situaci¨® social i econ¨°mica del pa¨ªs s¡¯ha embrutat molt, els poetes, siguen de la tend¨¨ncia que siguen, han enviat part dels seus dards l¨ªrics a afers problem¨¤tics. D¡¯altra banda, com que el g¨¨nere ha passat a la condici¨® d¡¯invisible, han estimulat els recitals p¨²blics i una atenci¨® enorme a l¡¯oralitat i a una aparent simplicitat.

Encara que el panorama po¨¨tic viu moments molt marejats per les dificultats editorials i la invisibilitat, la vitalitat del g¨¨nere i les aportacions fetes dels anys setanta s¨®n un llegat extraordinari per al futur m¨¦s immediat.