Les pres¨¨ncies invisibles

No seria gens estrany que, en saber que Desig de xocolata ¡°¨¦s un recorregut per la hist¨°ria d¡¯aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la sofisticaci¨® dels nostres dies¡±, tal com s¡¯anuncia a la contracoberta, el lector amb mem¨°ria s¡¯esgarrif¨¦s una mica en recordar un altre premi Ramon Llull, concedit anys enrere a Alfred Bosch per Les set aromes del m¨®n ¡ªun recorregut per la hist¨°ria del caf¨¨ fins a la seva arribada a Europa¡ª, i calcul¨¦s si estaria disposat de nou a invertir el seu temps en una lectura tan feixuga i poc agra?da: s¨®n els inconvenients d¡¯afegir-se a la cadena d¡¯un premi que tant pot desprestigiar-se amb desprop¨°sits diversos com enlairar-se amb l¡¯afinada qualitat d¡¯Imma Mons¨®. Per¨° el lector que decideixi fer un tast de prova amb la novel¡¤la de Care Santos (Matar¨®, 1970) no trigar¨¤ gaire a adonar-se que les semblances amb l¡¯anterior s¡¯aturen aqu¨ª i que Desig de xocolata, un t¨ªtol que potser no ha sigut triat amb gaire fortuna ¡ªcosa que no ha estat obstacle per ser el m¨¦s venut de Sant Jordi¡ª, almenys t¨¦ la intenci¨® d¡¯encaminar-se cap a uns ¨¤mbits estrictament literaris. Per sort, el lector tampoc trigar¨¤ gaire m¨¦s a comprovar que hi ha flu?desa narrativa, que hi ha una bona execuci¨® i modulaci¨® de les an¨¨cdotes, i que no s¨®n pocs els passatges resolts amb ofici: a vegades hi ha la capacitat d¡¯invenci¨® moment¨¤nia de la reacci¨® moral d¡¯un personatge que va m¨¦s enll¨¤ del previst, i a vegades un simple gest esdev¨¦ m¨¦s suggestiu del que demanaria la situaci¨®.

En rigor, la novel¡¤la es construeix a partir de tres novel¡¤les curtes i aparentment independents, situades a Barcelona ¡ªara mateix, al segle XIX i al segle XVIII: de fet, ¨¦s una elegia a Barcelona¡ª, protagonitzades per tres dones ¡ªla propiet¨¤ria d¡¯una xocolateria de renom; la serventa que coneix de prop l¡¯imperi xocolater que Antoni Sampons va muntar al Born; la dona de l¡¯inventor d¡¯una m¨¤quina per processar xocolata que, per haver-se enfrontat al gremi de xocolaters, ha d¡¯exercir clandestinament el seu ofici¡ª, narrades en tercera, segona i primera persona, i ambientades de forma directa o indirecta en l¡¯art de la fabricaci¨® de la xocolata. A l¡¯altra banda d¡¯aquest rerefons, a la sofisticaci¨® xocolatera d¡¯ara li correspon la hist¨°ria d¡¯un triangle sentimental que es fa i desf¨¤ a trav¨¦s dels anys; a l¡¯¨¨poca de la industrialitzaci¨® progressiva del gremi de xocolaters s¡¯hi desenrotllen els avatars d¡¯una ascensi¨® social, i quan la producci¨® de xocolata era un ofici artes¨¤, l¡¯an¨¨cdota argumental se centra en els antagonismes i les incerteses i les aventures provocades per l¡¯afany de saber i de buscar el triomf de la ra¨®. Per¨° si en comptes de ser una col¡¤lecci¨® de novel¡¤les breus Desig de xocolata es pot llegir com una novel¡¤la llarga, ¨¦s perqu¨¨ Care Santos les uneix amb la pres¨¨ncia d¡¯un objecte que passa de m¨¤ en m¨¤ a trav¨¦s del temps, una xocolatera de porcellana blanca que esdev¨¦, en fi, l¡¯aut¨¨ntica protagonista del llibre, validant la creen?a d¡¯un dels personatges que ¡°dins dels objectes hi viuen hist¨°ries i veus que les expliquen¡± i que ¡°es veu que les pres¨¨ncies s¡¯estimen m¨¦s viure en objectes petits, gaireb¨¦ insignificants¡±.

Desig de xocolata ni avorreix ni descarrila, est¨¤ ben travada i s¡¯organitza amb coher¨¨ncia, i a l¡¯autora no li sap greu l¡¯¨²s de la ironia quan s¡¯adona que tiba massa les circumst¨¤ncies atzaroses per fer que al final li surtin els comptes d¡¯acord amb el pla previst. Potser no ¨¦s cap novel¡¤la necess¨¤ria ni imprescindible, per¨° Desig de xocolata compleix amb l¡¯objectiu que sembla perseguir: satisfer el desig de lectura dels lectors que busquen entreteniment, emoci¨® sentimental i, a m¨¦s a m¨¦s, els agrada la hist¨°ria sense atrevir-se a llegir llibres espec¨ªfics d¡¯hist¨°ria. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯abast d¡¯una prosa convencional agradable i d¡¯una mat¨¨ria narrativa que ¨¦s dif¨ªcil que continu? sorprenent despr¨¦s de sorprendre per primer cop ¡ª¨¦s probable que s¡¯esvaeixi aviat de la mem¨°ria¡ª, el que segurament pot quedar m¨¦s sigui el rar moviment de les ¨¤nimes d¡¯uns personatges cap a la idea d¡¯una temporalitat vista ¨²nicament amb uns ulls eleg¨ªacs, una temporalitat que pren forma i cos en una xocolatera de porcellana blanca i que s¡¯apodera d¡¯ella: per un moment, durant el proc¨¦s de lectura, el temps s¡¯hi fa visible, i el lector ho agraeix.

?